El recinte arqueològic de la Fornaca és una terrisseria romana que conserva tres forns circulars en els quals es produïen materials de construcció (ímbrex, tègula i maons) i dipòsits de gran capacitat (dòlies).
Dos dels forns, excavats en la seva totalitat en els marges naturals d’argila, estan composats de doble cambra, una inferior destinada a la combustió de la llenya d’alzina i la superior o de cocció en la qual es situaven les peces ceràmiques destinades a la cuita. Les dues cambres estaven separades per una graella configurada per vuit arcs radials que arrenquen del perímetre de la cambra de combustió i conflueixen en una columna central.
A la cambra de combustió s’hi accedia per una boca per tal d’introduir els feixos de llenya, netejar les cendres resultants i regular el tiratge del forn. De les cambres de cocció superiors només se’n conserven les primeres parts de la base, tot i que es pot afirmar que formaven una cúpula amb una sortida del fum i una porta per tal d’introduir i retirar les peces un cop cuites.
Un dels forns només disposa d’una única cambra que feia les funcions de combustió i de cocció, amb un corredor d’entrada i una mena de banqueta al perímetre.
La terrisseria de la Fornaca va funcionar entre els segles I i II d.C.
