La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. Els habitatges ***

Vida a la Colònia Güell: com era el dia a dia en una de les colònies industrials més avançades de Catalunya

Colònia Güell no era només una fàbrica ni un conjunt d'habitatges obrers. Era una petita ciutat concebuda perquè els seus habitants hi poguessin desenvolupar tota la seva vida. Els carrers, les cases, els equipaments i els edificis singulars expliquen encara avui com funcionava aquest model social i industrial impulsat per Eusebi Güell a finals del segle XIX.

Durant dècades, més d'un miler de persones van viure i treballar a la Colònia Güell, en una comunitat marcada per la proximitat entre la fàbrica i els habitatges, però també per una organització social molt definida, pròpia del model de colònia industrial català.

Com era la vida quotidiana a la Colònia Güell?

El dia a dia a la Colònia Güell girava completament al voltant de la fàbrica. La relació entre els propietaris i els treballadors responia al model paternalista característic de moltes colònies industrials de l'època, en què l'empresa proporcionava habitatge i nombrosos serveis als seus empleats.

Les tasques dins la fàbrica estaven clarament diferenciades segons el gènere. Els homes assumien les feines més tècniques i aquelles que requerien un esforç físic més intens, percebent habitualment un sou fix. Les dones, en canvi, desenvolupaven treballs que exigien una gran habilitat manual, especialment relacionats amb el procés tèxtil, i la seva remuneració podia ser fixa o bé calcular-se a preu fet, segons la producció.

L'any 1920, la Colònia Güell comptava aproximadament amb 1.000 treballadors, una xifra que arribaria als 1.200 en el moment de la mort d'Eusebi Güell. Tots ells disposaven no només d'un lloc de treball, sinó també d'habitatge i d'una àmplia xarxa de serveis sufragats per la propietat.

Com eren les cases dels obrers de la Colònia Güell?

Els habitatges constitueixen el conjunt arquitectònic més extens de la Colònia Güell i encara avui defineixen la seva personalitat urbana. Les primeres cases que es van construir van ser les del carrer Barrau. Es tracta d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i un pis, amb un petit espai davant la façana principal i un pati posterior. Les façanes, de maó arrebossat, incorporen una decoració molt característica basada en el mateix maó vist, especialment a les balustrades dels terrats i a les cornises.

El carrer Malvehy conserva probablement el conjunt més homogeni d'habitatges obrers de tota la colònia. Aquí el maó es combina elegantment amb lloses de pedra, creant façanes d'una gran qualitat compositiva i amb una identitat pròpia.

Al carrer Aranyó conviuen dos models diferents d'habitatge. Alguns edificis alternen maó i pedra, mentre que altres presenten façanes totalment arrebossades. Entre tots destaca especialment la casa situada a la confluència amb el carrer Ponent, reconeixible pel singular volum cilíndric de maó que protegeix l'escala interior i esdevé un dels elements arquitectònics més originals de la colònia.

Les cases del carrer Reixac tanquen aquest conjunt residencial amb un ús especialment decoratiu del maó vist, utilitzat per donar ritme i relleu a les façanes.

Quines són les cases més singulars de la Colònia Güell?

Més enllà dels habitatges obrers, la Colònia Güell conserva quatre edificis residencials de gran valor arquitectònic que reflecteixen la jerarquia social existent dins la comunitat.

Can Soler de la Torre: l'origen de la Colònia Güell

Abans que existís la Colònia Güell, el centre d'aquestes terres era Can Soler de la Torre, una masia construïda al segle XVII que va servir de residència a la família Güell durant els primers anys del projecte. L'edifici conserva molts dels trets característics de les masies catalanes tradicionals, com el portal adovellat, el rellotge de sol o la galeria, encara que presenta una poc habitual coberta a quatre aigües. Adossada a la masia hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, coronada per un campanar de cadireta típic del barroc català. L'interior de la residència va ser rehabilitat per Francesc Berenguer, un dels principals col·laboradors d'Antoni Gaudí.

Ca l'Espinal: la residència de l'administrador

Ca l'Espinal era la casa destinada a l'encarregat de l'administració de la Colònia Güell. Projectada per Joan Rubió i Bellver i construïda l'any 1900, consta de planta baixa i dos pisos. Tot l'edifici està construït en maó vist, utilitzat tant estructuralment com decorativament mitjançant sanefes de formes romboidals.

Entre els seus elements més destacats sobresurten la tribuna cantonera en forma de torreó, la gelosia de sortida i el treball del ferro forjat situat a l'entrada, on encara es pot llegir la data de construcció. El conjunt és una magnífica mostra d'arquitectura d'arrel historicista.

Ca l'Ordal: inspiració en les masies tradicionals

Construïda per Francesc Berenguer i Joan Rubió, Ca l'Ordal estava destinada als responsables de les explotacions agrícoles de la colònia. L'edifici recupera la tipologia de les antigues masies catalanes i s'organitza en soterrani, destinat a les quadres, planta baixa, pis i golfes. El maó torna a convertir-se en protagonista tant des del punt de vista constructiu com ornamental, especialment a les xemeneies, les obertures, la gelosia posterior i la cornisa.

Casa del Secretari: la residència de l'administrador general

La Casa del Secretari, destinada a l'administrador general de la Colònia Güell, presenta una arquitectura clarament diferenciada respecte a la resta d'edificis residencials. Construïda amb totxo arrebossat imitant grans carreus de pedra, destaca especialment per la seva entrada en xamfrà, sobre la qual s'aixeca una elegant tribuna oberta. La decoració incorpora diversos escuts de Catalunya que flanquegen un escut amb la creu de Sant Jordi, motius heràldics que també es repeteixen a la cornisa superior. Les finestres, resoltes amb arcs de mig punt recolzats sobre columnes, reforcen la personalitat monumental de l'edifici.

Qui eren els Güell, fundadors de la Colònia Güell?

Al centre de la plaça Joan Güell s'aixeca un monument dedicat a Eusebi Güell, impulsor de la Colònia Güell. Curiosament, la plaça porta el nom del seu pare, Joan Güell i Ferrer, fundador de la nissaga industrial. Els Güell eren una família patrícia d'origen pagès procedent de Torredembarra. La seva fortuna es va començar a construir gràcies als negocis desenvolupats per Joan Güell a Cuba, tot i que el seu pare ja havia emigrat anteriorment a Santo Domingo, encara que sense obtenir l'èxit econòmic esperat.

Instal·lat a Barcelona des de 1836, Joan Güell va obrir una petita fàbrica a Martorell l'any 1840. Vuit anys més tard fundava el Vapor Vell de Sants, una de les fàbriques de velluts més importants de Catalunya, que el seu fill traslladaria definitivament a la Colònia Güell el 1890.

Per què Eusebi Güell va ser una figura clau de la Catalunya industrial?

Eusebi Güell i Bacigalupi va ampliar considerablement els negocis heretats del seu pare. A més de dirigir la seva activitat tèxtil, va ocupar la direcció de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i va impulsar companyies asseguradores, ferroviàries i industrials.

També va participar en empreses tan destacades com Asland, dedicada a la producció de ciment, i, després del seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas, va entrar als consells d'administració del Banco Hispano-Colonial i de la Companyia General de Tabacs de Filipines.

La seva activitat pública també va ser intensa. Va exercir com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador, consolidant-se com una de les figures més influents de la burgesia catalana de finals del segle XIX.

Però el seu llegat va anar molt més enllà del món empresarial. Eusebi Güell és recordat com un dels grans mecenes del modernisme català. El seu suport va permetre a Antoni Gaudí desenvolupar algunes de les seves obres més innovadores, entre elles la Cripta de la Colònia Güell, alhora que també va protegir i impulsar creadors com el poeta Josep Maria López-Picó.

Avui, passejar pels carrers de la Colònia Güell és descobrir no només un excepcional conjunt arquitectònic, sinó també la història d'una comunitat on indústria, urbanisme, arquitectura i vida quotidiana van conviure en un projecte únic que continua essent un referent del patrimoni industrial català.