❮
❯
Copons disposava dins de la seva estructura urbana de tres molins fariners, com són el Molí de Dalt, amb testimonis de la seva estructura de la qual destaca la bassa situada al primer terme (636,4 m2), el Molí del Mig, amb una bassa de 900,3 m2, i el Molí de Baix, conegut abans com del Carbonell i després amb el renom de cal Madora o Amadora. La construcció del Molí de Dalt data de finals del segle XVII, quan els jurats de la vila van demanar permís a la Batllia General del Principat per instal·lar fins a tres molins al nucli urbà. El molí s’alimentava d’aigua de la riera Gran a partir d’una resclosa d’on, per un rec excavat al terra, es derivava l’aigua fins arribar a la bassa, que pràcticament és l’únic element que s’ha conservat i que s’utilitza per a regar els horts. Entre els segles XVII i XVIII fou un molí draper, passant a ésser utilitzat com a molí fariner els segles XIX i XX. Constava de carcavà, planta baixa i pis superior. De tot aquest edifici únicament són visibles restes de la planta baixa, de planta rectangular coberta amb volta de canó lleugerament rebaixada. El molí de propietat comunal o municipal era arrendat a moliners professionals fins a la desamortització de Mendizábal (1875), any en què fou subhastat. El 1924 tornava a ser de propietat municipal. Amb la guerra civil deixà de funcionar.
El Molí de Baix o del Madora o Amadora és el més ben conservat de tots els existents a la vila, es troba situat just al costat de l’anomenada casa de la comtessa de Lacambra. La seva força motriu era l’aigua de la riera Gran derivada per l’aprofitament successiu dels molins de Dalt, del Mig i aquest. Conserva bàsicament tota la seva estructura (sala amb les moles, un riscle, una tremuja i l’alçador del rodet) amb la bassa a la part posterior de l’edifici. Originàriament fou un molí fariner, però en els segles XVIII i XIX funcionà com a molí paperer, conservant el conjunt de finestrals a la part alta corresponents a l’estenedor. Des del segle XVI fins el segle XIX fou propietat de la família Carbonell. El renom de cal Madora sorgí el 1818, quan Isabel Carbonell, vídua d’Amador Carbonell, continuà l’activitat en morir el seu marit, passant a conèixer-se com el molí de l’Amadora, com a testimoni de l’enamorament que havia testimoniat la citada parella.
El Molí de Baix o del Madora o Amadora és el més ben conservat de tots els existents a la vila, es troba situat just al costat de l’anomenada casa de la comtessa de Lacambra. La seva força motriu era l’aigua de la riera Gran derivada per l’aprofitament successiu dels molins de Dalt, del Mig i aquest. Conserva bàsicament tota la seva estructura (sala amb les moles, un riscle, una tremuja i l’alçador del rodet) amb la bassa a la part posterior de l’edifici. Originàriament fou un molí fariner, però en els segles XVIII i XIX funcionà com a molí paperer, conservant el conjunt de finestrals a la part alta corresponents a l’estenedor. Des del segle XVI fins el segle XIX fou propietat de la família Carbonell. El renom de cal Madora sorgí el 1818, quan Isabel Carbonell, vídua d’Amador Carbonell, continuà l’activitat en morir el seu marit, passant a conèixer-se com el molí de l’Amadora, com a testimoni de l’enamorament que havia testimoniat la citada parella.
