La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. La Fàbrica

Colònia Güell: la ciutat industrial modernista que va revolucionar el Baix Llobregat

Colònia Güell és un dels conjunts industrials i urbanístics més excepcionals de Catalunya. Situada a Santa Coloma de Cervelló, aquesta antiga colònia tèxtil va néixer a finals del segle XIX com un projecte innovador impulsat per Eusebi Güell, que aspirava a crear molt més que una fàbrica: una comunitat on treball, habitatge, educació, cultura i espiritualitat conviurien en un mateix espai.

Avui, Colònia Güell continua sent un dels millors exemples de patrimoni industrial europeu. Els seus carrers, les cases dels obrers, els equipaments comunitaris i, sobretot, la Cripta de Gaudí, permeten entendre com era la vida quotidiana en una colònia industrial catalana durant la Revolució Industrial.

Colònia Güell: per què es va construir aquest model de ciutat industrial?

La història de la Colònia Güell comença l'any 1890, quan Eusebi Güell i Bacigalupi decideix traslladar la seva fàbrica tèxtil des del barri de Sants fins als terrenys de Can Soler de la Torre, adquirits anys abans pel seu pare, Joan Güell.

L'objectiu era doble. Per una banda, ampliar unes instal·lacions que havien quedat petites. Per l'altra, crear un entorn més estable i allunyat dels conflictes socials que afectaven la indústria tèxtil de Barcelona. La nova colònia havia de garantir bones condicions de vida als treballadors i, alhora, afavorir la continuïtat de l'activitat industrial.

Com era la vida a la Colònia Güell?

La Colònia Güell funcionava com una petita ciutat autosuficient. Els treballadors disposaven de cases, escola, farmàcia, consultori mèdic, cooperativa, teatre, fonda, comerços, espais de reunió i serveis religiosos. Aquest model responia a una concepció molt avançada per a l'època, en què empresa i comunitat compartien un mateix espai físic i social.

Quin paper va tenir Antoni Gaudí a la Colònia Güell?

Quan Eusebi Güell va començar el projecte, va confiar la seva planificació a Antoni Gaudí. Tot i delegar part del desenvolupament urbanístic en col·laboradors com Joan Rubió i Bellver, Francesc Berenguer i Mestres o Josep Canaleta, Gaudí va reservar-se el projecte més emblemàtic: la futura església de la colònia.

Només se'n construiria la Cripta de la Colònia Güell, considerada avui una de les seves obres mestres i el laboratori arquitectònic on va experimentar moltes de les solucions que després aplicaria a la Sagrada Família.

Fàbrica de la Colònia Güell: el cor industrial que va impulsar una de les grans colònies tèxtils de Catalunya

Fàbrica de la Colònia Güell és el gran motor que va donar sentit al naixement de la colònia industrial impulsada per Eusebi Güell a finals del segle XIX. Durant gairebé un segle, aquest extraordinari conjunt fabril va transformar cotó procedent d'Amèrica en velluts i panes de gran qualitat, convertint-se en un dels centres tèxtils més moderns de Catalunya.

Encara avui, els seus edificis constitueixen un magnífic exemple d'arquitectura industrial i expliquen com funcionava una gran fàbrica durant la Revolució Industrial.

Fàbrica de la Colònia Güell: per què es va traslladar des de Barcelona?

La Fàbrica de la Colònia Güell té els seus orígens al Vapor Vell de Sants, una de les fàbriques tèxtils més importants de Barcelona. La manca d'espai i la conflictivitat laboral van portar Eusebi Güell a construir unes noves instal·lacions molt més àmplies als terrenys de Santa Coloma de Cervelló.

El projecte tècnic s'atribueix a Ferran Alsina, enginyer i inventor especialitzat en la indústria tèxtil, que va aplicar els coneixements adquirits durant els seus viatges a les fàbriques angleses.

Com funcionava la Fàbrica de la Colònia Güell?

La producció estava completament especialitzada. Cada edifici desenvolupava una fase concreta del procés de fabricació del teixit. El recinte reunia les filatures, les cardes, el Tint Vell, els telers, els assecadors, la fusteria, la forja, la sala de motors, els rentadors, els magatzems i nombrosos tallers auxiliars. Els materials circulaven mitjançant una xarxa de rails i vagonetes, una solució molt avançada que optimitzava els desplaçaments entre naus.

Quins edificis destaquen de la Fàbrica de la Colònia Güell?

L'edifici més emblemàtic és la Filatura, construïda segons el model industrial anglès conegut com a manchesterià. També sobresurten les naus de dents de serra, dissenyades per proporcionar llum natural uniforme gràcies a les seves cobertes dentades.

L'Assecador, amb les seves façanes de maó en forma de gelosia, constitueix una de les construccions més singulars del conjunt, mentre que la gran xemeneia recorda el funcionament de la central de vapor que alimentava tota la fàbrica.

Inicialment funcionava amb una màquina de 500 cavalls de potència, substituïda posteriorment per una de 1.000 CV, fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima, considerada una de les més potents del seu temps.

Les instal·lacions de la fàbrica comprenien entre d’altres el tint vell, les filatures, les cardes, l’assecador gran, la sala de motors, l’assecador petit, el vapor, els telers Picanyol, la fusteria, les bateries, la forja, els telers vells, els rentadors, la porteria, l’església i els telers nous.

Què va passar amb la Fàbrica de la Colònia Güell durant el segle XX?

La Fàbrica de la Colònia Güell va mantenir la seva activitat fins al 1973, després de passar a mans de la família Bertrand Serra durant la dècada de 1940.

Durant la Guerra Civil també va viure un dels episodis més delicats de la seva història. L'11 de setembre de 1938 dos bombardejos van afectar el recinte, deixant fora de servei el transformador elèctric, tot i que sense provocar víctimes.

Després del tancament, diversos edificis van ser reutilitzats com a magatzems i seus empresarials, fet que va evitar el seu abandonament total.

Com s'ha recuperat la Fàbrica de la Colònia Güell?

A començaments del segle XXI es va impulsar un ambiciós projecte de rehabilitació del recinte industrial. L'arquitecte Òscar Tusquets va restaurar entre 2001 i 2004 els edificis de la Filatura i el Tint Vell, adaptant-los a nous usos empresarials i preservant-ne el patrimoni arquitectònic. La intervenció va ser reconeguda amb el Premi Bonaplata, mentre que el projecte urbanístic redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt també va rebre diversos reconeixements internacionals.

Per què la Fàbrica de la Colònia Güell continua sent un referent del patrimoni industrial?

La Fàbrica de la Colònia Güell és una de les millors mostres d'arquitectura industrial conservades a Catalunya.

Els seus edificis expliquen l'evolució de la tecnologia tèxtil, l'organització del treball i la transformació econòmica que va viure el país durant la industrialització. Més enllà del seu valor arquitectònic, el conjunt és el testimoni d'una manera d'entendre la indústria en què innovació, eficiència i comunitat formaven part d'un mateix projecte empresarial.