L’any 1901 és inaugurada la gran façana de la basílica. L’arquitecte Villar Carmona va concertar-la (al marge de l’abat) amb les germanes Emilia i Elvira Llagostera que costejaven l’obra: als costats de la porta d’entrada a la basílica s’hi troben els dos medallons que les recorden. Altres dos medallons donen constància -l’un any 1900 i l’altra 1901- de les dates del començament i acabament de l’obra. Villar Carmona va presentar el projecte a Josep Deàs com a cosa feta i sense admetre esmenes. L’abat volia una façana neogòtica i Villar Carmona li va fer entendre que a Catalunya tenim la dita “qui paga mana”. Es va fer la façana per la força, és considerada salmantina o neoplateresca. Ara bé, Villar Carmona no va tornar a fer cap més obra a Montserrat i també va entendre que aquí, també sabem que “qui mana acomiada” i “qui té el cul llogat no seu quan vol”.
La presideix les figures del Salvador envoltat de l’apostolat, que està dret damunt d’ares romanes invertides, per expressar el triomf del cristianisme sobre el culte pagà. Per damunt la gran rosassa, envoltada per quatre figures que representen a les quatre virtuts cardinals: Prudència – Justícia – Fortalesa i Temperància. Entre les virtuts Fortalesa i Temperància hi ha un escut de Montserrat. - Resta encara un cos superior dedicat a ennoblir el rellotge amb arquitectures i decoració a joc amb l’inferior. I encara, al cim, una creu també molt decorada, amb un medalló gran amb un àngel al centre i altres tres iguals però més petits als extrems dels braços. Aquesta creu es troba flanquejada per dos gerros i dos pinacles als extrems. Les figures dels apòstols són d’Agapit Vallmitjana i el seu germà Venanci Vallmitjana va fer els relleus dels tres timpans: el central representa el bisbe Urquinaona demanant al Papa Lleó XIII la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya; i en els altres dos si representa el Naixement i la Dormició de la Verge.
Cada ara porta, amb lletres ben grosses el nom de l’escultor. La figura de Jesús beneint i portant la creu sobresurt una mica per damunt de les altres. També el seu dosser és més alt. Els apòstols estan ben caracteritzats i els seus rostres expressen una personalitat ben definida i cadascú d’ells porta com a nota identificativa el instrument del martiri o un altre motiu propi, com les claus de Sant Pere, el llibret de l’Evangeli en el cas de sant Mateu, la creu en forma de X de sant Andreu, el ganivet de sant Bartomeu, la creu invertida de sant Felip o sant Joan, l’únic que no porta barba.
El timpà principal obra de Venanci Vallmitjana recorda un fet històric. Veiem al Papa Lleó XIII assegut reben la súplica del bisbe Josep Maria de Urquinaona, que apareix agenollat davant del Papa, demanant el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya. El bisbe Urquinaona va defensar aferrissadament aquella causa, que el govern espanyol volgué impedir per tots els mitjans, (deia que Espanya ja tenia una patrona) i considerava aquella petició com un acte polític de separació. Les pressions espanyoles van aconseguir que la butlla pontifícia esborrés el nom de Catalunya i que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada Patrona de les Diòcesis catalanes.
Els timpans de les altres dues portes laterals són també de Venanci Vallmitjana. El de l’esquerra representa la Nativitat de la Mare de Déu, que és la titular de l’església i la festa major del Santuari. A sota hi ha una inscripció llatina, treta de l’ofici litúrgic que diu: “La teva Nativitat, o Verge i Mare de Déu, ha omplert de goig el món sencer.” La del altre costat representa la Dormició o Assumpció de Maria, la festa mariana més important de l’estiu, quan Montserrat es troba ple de visitants. La inscripció aplica a la Mare de Déu les paraules del Llibre de l’Èxode en què Déu es compromet a portar el seu Poble d’Israel a la terra promesa: “Jo aniré al teu davant i et donaré repòs”. Aquests timpans estan emmarcats per un enfilall de caps d’àngels i als carcanyols han col·locat medallons amb la petxina pròpia dels pelegrins.
Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat
Veure la pàgina principal amb totes les experiències