És probable que el molí fariner de can Marquès fos el el que l’any 1066 s’esmenta com de Montpalau en l’acta de fundació del monestir de sant Marçal del Montseny feta pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. Com a molí de Can Marquès consta ja el 1505 en un capbreu de la casa de Cabrera, per tant la construcció com a tal ja existiria el segle XIV. Era utilitzat per a moldre el gra aprofitant l’aigua que baixava per la riera de Pineda, formant part d’un conjunt d’almenys 10 molins. Recentment ha estat restaurat.
L'aigua de la riera era utilitzada com a font d'energia natural per al funcionament del molí. Aquesta era canalitzada fins a la bassa amb contraforts que hi ha al costat del molí. La bassa que servia per emmagatzemar l'aigua aconseguia regular–ne la pressió. La bassa del molí de can Marqués disposa d'un pou, ubicat en un extrem i tocant a la paret del molí. El pou és un conducte vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l'aigua surt a pressió sobre el rodet.
A continuació de la bassa a la part oposada del canal hi havia l’obrador o el molí pròpiament dit, un recinte petit al fons del qual un pedrís ample i alt servia de suport a les moles. Sota l'obrador hi havia l’espai anomenat carcabà, on el rodet, una turbina rudimentària, voltava i on l’aigua tenia sortida cap a un altre molí a través d'un canal.
El molí tenia dues moles: la mola inferior, fixa, o mola sotana i la mola superior, mòbil, o mola volandera. Un element molt important de les moles era el ratllat o conjunt d'incisions en forma de petits canals que solcaven les cares que molen. El ratllat de les moles servia per treure i apartar el segó i per facilitar la mòlta de gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt de l’orifici central de la mola (ull de la mola) fins a l'extrem exterior.
El mecanisme d'aquest molí era molt senzill. L'aigua del pou queia amb força sobre la turbina fent-la girar, produint-se la transformació de l'energia hidràulica en energia mecànica, la pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori. Aquest moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior que girava a sobre d'una altra de fixa. Entremig de les dues moles hi havia el blat per a ser mòlt.
