Misteris de Goig del Rosari Monumental de la Santa Cova de Montserrat ***

Primer Misteri de Goig: L’Anunciació de la Mare de Déu. Aquest misteri fou finançat per la senyora Mercè Llopart de Sivatte i la seva família. És el primer que fou construït. Va ser beneït el dia 9 de setembre de 1896. La seva història és mereix d’ésser coneguda: de primer, es va col·locar en un lloc del camí de Monistrol a Montserrat, a prop del començament del camí de la Santa Cova. Es tractava d’un monument molt senzill: un pedró damunt del qual, dins d’una capelleta hi havia el relleu que representava l’Anunciació. A la part de dalt té una inscripció que diu: Ave Maria Gratia Plena i a la part de baix la inscripció diu: Orena de la família Civatte Llopart.

La senzillesa d’aquest primer misteri, es feia més evident perquè, des d’aquest punt es podia veure la monumental creu de Puig i Cadafalch (cinquè misteri de dolor) i això feia que comparant-les, comencessin les crítiques. Es va suplicar a la família Sivatte que fes possible la seva millora i el traslladés uns quinze metres més avall dins ja del camí de la Santa Cova. La família hi va accedir i aprofitant el monument inicial, el transformà, tal com el podem veure encara avui, com un altar amb un retaule i dues teieres. Això passava l’any 1903.

Aquest primer monument era obra, en part de l’escultor Francesc Pagès, i en part del picapedrer Francesc Garcia. La reforma l’esbossà el monjo de Montserrat P. Lesmes López i l’obra la va realitzar l’artista Joan Pujol.

Segon Misteri de Goig: la Visitació de la Mare de Déu. Aquest misteri, que representa la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet el va projectar l’arquitecte Enric Sagnier i fou l’escultor Agapit Vallmitjana, va ésser beneït el maig de 1902 pel pare abat Josep Deàs.

També té la seva particular història. Es va intentar que fos finançat per les dones catalanes que es deien Montserrat. Va ser conegut com “ el misteri de les Montserrats ”. Es va constituir una Junta del Misteri de les Montserrats, i aquesta Junta estava encarregada de dirigir-se particularment a les senyores catalanes que tinguessin aquest nom, per demanar la seva col·laboració econòmica. Es va nomenar presidenta de la Junta a la senyora Montserrat Arnús de Miralles. El projecte de l'escultor Enric Sagnier era de fer com un portal d’entrada a una casa, i dessota hi hauria les dues figures de Maria i de Elisabet. El problema va ser econòmic, doncs no hi havia prou diners. Aquí es demostrava que de la il·lusió a la realitat ni ha un bon tros, i menys mal que el senyor Miralles, marit de la senyora presidenta Montserrat Arnús, va posar els diners que faltaven. Tot i aquesta ajuda no es va poder fer el portal.

El misteri estava col·locat a uns seixanta metres més amunt del lloc on està actualment, i també, un cop inaugurat el funicular de la Santa Cova, fou traslladat a la plaça de l’estació. Estem a l’any 1930. Ara bé, resulta que quan s’estaven fent les obres de l’ampliació de la carretera d’accés al Santuari, es va despenjar una gran pedra que va caure damunt del misteri i el va esmicolar. El dos caps de l’escultura els recolliren i es conserven en el lapidari del monestir. Uns anys després va ser substituït per un nou grup escultòric de la Visitació. El nou misteri és una obra en bronze de l’artista Manuel Cusachs i va ser donació de la senyora Francesca Llavina (de Mataró) en memòria del seu marit. El pare abat Cassià Mª Just el va beneir el setembre de 1983. Alguns artistes creuen que si Elisabet i Maria estaven embarassades, aquí se les representa amb els cossos molt estilitzats i acabats amb uns colls exageradament llargs.

Tercer Misteri de Goig: la Nativitat de Jesús. El senyor Gaietà Soler director de la revista Lo Missatger del Sagrat Cor publicava en aquesta revista, que el finançament del tercer misteri, estaria molt bé que fos l’ofrena de tots els treballadors industrials catalans. Aviat es va veure que, altra vegada el problema era econòmic, doncs la resposta dels treballadors fou molt discreta. El senyor Alexandre Pons, junt amb unes cinc famílies amigues, varen decidir de finançar el misteri de la Nativitat de Jesús, però això sí, el farien al seu gust. Fou projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a manera d’un retaule penjat, rematat amb una gran agulla neogòtica. El centre l’ocupa una gran majòlica amb la representació del naixement de Jesús, dibuixada per l’artista Josep Llimona.

