La Torre de l'Abella a Ardenya

Les petites dimensions i l’emplaçament en una posició orogràfica més aviat baixa de la Torre de l’Abella potser serien un indicatiu de les connexions visuals que s'estableixen entre la Torre de l’Abella i altres construccions que podem considerar més o menys contemporànies. Des de la torre podem guaitar el castell de Santa Margarida (documentat el 1182) i des d'aquest castell també es veu el de Tamarit (aprisiat el 1049), que s'alça vora la mar dominant la desembocadura del Gaià. Riu amunt, el castell més proper és el del Catllar (documentat el 1069), que no és visible a causa d'uns turons que l'oculten. I tenim notícies de la torre de l’Alzina molt similar a la de l’Abella des d’on s’albiren la torre d’Ardenya i el castell del Catllar. D'aquesta manera es pot seguir una línia de fortificacions paral·lela al riu, constituïda d'una forma mixta per torres i castells.

Les tècniques constructives de la torre semblen indicar un moment de l'Edat Mitjana més aviat antic per diversos detalls (la planta circular, l'opus spicatum, el duríssim morter...), però la confirmació definitiva s'aconsegueix mitjançant la relació amb altres construccions militars del Baix Gaià. Podem considerar que es tracta d'una torre bastida a mitjans del segle XI la funcionalitat de la qual era servir de punt de comunicació, d'enllaç entre les diverses fortificacions que formen aquesta línia fronterera, que s'establí entre les zones cristiana del comtat de Barcelona i musulmana.

Malgrat el deficient estat de conservació d’aquesta torre, a partir de l’aproximadament meitat conservada poder fer una aproximació a les seves característiques. El diàmetre interior seria de poc més de dos metres, amb gruix dels murs de més d’un metre. A uns 4,30 m del nivell actual del sòl la cara interna del mur s'aproxima al centre per formar una petita falsa cúpula que presenta una obertura central per tal d'accedir al nivell superior. La cambra superior, de planta heptagonal, era de murs de tàpia. A la cara externa el mur de la torre presenta una sèrie de forats quadrats corresponents a la bastida de fusta del moment de la seva construcció i també l’existència de diverses línies d'opus spicatum en mig del mur. A la cara interna, un forats semblants podrien anar destinats a encastar-hi bigues que sostindrien un pis de fusta, ja que la seva disposició així sembla indicar-ho. Els elements de guaita i espitlleres només es troben a la part superior de l'edifici, en els murs de tàpia descrits anteriorment. La porta no s'ha conservat, i suposem que es trobava a l'alçada del primer pis (és a dir, a uns 2,80 m), com és normal en aquest tipus de construccions.