Mas Palà a la Colònia Palà de Navàs

El mas Palà va ser, durant segles, la finca més destacada del terme de Torroella. Un dels elements que li donava un valor estratègic era la possessió d’un molí hidràulic, inicialment en mans dels ducs de Cardona i que, el 1482, va passar a la família Palà com a compensació d’un deute pendent. A finals del segle XIX, el 1878, hi residia la família Fígols, que hi mantenia també una ferreria aprofitant la força de l’aigua, una pràctica habitual en aquest tipus d’instal·lacions preindustrials.

Amb el temps, el mas va esdevenir el centre d’un ampli patrimoni agrari, acumulant nombroses masoveries i finques.  El mas Palà també exercia funcions d’hostal al llarg del camí ral que connectava Manresa amb Cardona, fet que el convertia en un punt de pas estratègic. Aquest trànsit afavoria activitats complementàries, entre les quals destacava el contraban de sal, una pràctica documentada a la zona durant segles.

Des d’èpoques antigues, la masia havia comptat amb espais de caràcter religiós. Es té constància d’un oratori o capella privada, i la primitiva església del mas incorporava fins i tot una rectoria annexa. 

Ja al segle XIX, l’hereu Joan de Palà i Valls va impulsar un canvi decisiu en la història de la finca amb la creació de la colònia industrial de Palà, després d’obtenir el 1876 la concessió d’aigües per a l’activitat fabril. A partir d’aquell moment, el mas es va convertir en la residència principal dels propietaris de la colònia. Amb la mort de Joan Palà i Valls el 1918, la propietat va passar successivament al seu germà Josep i, després del seu decés el 1925, als nebots Joan i Francesc Palà i Claret.

En aquesta etapa, la gestió familiar es va repartir entre els dos germans. Francesc, casat amb Maria Feixas Riba Mercadal, va continuar residint a la casa pairal juntament amb els pares, mentre que Joan Palà Claret es va establir el 1917 a l’edifici adjacent, que durant la dècada de 1920 va transformar en una torre d’estètica italianitzant coneguda com la Casa de l’Amo.

La Guerra Civil va suposar un punt d’inflexió per al conjunt: la casa pairal va ser ocupada pel sindicat de pagesos i es va produir la destrucció d’una part important de la documentació històrica, tot i que el mobiliari i els elements artístics van poder ser preservats en gran mesura.

Entre 1951 i 1952 es va produir la ruptura definitiva entre els germans Palà i Claret, amb la sortida de Francesc de la colònia per desavinences amb Joan. Aquest va adquirir la participació del seu germà i va reinvertir els recursos en la modernització del conjunt. Poc després va retornar al mas i va impulsar una reforma integral de la casa pairal, que encara conservava elements com la pallissa i els estables abans de la intervenció.

Tot i una primera remodelació ja durant la dècada de 1940, va ser a partir dels anys cinquanta quan la casa es va transformar de manera més profunda, fins a adquirir l’aspecte de residència palatina. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte noucentista Josep Danès i Torras, i les obres es van executar entre 1957 i 1959. El resultat va ser un conjunt residencial de gran complexitat, amb espais diferenciats per a la família propietària i el servei, incloent nou banys per als amos i quatre per al personal.

L’entorn es completava amb jardins ornamentals, estanys i escultures de caire neoclàssic, algunes de les quals encara es conserven, consolidant la imatge d’un autèntic palau rural integrat dins l’estructura de la colònia industrial.