Masia de can Colomer de Santa Coloma de Cervelló

Can Colomer: més de vuit segles d'història en una de les masies més emblemàtiques de Santa Coloma de Cervelló

Què és Can Colomer i per què és una masia singular?

Can Colomer, també coneguda antigament com a Mas Blancafort, és una de les masies amb més recorregut històric de Santa Coloma de Cervelló. Els seus orígens es remunten al segle XIII i està documentada des de 1225, mentre que des del segle XVI la finca resta vinculada a la família Colomer, que li acabaria donant el nom actual.

L'edifici ha experimentat diverses ampliacions i reformes al llarg dels segles, però encara conserva nombrosos elements propis de les grans cases pairals: el portal de mig punt, les llindes de pedra, les porxades, una galeria porxada, així com la distribució interior característica de les antigues explotacions agrícoles senyorials.

La seva evolució arquitectònica i la continuïtat de l'activitat agrària expliquen bona part de la història del paisatge rural de Santa Coloma de Cervelló.

Quina és la història de Can Colomer?

La referència més antiga coneguda relacionada amb el mas correspon al 2 d'agost de 1225, quan Guillem de Blancafort, juntament amb la seva esposa Ramona i el seu fill Ramon, va fer una donació a l'altar de Santa Maria de l'antiga església de Montpedrós per al benefici de les seves ànimes. Aquesta notícia confirma l'existència de la família Blancafort al territori ja durant el segle XIII.

La casa apareix documentada de manera explícita el 29 d'octubre de 1327, quan el cavaller Berenguer de Baulici la tenia sota el seu domini i l'havia establert a un altre Guillem de Blancafort.

Durant les dècades següents la propietat passà per diverses mans. Entre 1342 i 1348, Berenguer de Baulici designà hereus la seva filla Jacoba i el seu gendre Bartomeu de Vilafranca, que compartiren drets sobre la finca amb els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella.

Ja a la segona meitat del segle XIV, el mas fou establert primer a Pere Duran i, posteriorment, a Guillem Duran i Bartomeu Solà, primer i segon marit, respectivament, d'Elisenda Duran.

L'any 1446 la finca era en mans de Jaume Rouric, mentre que el 1582 ja hi consta com a propietari Bartomeu Colomer, considerat el membre de la família que acabaria donant nom definitiu al mas. Segons la tradició familiar recollida per l'actual propietari, Josep Pascual, el primer Colomer establert a la finca fou Nicolau Colomer, originari de Castellterçol.

Una mostra de la successió dels propietaris apareix també al registre parroquial de 1658, on la casa és citada com «Casa de Colomer abans Pasqual abans Blancafort», una denominació que resumeix les diferents nissagues que n'havien estat propietàries.

L'actual família propietària hi arribà gràcies al matrimoni, celebrat cap al 1746, entre Miquel Pascual i la pubilla Caterina Colomer. Des d'aleshores la finca ha continuat vinculada als Pascual, que també són propietaris de Can Mallol i Can Monner.

Com és arquitectònicament Can Colomer?

El conjunt de Can Colomer és fruit de diverses fases constructives que reflecteixen l'evolució de la finca al llarg dels segles.

L'edifici principal té planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes, i està cobert per una teulada de dues aigües amb teula ceràmica àrab, rematada per una cornisa decorada amb rajola ceràmica. La façana principal, orientada a migdia, presenta una composició simètrica de tres eixos verticals.

La porta principal ocupa l'eix central i conserva un arc de mig punt de pedra. Les plantes baixa i primera disposen d'obertures rectangulars, mentre que les golfes es caracteritzen per les seves finestres d'arc rebaixat, un dels trets més identificatius de la masia.

Al darrere del cos principal s'hi adossa un altre volum cobert també amb teula àrab. A llevant s'hi afegeix un cos allargat, construït en una ampliació posterior, amb finestres d'arc rebaixat, una part coberta amb terrat i una altra amb teulada inclinada. A aquest edifici encara s'hi annexaren posteriorment dos volums més.

El conjunt es completa amb la casa dels masovers, diverses construccions auxiliars que delimiten el pati i una galeria porxada, que conserva el caràcter senyorial de la finca malgrat les reformes efectuades durant el segle XX.

Com va créixer Can Colomer al llarg dels segles?

La documentació conservada a l'Arxiu Parroquial de Santa Coloma permet seguir amb força precisió l'evolució de la masia.

Entre 1609 i 1705 es conserven set inventaris que descriuen tant l'edifici com el mobiliari i les dependències. El primer inventari, redactat el 1609 arran de la mort de Gaspar Colomer, ja esmenta una entrada, el celler, la cuina, l'estable i diverses cambres.

L'inventari de 1631, corresponent als béns de Pau Colomer, incorpora la sala principal i la cambra de les gerres d'oli i descriu la casa amb un portal de pedra equipat amb portes, baldes i pany.

Els inventaris posteriors mostren una explotació agrícola en ple creixement. El de 1695 afegeix noves dependències com la pallissa, els corrals, la cambra del blat, diverses habitacions situades damunt dels estables i una nova cambra sobre la cuina.

Aquell mateix any apareixen documentats per primera vegada el graner i la cambra fosca, mentre que l'inventari de 1705 descriu la finca com un gran mas envoltat de terres conreades, boscos i arbres fruiters, amb un portal rodó reforçat amb baldes, pany i clau.

Aquests documents permeten reconstruir l'evolució arquitectònica del conjunt i indiquen que entre els segles XVII i XVIII es van construir els principals cossos annexos, es configurà el pati actual i es consolidaren l'era i el graner situats fora del recinte principal.

L'antic estable, situat a llevant del cos principal, conserva encara el pis superior conegut com la Cambrada, on antigament dormien els mossos de la finca. Aquest espai fou rehabilitat com a habitatge l'any 1999, segons un projecte de l'arquitecte Miquel Maria Pascual Casanovas.

Durant la primera meitat del segle XX també es construí un nou cos destinat a magatzem.

Cap a 1955, l'avi de l'actual propietari impulsà una important reforma estètica que va donar a la façana bona part de l'aspecte actual. En aquella intervenció es van estucar els paraments, es van incorporar un rellotge de sol i una representació esgrafiada de la Mare de Déu de Montserrat, així com una font de rocalla al pati d'inspiració romàntica.

Una finca agrícola que ha evolucionat amb el territori

La història de Can Colomer sempre ha anat lligada a l'agricultura.

Ja l'any 1695 un inventari detallava l'existència de 14 nogueres, 70 cirerers, 15 ametllers, 22 albercoquers, 493 arbres fruiters entre pomeres, pruneres, presseguers i pereres, 299 oliveres i 3,4 hectàrees de vinya. Aquestes xifres evidencien la importància que la fructicultura tenia al Baix Llobregat molt abans de la seva expansió contemporània.

L'avi de l'actual propietari encara produïa garrofes, ametlles, olives i vi, fins al punt que el celler arribà a allotjar un centenar de bótes. La generació anterior havia desenvolupat una intensa activitat exportadora cap a Manchester, Marsella i Rússia, aprofitant el prestigi de la fruita produïda al Baix Llobregat, una de les zones pioneres d'Espanya en aquest sector.

Actualment, Can Colomer continua mantenint viva aquesta tradició mitjançant l'agricultura ecològica. Les terres es dediquen principalment al cultiu d'albercocs, prunes Miravolà de les varietats Vallespir i Llevador, cireres i olives, producció que es comercialitza a Mercabarna a través de la botiga de la Cooperativa Agrària de Santa Coloma de Cervelló.

Per què Can Colomer és una peça clau del patrimoni de Santa Coloma de Cervelló?

Pocs edificis resumeixen tan bé l'evolució històrica de Santa Coloma de Cervelló com Can Colomer. Documentada des del segle XIII, la masia conserva la memòria de les famílies que l'han habitat, les ampliacions arquitectòniques que ha experimentat i una activitat agrícola que continua viva després de vuit segles.

La combinació d'història medieval, arquitectura tradicional, documentació excepcional i continuïtat en l'explotació agrària converteix Can Colomer en una de les masies més representatives del patrimoni rural del Baix Llobregat.