❮
❯
S’entra al recinte a partir per l’església, un edifici que fou projectat per Josep Morató i Sellers. Les obres es realitzaren entre 1759 i 1763, quedant parades per l’expulsió dels jesuites el 1767. Els campanars i part de la decoració es finalitzaren posteriorment. És formada per una planta de nau única amb capelles laterals, comunicades entre si, amb una tribuna superior amb gelosia. No es va ornamentar fins a mitjans del segle XIX.
La façana de l'església, obra del mencionat Josep Morató, a manera d’un gran retaule barroc, presenta una clara simetria i característiques plenament barroques. Al carrer central i de baix a dalt hi trobem la porta d’accés coronada per l’escut dels borbons, una gran ornacina envoltada amb decoració geomètricofloral amb la imatge trascendent de sant Ignasi mostrant la seva obra Exercicis Espirituals i, un gran òcul a manera de corona radiada; tot el carrer resta tancat per dues columnes flanquejades per escultures que representen la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temperança, aludint a la vida virtuosa del sant i, motllures típicament barroques, barreja de diversos períodes arquitectònics. Als laterals trobem quatre finestres -dues per banda- rematades per motius decoratius d’aquest període. A sobre, la rosassa oval simbolitza la il·luminació divina.
La façana de l'església, obra del mencionat Josep Morató, a manera d’un gran retaule barroc, presenta una clara simetria i característiques plenament barroques. Al carrer central i de baix a dalt hi trobem la porta d’accés coronada per l’escut dels borbons, una gran ornacina envoltada amb decoració geomètricofloral amb la imatge trascendent de sant Ignasi mostrant la seva obra Exercicis Espirituals i, un gran òcul a manera de corona radiada; tot el carrer resta tancat per dues columnes flanquejades per escultures que representen la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temperança, aludint a la vida virtuosa del sant i, motllures típicament barroques, barreja de diversos períodes arquitectònics. Als laterals trobem quatre finestres -dues per banda- rematades per motius decoratius d’aquest període. A sobre, la rosassa oval simbolitza la il·luminació divina.
Per la seva banda la façana exterior lateral del Santuari és una mostra de la teatralitat del barroc. Va ser concebuda com a tancament d'un espai buit. És una obra del segle XVII de Joan Grau i Francesc Grau. Està estructurada a partir d’un basament llis, un cos principal amb pilars jònics i finestres adovellades (inclou un entaulament a la part superior amb figures zoomorfes i vegetals) i un àtic, es destaquen un conjunt de mènsules situades a les pilastres que divideixen l’estructura; representen personatges lligats per una corda, figures amb el gest desencaixat i una calavera. A l’espai exterior corresponent a la cova s’hi representen tres àngels, el central sobre un rosassa octogonal amb un estendard amb un sol i els laterals sobre òculs circulars molt ornats que agafen una cinta que indica la presència de la Cova de Sant Ignasi.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Església del Santuari de la Cova de Sant Ignasi a Manresa ***
