Misteris de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat ***

Primer Misteri de Glòria: la Resurrecció de Jesús. Aquest és el més conegut del conjunt dels monuments de Rosari Monumental perquè el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí. Ara bé, la seva construcció també és la més accidentada, llarga i polèmica dels quinze misteris. Tenint en compte el marc natural i d’acord amb la narració bíblica, Gaudí va pensar d’excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i la figura d'un àngel. En el seu pensament Gaudi volia fer un misteri obert, deixant las tres Maries en el mig del camí acostant-se al sepulcre. Així els visitants es trobarien formant part i sentint-se'n actors del misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana del “trencadís”.

La benemèrita Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es féu càrrec de la construcció. En aquesta decisió hi ha tot un rerefons polític i simbòlic de l’ideari de la Lliga Espiritual. Enric Prat de la Riba, l’any 1906 afirmava que aquest misteri era l’homenatge dels homes nous de la política catalana, l’humil homenatge del nostre renaixement, de la nostra resurrecció nacional, a la resurrecció suprema de la Suprema Vida.- Aquest esperit queda perpetuat en la placa de bronze d’ofrena que hi ha en el misteri: “La Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. En nom de la Pietat de Catalunya fa ofrena d’aquest Misteri, signe de tota Resurrecció. 29 d'abril de 1916”.

La Junta del misteri no donà a Gaudí l’ordre de començar-ne la construcció fins a les darreries de desembre de 1903. A finals d’agost de l’any següent la Junta havia recollit 10.000 pessetes, però degut l'elevat cost, les obres s’anaren retardant. Gaudí va explicà que el misteri es podia desenrotllar més o menys segons fos l’import que es recaptés (es podia construir un hort sobre l’abisme o es podia pujar l’electricitat des de Monistrol, perquè recordés cada dissabte les llums miraculoses que anunciaren als pastorets la presència de la Verge Maria a la cova).

A finals de juliol de 1907 s’hi va col·locar la imatge de bronze de Jesús ressuscitat. Gaudí va situar la imatge damunt mateix de la cova i això va fer que fos molt criticat per alguns arquitectes, artistes i fins i tot per l'abat Deas. Tants i tantes crítiques aconseguiren que se’l retirés del projecte. En retirar-se, Gaudí havia construït la gran cova, la figura de l’àngel i el terraplè que havia de simular l’hort evangèlic, havia col·locat el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya. La retirada de la direcció del projecte, va coincidir amb la manca de diners i les obres quedaren totalment paralitzades. Com que el 1911 els treballs continuaven aturats, l’abat Josep Deàs insistí als dirigents de la Lliga, i els feia saber que si no el podien acabar, hi havia una entitat que s’oferia per fer-ho. La Lliga va respondre que l’acabarien ells, perquè era com un compromís d’honor. Les obres començaren de nou, però al poc temps altre cop s’aturaren. A mig juny de 1912 s’havien reprès els treballs, amb una modificació important feta per l’escultor Josep Llimona, el qual, bo i atenent suggeriments de l’abat Deàs, féu una maqueta del misteri que serviria de model per acabar-lo definitivament.

Aquesta darrera i definitiva empenta es rellançà amb una nova crida a contribuir-hi econòmicament. Durant els anys 1914 i 1915 la Lliga va organitzar uns actes amb aquesta finalitat en diverses ciutats, entre les quals cal citar Sabadell, Terrassa i Manresa. L’any 1916 quedaren col·locades les tres Maries, ara només faltava la reixa. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són de Josep Llimona (Jesús ressuscitat, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí a la seva foneria d’Olot), les tres Maries són de Dionís Renart seguint el model de la maqueta de Josep Llimona. La benedicció del primer misteri de glòria i la inauguració de tot el conjunt del Rosari Monumental va tenir lloc el 29 d’octubre de 1916. Els actes revestiren una gran solemnitat. Comptà amb la presència dels bisbes de Barcelona Dr. Enric Reig i Casanova i de Solsona Dr. Francesc Vidal i Barraquer.

L’accés al conjunt és tancat per una reixa de ferro forjat de la que sorgeixen tres branques verticals – en el centre la Creu, simbolitzant el Crist i a banda i banda, les lletres Alfa i Omega, com començament i fi de tot. A la part inferior i en el centre el símbol de “La Passió”.

Els primers dies de la guerra civil el misteri sofrí nombroses mutilacions, les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures foren trencats. El misteri restà en un estat lamentable, l’any 1947, el dia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, alguns membres de la Lliga Espiritual es plantejaren la necessitat de restaurar-lo; i malgrat les dificultats econòmiques, ho portaren a bon terme. Les obres de restauració foren revisades per l’arquitecte Francesc Folguera. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat fundada per Torres i Bages, va organitzar un pelegrinatge els dies 7 i 8 de juny del mateix 1947 per solemnitzar la restauració del primer misteri de glòria.

