A peu de l’autovia del Nord-est, a tocar de Sidamon, s’alça una figura metàl·lica de 15 metres que no deixa indiferent a ningú. Es tracta de l’escultura coneguda com Indíbil, una peça monumental que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un dels símbols més reconeixibles del Pla d’Urgell. Tot i el seu nom oficial, la gent de la zona el coneix amb sobrenoms com “el caminant”, “lo ninot de Sidamon” o fins i tot “el robot”.
La figura, ideada per Lluís Moreno, juntament amb Mariano Pérez i Lluís Roca, representa un home en moviment, vestit com un treballador de la construcció, que sembla disposat a creuar la carretera mentre sosté dues grans plaques. Aquest gest no és casual: l’obra vol evocar la connexió entre dues realitats clau del territori, la construcció d’infraestructures i la tradició agrícola.
La seva instal·lació es remunta a l’any 1992, coincidint amb la finalització de les obres de desdoblament de la carretera N-II en el tram entre els Alamús i Tàrrega. Aquell moment, marcat també per la proximitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, simbolitzava una etapa de transformació i modernització del país.
L’escultura destaca també pel seu caràcter reciclat. Va ser construïda a partir de materials sobrants de les mateixes obres, com fragments de canonades i elements del revestiment del canal d’Urgell, integrant així la memòria material del projecte en una peça artística de gran format.
Més enllà del seu impacte visual, l’obra reflecteix una realitat social molt concreta: la de molts treballadors que, durant aquells anys, combinaven feines en la construcció amb tasques agrícoles, mantenint un peu a cada món.
Curiositats
Les plaques que porta a les mans són peces reals del canal d’Urgell reutilitzades.
Amb el temps, el ninot ha transcendit la seva funció original i ha inspirat tota mena de representacions populars: des de figures de pessebre fins a disfresses o aparicions en videojocs.
