❮
❯
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
A partir de 1931, amb l'arribada de la Segona República, el govern de la Generalitat de Catalunya va manifestar la seva preocupació per la millora de les condicions materials de l'ensenyament primari a Catalunya, per això va potenciar la creació de nous edificis escolars com aquest.
Amb aquest objectiu, la Generalitat va encarregar el disseny de les escoles gironines a joves arquitectes com Emili Blanch Roig (1897-1996), Josep Claret Rubira (1908-1988), Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), Pelai Martínez Paricio (1898-1978) o Josep Esteve (1896-1965), alguns dels quals estaven relacionats amb el grup GATPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Aquests arquitectes, qualificats de racionalistes, unificaven el pensament republicà i la seva professió en una inquietud principal: la de modernitzar el país i resoldre els problemes socials a través de l'arquitectura.
Així doncs, la major part dels projectes conservats, com aquest edifici escolar de Bordils, s'emmarquen dins el racionalisme arquitectònic, un corrent que defensa la funcionalitat dels edificis, l'absència de decoració i la utilització de materials habituals en l'àmbit de la construcció industrial com l'acer, el formigó i el vidre. És una arquitectura que s'allunya del barroquisme i es basa en les formes geomètriques bàsiques, usa els pilars de formigó i abandona les parets mestres, fet que permet la lliure distribució de les plantes i l'amplitud en les obertures.
Text: Ajuntament de Bordils
Amb aquest objectiu, la Generalitat va encarregar el disseny de les escoles gironines a joves arquitectes com Emili Blanch Roig (1897-1996), Josep Claret Rubira (1908-1988), Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), Pelai Martínez Paricio (1898-1978) o Josep Esteve (1896-1965), alguns dels quals estaven relacionats amb el grup GATPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Aquests arquitectes, qualificats de racionalistes, unificaven el pensament republicà i la seva professió en una inquietud principal: la de modernitzar el país i resoldre els problemes socials a través de l'arquitectura.
Així doncs, la major part dels projectes conservats, com aquest edifici escolar de Bordils, s'emmarquen dins el racionalisme arquitectònic, un corrent que defensa la funcionalitat dels edificis, l'absència de decoració i la utilització de materials habituals en l'àmbit de la construcció industrial com l'acer, el formigó i el vidre. És una arquitectura que s'allunya del barroquisme i es basa en les formes geomètriques bàsiques, usa els pilars de formigó i abandona les parets mestres, fet que permet la lliure distribució de les plantes i l'amplitud en les obertures.
Text: Ajuntament de Bordils