Segon Misteri de Glòria: l’Ascensió del Senyor. Fou projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i l’esculpí l’artista Josep Reynés i Gurguí. El senyor Pere Grau Maristany i Oliver, demanar de fer-se càrrec de l’erecció del misteri, per la seva devoció a la Patrona de Catalunya i amb motiu d’haver obtingut per la seva intercessió, una gràcia particular. Pere Grau Maristany futur comte de Lavern, era Dr. en Ciències Exactes i en Ciències Físiques i Químiques, president de l’Ateneu de Barcelona, de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Cambra de Comerç.

Aquest misteri fou projectat a manera d’un gran retaule, amb un gran tauler central, emmarcat per treballades polseres i coronat amb cresteria. El tauler central està format per dos grans blocs de marbre de Carrara, amb la representació de l’Ascensió del senyor al cel, esculpida en gran relleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a baix relleu. A les polseres hi ha encastats els símbols dels quatre evangelistes, el nom de Maria i les inicials del senyor Pere Grau i de la seva esposa que, com la cresteria i l’anagrama de Jesucrist, són de metall. A la base hi ha una balustrada, amb escales laterals, amb una barana esculpida amb motius vegetals al centre, l’anagrama de Jesucrist i una cinta amb la inscripció: “Ofrena d’en Pere Grau Maristany i Oliver a la Verge de Montserrat”.

A la base de la barana hi ha els escuts del Masnou, d’on era fill, i de Montserrat. Aquest misteri és un dels més reeixits del conjunt del Rosari monumental. De la construcció d’aquest misteri (que va costar 25.000 duros) cal explicar-ne les dificultats per transportar els dos grans blocs de marbre del relleu central fins a l’indret del camí de la Santa Cova on s’aixeca el monument. Des de Barcelona els portaren en un carro tirat per 16 mules, però una vegada arribats a Montserrat, els treballadors d’aquí no es van atrevir a baixar-los i fou necessari que vinguessin treballadors del port de Barcelona, homes més acostumats a moure grans pesos. S’ha de saber que tardaven un mes a baixar-ne un. –el seu pes era 17.500 Kgs – també que a molts indrets es tenia que eixamplar el camí i a altres tirar a terra les parets que feien de barana al camí. La benedicció del misteri tingué lloc el 27 de juliol de 1903. Just unes hores abans de l’acte s’esfondrà el talús aixecat a l’altre costat del camí.

Tercer Misteri de Glòria: la Vinguda de l’Esperit Sant. En ocasió de celebrar-se a Montserrat, del 18 al 20 de juliol de l’any 1900, la segona Conferència Provincial dels bisbes de la Tarraconense, l’abat Josep Deàs va invitar els bisbes de les diòcesis catalanes que la clerecia és fes càrrec de l’erecció del tercer misteri de glòria. Els bisbes en retornar a les seves diòcesis feren crides als seus sacerdots, publicades en els butlletins oficials dels bisbats, a col·laborar econòmicament a l’erecció d’aquest misteri.

El bisbe de Barcelona Josep Morgades féu la primera crida al mes d’agost de 1900, va morir abans d’acabar l’any, el succeí el cardenal Salvador Casañas que va fer una nova crida el desembre de 1902. El gener de 1904 aquest cardenal havia fet dues aportacions personals amb un total de 5.000 pessetes. Després de 4 anys de recaptada de (8 diòcesis catalanes) les tres que havien recollit més, foren: la diòcesi de Barcelona 10.035 pessetes, Tarragona 1.514 i Vic 1.251. Amb els diners recaptats, però, no es va poder dur a terme el projecte de l’arquitecte Joan Martorell i de l’escultor Josep Mª Barnadas. El monestir va col·laborar-hi amb 400 duros.

El misteri està format per dues massisses columnes que emmarquen un gran mosaic central que representa la vinguda de l’Esperit Sant. Sembla ser que el mosaic havia estat fabricat a París, per la mateixa casa i el mateix artista (Mario Maragliano) que havien fet el mosaic de l’església del Rosari de Lourdes. Coronant el misteri hi ha un candeler flamejant de set braços amb la llegenda Sacrum Septenarium. Set braços representant els set dons de l’Esperit Sant (Saviesa, Enteniment, Consell, Fortalesa, Ciència, Pietat i Temor de Déu). Això explica, com deia la crida que feren els bisbes que: “ningú necessita tan, els dons de l’Esperit Sant com els sacerdots, ja que Déu els ha escollit per il·luminar i santificar els demés”

Les dues grosses columnes laterals que l’emmarquen tenen quatre anelles, en les quals hi ha inscrits els noms dels vuit bisbats que formen la província eclesiàstica Tarraconense. En el nivell del terç superior de cadascuna hi ha una composició d’elements simbòlics al·lusius als quatre bisbats anunciats. Malgrat la data que hi ha en el monument, la veritat és que fou beneït el dia 1 juny de l’any 1904 pel pare abat, sense cap festa. per evitar malfiances, recels, possiblement per la desigual participació de les diòcesis.