L’abat Josep Deàs afirmava en unes notes “que los azulejos fueron pintados y cocidos en València”. A la sanefa de la llosa de la base del misteri hi ha la inscripció: ”A la Sagrada Família per algunes famílies cristianes”. És molt curiosa la gran reixa de ferro forjat, a manera de portes batents, com si fossin portes per obrir i tancar el monument. Fou beneït per l’abat Josep Deàs el maig de 1901 el dia de la festa de Pentecosta; hi assistiren les famílies que l’havien finançat. Representa el naixement de Jesús. Fou col·locat en un lloc a prop de la plaça de l'estació inferior del funicular, però igual que amb els dos anteriors, l’any 1930 el van traslladar a la dita plaça.

Quart Misteri de Goig: Presentació de Jesús al Temple. Sembla ser que costà bastant de trobar una entitat o gremi que volgués fer-se càrrec del finançament d’aquest misteri. La Junta del Rosari havia pensat amb els industrials catalans. També el canonge Collell havia proposat que fossin els nens de les escoles de tot Catalunya, els que amb les seves petites aportacions fessin possible la realització del misteri.

El Gremi de fusters de Barcelona va decidir de fer-se’n càrrec del finançament. Deien que aquest misteri “és un dels dogmes de la Santa Religió en la que endemés del fill de Déu i la Verge Santíssima té una gran representació el gloriós Patriarca Sant Josep, patró de l’Església Catòlica i del sempre memorat Gremi dels Mestres Fusters.” La imatge central representa a Déu amb el nen Jesús (que té un braç trencat) – a la dreta la Verge Maria – a l’esquerra Sant Josep amb la vara.

L’arquitecte fou Joan Martorell i l’escultor Josep Mª Barnadas. Està fet amb pedra de Montjuïc, doncs van considerar que era la més resistent per fer obres d’aquesta mena, a l'aire lliure. Al sòcol porta la inscripció: “Ofrena del Gremi de Fusters de Barcelona i altres devots de Sant Josep”. La inauguració es va fer l’octubre de 1904. Al matí es va celebrar una missa solemne amb sermó i a la tarda els membres del Gremi amb llurs famílies, presidits per la bandera del Gremi, es dirigiren en processó i cantant el Rosari, fins el lloc on estava instal·lat el monument del misteri que va ésser beneït pel P. abat Josep Deàs.

Cinquè Misteri de Goig: Jesús entre els Doctors de la Llei. Per aquest misteri es va pensar que seria adient que l’erigissin la gent de lletres, però no s’arribà a cap acord. Es va presentar una comissió de gent de Terrassa per fer-se càrrec en nom de la ciutat. Sembla ser que la idea va començar en el banquer senyor Joan Marcet; però es veu que el rector de Terrassa Dr. Pursals hi va posar molts entrebancs, i el projecte no va tirar endavant. El senyor Joan Marcet ja que ell havia donat la idea i per no quedar malament amb el monestir va donar 1.000 duros, perquè fessin amb ells el que fos més necessari pel bé de Montserrat. Davant d’aquest fet, es reuniren una colla d’amics del senyor Marcet i completaren el finançament amb els seus donatius.

Joan Martorell en fou l’arquitecte, i de l’obra d’escultura se’n va encarregar l’artista Josep Mª Barnadas. En el centre Jesús explica la doctrina als mestres de la Llei, darrera Josep i Maria miren sorpresos el que està fent el seu fill. S’explica que un dia el senyor Marcet va visitar el taller de l’escultor i li va comentar que semblava com si el retaule de pedra quedés pobre, que quedaria millor fet de marbre, però l’arquitecte no va voler modificar res del seu projecte. Quan l’arquitecte Martorell va morir, es va demanar a l’arquitecte senyor Lluís Muncunill perquè el millores el més possible. Es va aixecar tot ell amb un pedestal fet amb pedra de la mateixa muntanya, es feren uns petits retocs en els acabats i si va posar una reixa. - Avui al monument li falta algun d’aquest retoc de l’acabament. L’abat Deàs el va beneir el març de 1907, i potser degut a les pressions hagudes al començament, per les qüestions del finançament la benedicció va passar quasi bé desapercebuda.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat