Molí de Conqueta de Sant Feliu de Pallerols ***

Fa segles, quan el riu Brugent era l’element més viu del paisatge de Sant Feliu de Pallerols, la gent del poble sabia que l’aigua no només era vida, sinó també treball. Allà on el corrent riu amunt es podia domar, sorgien edificis de pedra que feien girar moles i rodes: els molins. Entre ells, el que acabaria sent més conegut va ser el Molí de la Conqueta, situat a tocar de la riba i de l’antiga casa de Can Manel, un lloc que avui encara conserva l’aire d’aquella era en què l’aigua era energia i ocupació per a una comunitat sencera.

A mitjan segle XVI, el Molí de la Conqueta no va limitar‑se a moldre gra: va adaptar‑se a altres necessitats de la comarca i va funcionar com a molí draper, processant llana i donant‑hi vida, textura i valor. Aquesta capacitat d’adaptació parla de la vitalitat d’un poble on cada indústria —per petita que fos— era essencial. I no era l’únic molí en moviment. Rius amunt i avall, evidències documentals i topònims recorden altres molins com el Molí de la Riera o el Molí de Can Trias, que formaven una xarxa de molins hidràulics units pel Brugent, i que impulsaven l’economia local més enllà de les muralles de la parròquia.

El Molí de la Conqueta va seguir funcionant fins als anys 60 del segle XX, quan la mecanització i la irrupció de les farineres elèctriques van fer que aquests testimonis d’aigua i pedra desapareguessin del paisatge productiu. Però no de la memòria. L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols va restaurar‑lo i, el 18 de desembre de 2011, el molí va reobrir‑se al públic, convertit en espai visitable per a escoles, famílies i qualsevol que vulgui entendre com funcionava un molí fariner tradicional.

Avui, caminar per la vora del Brugent i veure el Molí de la Conqueta és com posar l’orella al passat: sentir el córrer de l’aigua, imaginar les rodes girant i sentir, una mica, com era la vida quan la força de la natura es transformava en farina, feina i comunitat.