Quart Misteri de Glòria: l’Assumpció de la Mare de Déu. Des del primer moment, l’erecció del monument fou assumida per l’Associació de les Filles de Maria de Catalunya. Aquesta Associació, per mitjà del seu portaveu, la Revista de les Filles de Maria, llançà la crida demanant aportacions econòmiques i el juliol de 1898 les aportacions ja pujaven a més de 3.000 pessetes.

El monument de marbre de Carrara fou encarregat al mestre d’obres Joaquim Codina i les imatges les esculpí Venanci Vallmitjana ajudat per Pau Carbonell. L’Assumpció de la Mare de Déu al cel, està representada al fons d’una fornícula en actitud d’elevació vers Jesús, que està en la part superior en actitud de rebre-la a la glòria. A la part baixa dos àngels amb instruments musicals (un llaüt i un arpa) i l'escut de les Filles de Maria. Al capitell de la dreta s’hi representen les Filles de Maria que anhelen unir-se a ella; al de l’esquerra, el drac, símbol del mal, que en fuig. La part de forja, és obra de Ferrer i Masriera. Els lliris de la dreta són símbol de la puresa, i els cards de l’esquerra representen els vicis.

A la part inferior, hi ha un altar, amb una inscripció, de molt difícil lectura que diu: “Ofrena de les Associacions de Filles de Maria”. La benedicció tingué lloc el diumenge 8 de juliol de 1900 i per impossibilitat del bisbe de Barcelona Josep Morgades, fou l’abat de Montserrat Josep Deás, qui la presidí. La festa aplegà més de 800 Filles de Maria, un centenar de les quals hi pujaren a peu des de Monistrol. Reunides a l’església de Montserrat resaren la Visita de l’Associació, i tot seguit, anaren en processó fins el lloc on s’alça el misteri tot cantant el Rosari. A l’acte de la benedicció hi va intervenir l’Escolania sota la direcció del pare Guzmán. Acabat l’acte s’entonà l’himne per a la benedicció del misteri, escrit per mossèn Jacint Verdaguer i musicat pel mestre Càndid Candi.

Cinquè Misteri de Glòria: Coronació de la Mare de Déu. El darrer misteri del Rosari Monumental de Montserrat, fou erigit pels Terciaris Carmelites. A principis de l’any 1900, l’abat Deàs va oferir al Tercer Orde Carmelità, la construcció de l’últim monument. La Junta del misteri fou presidida pel canonge Dr. Ricard Cortés, futur bisbe auxiliar de Barcelona i es va constituir en una reunió celebrada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, on estava establerta la Confraria del Carme. De secretari fou nomenat el carmelita, pare Lino Soler i Garrigosa. En la crida als terciaris a col·laborar en l’erecció del misteri, la Junta fa constar el seu goig, perquè “aquest misteri que se’ns encarrega, tanca la sèrie de tots els altres, i serà el cant final d’aquest poema tan admirable, esculpit en marbre o bronze pels artistes de casa nostra.” El gener de 1901 la Junta començà la recaptació. Durant els anys 1902 i 1903 s’anaren publicant les llistes de donatius.

Es van començar les obres d’aquest misteri, però els treballs s’allargaven molt, possiblement per manca de diners, i no fou fins a l’agost de l’any 1905 que l’obra estigué acabada, si bé no estava col·locada. Aquest misteri fou dissenyat pel mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí, i realitzà la part escultòrica l’artista Joan Flotats i Llucià. S’alça damunt d’una base en què hi ha dos medallons de bronze, que representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. A sobre, en gran relleu hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcada per dues esveltes columnes acabades en un capitell amb motius vegetals. El misteri està coronat per dos àngels que sostenen una cúpula emmarcada per quatre elegants pinacles. Es tanca amb una reixa de fosa semicircular.

El dia 15 d’agost de l’any 1905, la Junta feia saber que l’obra estava acabada i sols faltava beneir-la. La data escollida fou 1 d’octubre de 1905. Però el misteri no es va beneir – Que va passar? – El pare Lino Soler, el secretari i l’ànima del misteri es posà greument malalt i morí l’octubre del mateix any. Les notícies sobre la inauguració feta pel pare abat Deàs, són força discretes, diuen que, com si fos una festa familiar, . . això passava el dia 10 de juny de l’any 1906.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat