Font de cal Cisquet de La Riba: història d’una font amb memòria noucentista
La Font de cal Cisquet de La Riba és una de les petites peces del patrimoni local que permeten resseguir l’evolució del poble a través dels seus usos i de la seva arquitectura. Tot i que l’aspecte actual correspon a una intervenció de 1934, la seva història es remunta, com a mínim, a principis del segle XIX. La documentació toponímica la situa ja l’any 1804, quan la font disposava d’un broc i d’un abeurador.
Una font documentada des de 1804
L’estudi toponímic de Josep Iglésies sobre La Riba recull la font com una construcció de l’any 1804, situada al costat de cal Cisquet del Pont. Al llarg del temps, l’indret ha rebut diferents denominacions, entre les quals Font del Pont, Font de Baix, Font de l’Aigua Fresca i l’Abeurador, fins a consolidar-se el nom actual de Font de cal Cisquet.
La configuració antiga responia a una font d’ús quotidià: tenia un sol broc i un abeurador, element destinat a facilitar l’abeurament dels animals. També hi havia un pedrís. Aquest conjunt explica una part de la funció pràctica que la font va tenir abans que la seva aparença fos transformada durant el segle XX.
De l’ús quotidià a una nova imatge el 1934
La font que podem identificar avui és fruit d’una reforma posterior. L’any 1934 es va construir la configuració actual, vinculada a l’artista Lluís Uró i Servitja, en un moment en què l’arquitectura i les arts decoratives incorporaven elements que anaven més enllà de la funció estrictament utilitària.
El canvi és especialment visible en la decoració ceràmica. El conjunt actual presenta una pica rectangular de pedra i diversos brocs ornamentats amb caps de lleó. Al darrere, un revestiment de rajoles culmina amb un plafó ceràmic semicircular signat per Lluís Uró i Servitja i datat el mateix 1934.
Una escena familiar entre ceràmiques
El plafó constitueix un dels elements més singulars de la font. La composició representa una escena de pesca amb adults i infants, una imatge de caràcter costumista que contribueix a donar al conjunt una dimensió decorativa i artística.
Aquesta intervenció converteix la font en alguna cosa més que un punt de proveïment d’aigua. La reforma del 1934 incorpora una voluntat ornamental que permet entendre com alguns espais d’ús públic de l’època podien combinar funció, arquitectura i decoració.
Una petita peça del patrimoni de La Riba
La història de la Font de cal Cisquet resumeix, en un espai molt concret, dues etapes diferents. D’una banda, hi ha la font documentada des de 1804, vinculada a les necessitats quotidianes del poble. De l’altra, hi ha el conjunt construït el 1934, que transforma aquell espai funcional en una peça amb una marcada presència ornamental.
És precisament aquesta continuïtat la que dona interès al conjunt: no es tracta només d’una font antiga, sinó d’un element que conserva la memòria de diferents moments de la vida de La Riba. Actualment, la font forma part del patrimoni local protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
A Festacatalunya ens agrada recuperar aquests petits elements del patrimoni que sovint passen desapercebuts. La Font de cal Cisquet és un bon exemple de com una construcció aparentment modesta pot explicar, a través de la seva història i dels seus detalls, l’evolució d’un poble.
