Muralles i torres d’Ullastret: les defenses medievals que expliquen una vila marcada pels conflictes
Les Muralles i torres d’Ullastret conserven la memòria d’una vila que va tenir un paper militar en les disputes entre la monarquia i els comtes d’Empúries. Al nucli històric d’aquest poble del Baix Empordà, les fortificacions permeten reconstruir com es defensava la població, com van evolucionar les tècniques constructives i com l’antic recinte militar va acabar integrat en el teixit urbà.
La recerca arqueològica ha aportat dades precises sobre aquesta evolució. L’estudi publicat el 2022 a la revista especialitzada Rodis, elaborat per investigadors vinculats al Museu d’Arqueologia de Catalunya i a altres institucions, analitza les muralles a partir de les intervencions realitzades des del 2004. Les seves conclusions permeten anar més enllà de la descripció monumental i entendre el funcionament d’aquest conjunt defensiu.
Un castell documentat el 1225 i un recinte fortificat medieval
La primera referència documental coneguda del castell d’Ullastret és de l’any 1225. El comte d’Empúries el va lliurar temporalment al bisbe de Girona com a garantia d’un conveni, juntament amb el castell de Verges. La notícia confirma la importància de la fortificació en les relacions polítiques i feudals de l’època.
Les muralles conservades corresponen principalment als segles XIII i XIV, tot i que presenten transformacions posteriors. Del castell original no se n’han conservat les estructures principals. El protagonisme monumental recau avui en el perímetre emmurallat, amb nou torres quadrades i una torre circular, que permet resseguir bona part de les antigues defenses.
Com es reforçaven les muralles d’Ullastret? El talús que va canviar la defensa
Una de les troballes més reveladores de les excavacions es va fer al sector sud-oest, a l’espai conegut com el Vell Transformador. Els arqueòlegs hi van documentar dues fases constructives que mostren com es va modificar la muralla entre els segles XIII i XIV-XV.
La primera muralla i les espitlleres per a ballesta
El primer mur, d’entre 90 centímetres i un metre de gruix, presentava una successió d’espitlleres per disparar amb ballesta. En un tram de 10,80 metres se’n van identificar dotze, separades aproximadament 60 centímetres. Les obertures tenien una inclinació descendent que permetia dirigir els projectils cap a la base de la muralla.
El talús exterior i la transformació de les defenses
En una fase posterior s’hi va adossar un talús exterior inclinat uns 70 graus, que eixamplava la base fins a gairebé tres metres. Aquesta reforma va deixar inutilitzades les espitlleres originals i va introduir-ne de noves, més adequades per cobrir el terreny situat davant del mur.
Els fragments ceràmics recuperats permeten situar aquesta transformació al segle XIV o a començaments del XV. Els investigadors relacionen el reforç amb la necessitat de consolidar la fortificació i amb els canvis en les tècniques militars, inclosa la difusió inicial de les armes de foc.
El portal occidental: una entrada preparada per tancar la vila
L’estudi arqueològic del portal occidental, documentat el 2020, aporta informació concreta sobre l’accés a l’interior del recinte. La porta s’obria a la planta baixa d’una torre del costat oest, de manera que l’entrada quedava integrada en la mateixa estructura defensiva.
Un passadís estret amb un sistema de tancament
El passadís conservat fa aproximadament 6,63 metres de llarg i 2,20 metres d’amplada. Als extrems del corredor es conserven els encaixos d’una barra transversal que permetia barrar la porta des de l’interior. No es tracta, per tant, d’un accés obert sense control, sinó d’un pas estret amb un sistema de tancament documentat arqueològicament.
El portal estava relacionat amb la Llotja gòtica, situada a l’exterior de la muralla, i amb el pas que permetia travessar el fossat. Aquesta disposició ajuda a comprendre l’organització de l’entrada i la relació entre les fortificacions i els espais d’activitat de la vila.
Van servir realment les muralles d’Ullastret per defensar el poble?
La documentació històrica confirma que Ullastret va tenir un paper militar concret. El 1311, Jaume II va atacar la vila durant el conflicte amb Ponç Hug IV d’Empúries. El 1385, les forces de Pere el Cerimoniós van assaltar la fortalesa en el marc de l’enfrontament amb Joan I d’Empúries.
Aquests episodis demostren que el castell i la vila fortificada formaven part d’un territori afectat per les disputes entre la Corona i els comtes emporitans. No es pot afirmar, però, que els trams de muralla conservats avui resistissin directament aquests atacs ni que les reformes arqueològicament documentades responguessin a una batalla determinada.
La conclusió és clara: les defenses d’Ullastret van tenir una funció militar real i van ser objecte de modificacions constructives, però no es disposa de proves suficients per reconstruir el resultat concret dels combats contra els murs actuals.
Un patrimoni medieval integrat en els carrers d’Ullastret
Amb el pas dels segles, el poble va créixer més enllà del perímetre fortificat. La Llotja gòtica, situada al carrer Hospital, és un dels elements que permeten entendre aquesta transformació urbana. El recinte va deixar de delimitar tota la vida de la vila, però els murs i les torres han continuat condicionant la forma del nucli antic.
Festacatalunya us proposa recórrer els carrers propers a les muralles i observar els detalls que revelen la seva evolució: les bases atalussades, les obertures defensives i l’accés occidental. Les Muralles i torres d’Ullastret són un testimoni material de com es construïa, es defensava i es transformava una vila medieval de l’Empordà. El seu interès rau tant en les estructures conservades com en les dades arqueològiques que permeten explicar-ne la història amb rigor.