Misteris de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat ***

Primer Misteri de Dolor: l’Oració a l’Hort de Getsemaní. De l’erecció se’n va fer càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. Recordant un fragment de la vida de Santa Teresa en què feia al·lusió a la meditació de la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní es va creure que aquest era el misteri que més els esqueia per aixecar-lo en el camí de la Santa Cova.

Els promotors del misteri anomenat de les “Teresianes” van obtenir l’adhesió de l'arquebisbe de Tarragona i la dels bisbes de Vic, Tortosa i Lleida a les quals després se n’afegiren d’altres. De seguida sortiren els primers problemes amb la Junta del Rosari Monumental per tirar endavant el projecte, els van rebutjar successivament tres projectes, doncs deien que no tenien la qualitat desitjada. Una vegada superats els problemes es va començar l’obra sota la direcció del mestre d’obres Joaquim Codina i l’escultor Josep Campeny.

La imatge de Jesús orant fou col·locada arran del camí, en una petita cova excavada a la roca. Es va beneir el juny de 1897. Ara bé, resulta que passat un temps la imatge de Jesús es va posar damunt d’un pedestal de més de dos metres, en el fons de la cova si va plantar heure i també una branca d'olivera per fer ressaltar artísticament la imatge i en el bosquet de davant i a una distància proporcionada de la visual de l’estàtua s’hi col·locà una creu. El conjunt ara produïa un efecte més adient al misteri. Així restà fins l’any 1900 que es completà afegint-hi l’escultura de l’àngel. Aquesta figura igual que la de Jesús orant son de bronze i foren foses a la foneria Masriera i Campins. De nou el juny de 1900 es torna a beneir per segona vegada, i tornen també els actes i les romeries, i s’acaba l’ofrena amb una placa recordatori amb la inscripció: “l’Arxiconfraria Teresiana de Catalunya a la Verge de Montserrat” 24 juny 1900”. En l’actualitat l’escultura de l’àngel està mancada de dos elements ben significatius: el calze, que portava a la mà dreta en actitud d’oferir i la creu que portava a l’esquerra. A la figura del Crist li falta la corona.

Segon Misteri de Dolor: la Flagel·lació de Jesús. No va tenir cap problema artístic i menys de finançament. Fou sufragat per les germanes Elvira i Emília Llagostera, grans benefactores del Santuari, que ja havien ajudat econòmicament en les obres d’arranjament del camí, i que més tard finançaren la construcció de la nova façana de l’església de Montserrat.

L’arquitecte del monestir Francesc de Paula Villar Carmona el va projectar i l’obra escultòrica va anar a càrrec de Agapit Vallmitjana. L’estàtua del Senyor és tota de marbre ocupant el centre del misteri que té la forma d’un altar. A cada banda hi havia una artística llàntia. A l’altar hi ha la inscripció en castellà que diu: “Ofrenda de Elvira y Emilia Llagostera”. També la signatura de Agapito Vallmitjana és en castellà. A la base hi ha la inscripció: “Et fuit flagellatus tota die”. Actualment al monument li manquen les dues llànties que l’ornaven (una a cada banda) i a la figura del Crist li manca la corona.- L'abat Josep Deàs el va beneir el setembre de l'any 1898.

Tercer Misteri de Dolor: Jesús Coronat d’Espines. Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya. Llançaren una crida signada per la Junta del misteri, presidida pel bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i per una representació de les Germanes Terciaries. Es va organitzar un concurs de projectes, ja que entre els terciaris hi havia molts artistes. Entre les condicions establertes, la tercera demanava que és fes amb bronze i la quarta que el cost total no passés de 15,000 pessetes. S’hi presentaren més de quinze projectes. Fou declarat desert. Els membres del Jurat digueren que cap dels projectes interpretava l’esperit del tema. Es convocà un nou concurs i aquesta vegada fou elegit l’esbós de l’escultor Anselm Nogués, que tenia per lema: “Jesu patientíssime, miserere nobis”. Està esculpit en marbre de Carrara (al contrari del que preveia el concurs.) L’escultura representa Jesús assegut, amb una canya a les mans, en el moment de ser coronat d’espines per un parell de soldats romans. L’obra està damunt una base de pedra treballada, en ella i és present l’escut dels Terciaris Franciscans. Al costat dret la placa recordatori: “ AJesús coronat d’espines. Els Terciaris Franciscans dels FFMM Caputxins d0’Espanya. 22 de setembre de 1901”.

La benedicció la va fer l’abat Deàs el 22 de setembre de 1901. La romeria va aplegar més de dos mil terciaris i tots portaven al pit la medalla dissenyada per aquella benedicció. La lletra de l’himne de la romeria fou escrita per Josep Mas i Casanovas i la música composta pel mestre Amadeu Vives. La banda de l’Apostolat de l’Oració d’Igualada s’encarregà de la part musical. Sis anys més tard es va fer una nova crida, es tractava de posar una reixa davant del monument, perquè el protegís d’aquells bàrbars que no respecten res i s’entretenen fent pintades amb noms i rètols. En aquesta reixa si va posar la representació de l'anagrama de Crist JC i els tres claus, De nou es va fer una altra benedicció el dia 22 de setembre de l’any 1907. Quan el veiem en el dia d’avui s’ha de saber que, al soldat romà que porta un casc, li manca un braç amb el qual empenyia un pal.

Quart Misteri de Dolor: Jesús amb la creu al coll. Les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona es feren càrrec de l’erecció d’aquest quart misteri de dolor. La Junta va anunciar que s’oferia a fer-ho en unió amb les altres Societats Catòliques de Catalunya. Finalment com consta en la inscripció del misteri, només hi col·laboraren les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona. El projecte fou de l’arquitecte Joan Martorell i l’escultura de Venanci Vallmitjana. La decoració de ferro forjat de la base, sortí dels tallers de Josep Pinart i el conjunt va ser col·locat pel mestre de cases Bartomeu Oller. A la base hi ha la signatura de l’escultor i en el pedestal, la sentència de Jesús treta de l’evangeli: “Si sequatur me. Quis vult me sequi deneget semetipsum et tollat crucem suam et. I en la part central: “Monument propiciatori erigit per les Associacions Catòliques del Bisbat de Barcelona”. La benedicció estava preparada pel mes de maig de 1898, però segons la Crònica del Monestir “ per circumstàncies, no es va inaugurar”, sense explicar-ne el motiu. La inauguració i benedicció fou l’abril de 1899, d’aquí ve, que la data del monument no correspongui a la data real de la benedicció; la presidí l’abat Deàs.

L’himne de la romeria el va escriure mossèn Jacint Verdaguer i fa així: Resant lo Sant Rosari, pugem a Montserrat, nos crida a son Calvari, Jesús crucificat. La música li va posar el compositor Josep Masvidal. Sembla ser que es va sentir el crit de “mort a la maçoneria” la qual cosa explica l’ambient abrandat que envoltava la societat d’aquell temps.

Cinquè Misteri de Dolor: la Crucifixió de Jesús. La magnífica i monumental creu de bronze que representa el cinquè misteri, fou costejada per l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. Projectà el monument Josep Puig i Cadafalch. El Crist fou esculpit per l'artista Josep Llimona, la creu és obra de Josep Montserrat i totes les peces de bronze varen ser foses per la casa Masriera i Campins. S’ha de saber, que tots els artistes que intervingueren en la construcció del monument pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

A la part de darrera de la Creu destaquen algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els símbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap d’àguila (Sant Joan) en els braços de la Creu un cap de lleó (S. Marc) i a l’altre un cap de brau (S. Lluc); al peu hi ha un cap d’home (S. Mateu).  En el nus de sota els peus de Jesús Crucificat hi apareixen l'escut de Catalunya i l'escut de Montserrat.

Les inclemències del temps dificultaren la instal·lació, doncs no va parar de ploure. Sort d’uns potents llums elèctrics que va deixar l’Ajuntament de Barcelona, que permeteren de treballar de nit i de dia, i es va poder inaugurar el dia previst: l'onze d’octubre de 1896. El diumenge dia central de l’acte, hi havia 10.000 romeus a Montserrat. En absència del pare abat Josep Deàs (estava a Filipines), en l’acte de la benedicció representà la Comunitat el pare visitador Antoni Ruera. Hi eren presents el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili i el bisbe de Solsona Ramon Riu i Cabanes.

La lletra de l'himne la va escriure Josep Mas i Casanovas, la música la va posar el mestre Amadeu Vives. En aquesta diada hi va participar l’Orfeó Català i els seus membres aprofitaren l’ocasió per beneir la seva nova senyera i estrenà el seu nou himne “El Cant de la Senyera” Els organitzadors feren una medalla recordatori: en una banda, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb la llegenda: Sancta Maria Ora pro Nobis; i en l’altra banda, la cara de Jesús coronat d’espines, amb la llegenda: Record de la Romeria del Apostolat de l’Oració Català a Montserrat”.

Enganxada a la paret de la muntanya i a uns dos metres d'alçada, hi ha una placa de metall amb la inscripció que diu: “A la venerada senyora, la generosa dama Gertrudis de Montserrat, Marquesa de Tamarit .  A D/ MDCXC (any 1690)”.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat