❮
❯
Miquel Pairolí a “Quart: Natura, Història, Artesania” descriu com “La devoció a la Mare de Déu del Roser va arrelar amb força en aquestes terres entre els segles XVII i XVIII. El 1680 el bisbat dona llicència per obrir la capella del Roser a l'església de Palol, que s'erigeix en el mur de la cara nord del temple, pràcticament davant de la porta lateral de migdia d'entrada a l'església. Uns anys més tard, sense que en sapiguem la data exacta, es va col·locar, a les parets laterals de la capella, un retaule de rajola que és, de bon segur, l'element artístic, vinculat amb l'art popular, més remarcable que hi ha al terme de Quart.
El retaule de rajola de l'església de Palol, bastit al primer terç del segle XVIII, reuneix religió i història, la vida material i la vida espiritual, els miracles i l'existència quotidiana, el món abrandat i febrós de la pietat barroca i les penalitats de la vida quotidiana. Ofereix una imatge condensada del paisatge espiritual i material del temps de la Guerra de Successió i també, amb molt detall, una imatge de l'estètica que dominava a l'època en l'art popular, encara més impregnada de barroquisme que no pas de neoclassicisme. El retaule de rajola de l'església de Palol és una mostra molt remarcable d'aquest art de la rajola catalana, que tanta expansió va experimentar en aquells segles, entre el XVII i el XVIII.
Els murals ocupen les dues parets laterals de la capella, amb una continuïtat evident de concepció gràfica i narrativa, entre el que es refereix a una paret i a l'altra. L'artista, per nosaltres desconegut, va concebre una obra unitària, amb una seqüència determinada, que passa d'una banda a l'altra de la capella.”
Comencem mirant el mural entrant a l’esquerra. El primer que trobem és la figura d'un soldat amb una alabarda, vestit de gala a la moda militar de l'època. En aquesta banda trobem tres escenes, sota el corresponent medalló descriptiu flanquejat per dos angelots músics amb trompetes a les mans. Seguirem les magnífiques descripcions efectuades per per Josep Antoni Cerdà a “Sobre la cronologia y autoria de los azulejos de la capilla del Roser en la iglesia de Sant Sadurní de Palol d’Onyar” a les Actes del XIX Congrés de l’Associació de Ceramologia.
A la primera escena, “Venint a sitiar Gerona foren saquejadas moltes isglesias de lentorn y per intercessió de Maria Santíssima fou deslliurada la de Palol de Onya que ja comensaven a despullar los pagessos en lo any 1710”, s’hi representa l’església parroquial de Sant Sadurní de Palol amb l’aparició de la Mare de Déu del Roser a la façana i un home amb un bastó que expulsa a tres persones. Se’ns dubte es fa referència al saqueig perpetrat per la soldadesca del duc de Noailles que participava al setge de la ciutat de Girona, el 1710.
Al centre, “Destorbant un heretge la devocio del Rosari fou posseit de 1500 dimonis y per deslliurarlo fou dir Sant Domingo lo Rosari al poble y eixian los dimonis sal dir las Aves Marias Any 1213” amb la representació de Sant Domènec de Guzmán obrant el miracle, amb la sortida de Diables amb forma de dracs fantàstics de la boca d’un home posseït, mentre altres dos l’ajuden amb presència de la Mare de Déu del Roser. El 1213, calmada una mica la guerra, apareix Sant Domènec predicant a Carcassona. S’explica que en una ocasió mentre estava predicant el Rosario li van portar un heretge albigenc posseït per dimonis, a qui va exorcitzar en presència d'una gran munió. El sant els va fer als malignes diverses preguntes i ells, per obligació, li van dir que eren 15.000 els que eren al cos d'aquell home, perquè aquest havia atacat els quinze misteris del Rosari. Durant l'exorcisme, els dimonis van dir al sant que amb el Rosari que predicava portava el terror i l'espant a tot l'infern, i que ell era l'home que més odiaven a el món, a causa de les ànimes que els treia amb aquesta devoció.
En tercer lloc, “De la boca de un difunt que quant vivia deya la Ave Maria nasqué un abra que cada fulla deia Ave Maria gracia plena dominus tecum Beat Alsem Capito 17” amb la representació d’un clergue que observa com de la boca d’un difunt neix un arbre frondós i verd. Quina relació podem establir entre el beat Anselm i la representació de les rajoles? Al llibre segon, capítol 17 del Codex calixtinus o Llibre de Sant Jaume, es descriu com un pelegrí que, per amor a l'apòstol, es va matar Iinstigat pel diable, i Sant Jaume, amb auxili de la Maria, li va tornar de la mort a la vida. Jaime Barón, prior del convent de Sant Ildefons de Saragossa en un llibre datat l’any 1734 relata un miracle atribuït a Sant Jaume i la Mare de Déu del Roser. Diu el següent: “Un buen Cristiano caminava en hábito de peregrino, tenia tal devoción á la Madre de Dios, que continuamente rezaba el Ave Maria. Salteáronlo unos ladrones, matáronlo, y lo enterráron, poniendo por señal sobre la sepultura el báculo que llevaba el devoto peregrino.Después de algun tiempo, un Sacerdote y otro de su compañia se acogiéron debaxo de un árbol para descansar. Viéron todos que en cada hoja de aquel árbol con toda distinción habia unas letras, que leyéndolas decia: ‘Dios te Salve, María; llena eres de gracia; el Señor es contigo’. Admirados de lo que veian preguntaron á un pasagero, y les dixo que allí mataron á un peregrino, y enterrado, posiéron su báculo sobre sepultura. Caváron la tierra y descubriéron el cuerpo, que se conservaba entero y sin corrupción´. Viéron más, y fué, que el dicho árbol tenía raices en la boca del santo cuerpo difunto, y calificó el Señor con este prodigio la devoción del buen peregrino á su Madre santísima: basta, hijo, sobre este punto”. I seguint la teoria defensada per Josep Antoni Cerdà a l’obra citada: “L’any de 1734 seria doncs el que determinaria la datació del mural de rajoles de Palol, a diferència de les teories defensades per Cirici, Pairolí i Telese que el daten entre 1716 i 1718, moment d’una gran pedregada que va tenir lloc a Palol com es relata en una escena del mural.”
Seguim mirant el mural entrant a dreta. A l’igual que a l’altra banda el primer que trobem és un soldat del segle XVIII amb una llança, també vestit de gala. A continuació només es conserven dues escenes ja que una tercera va desaparèixer es diu que per instal·lar un confessionari.
A la primera escena “Selebrant missa lo beato Alano li aparagué Cristo en la Òstia y li manà predicàs lo rosari, quexanse de sa omició, asegurantli destruir a lo infern i aliviar a las ànimes del purgatori. Part segona, capítol 12”. Es mostra un prevere durant l'ofici litúrgic, a l'ofertori del pa. Aixeca la Sagrada Forma cap a la Mare de Déu del Roser, que està situada damunt la taula de l'altar. Darrere del prevere es veu el escolanet, de genolls i, encara més enrere, amb la boca oberta, al dimoni en forma de bèstia infernal, de la boca del qual surten flames i les ànimes de tres infeliços que semblen implorar la gràcia divina. L'escena es desenvolupa a l'interior d'un temple, ja que al fons veuen tres arcades i una finestra al costat de la qual s'aprecia una cinta amb una llegenda: “Predica lo rosari; destruiràs lo infern y aliviaràs las ànimas del Purgatori”.
El prevere oficiant seria, doncs, Alano de Rupe o Alano de la Roca, frare dominic considerat el primer gran difusor de l’ús devociaonal del Rosari i que va escriure el llibre “De dignitate et utilitate Psalterio Beatae Virginis Mariae”; la frase està extreta de la segona part del llibre, capítol 12.
A la segona escena “Lo dia 29 de iuñy de 1716 caigué per tots los termes veins de Palol de Onyar gran multitut de padregada y per devoció del Santísim rosari fou deslliurat tot lo territori de dit terma ses dingun dañi”. Mostra un home de genolls que resa el rosari davant d'un altar, damunt de la taula del qual s'apareix la Mare de Déu del Rosari amb el Nen. Darrere seu s'aprecien altres persones també de genolls que fan el mateix. El text té un caràcter narratiu marcat, referint-se a un miracle que va esdevenir a Palol d'Onyar. La data s’ha fet servir en moltes ocasions com a referència per determinar el moment en què fou decorada la capella amb aquests magnífiques rajoles.
Les escenes estan separades verticalment per columnes salomòniques decorades amb pàmpols, raïms i ocells, i coronades per sobre del fris superior, amb gerros amb rams de flors. Tot el conjunt està emmarcat per un fris tant a la part superior com inferior, amb decoració vegetal pintada de color ocre sobre un fons blau.
El retaule de rajola de l'església de Palol, bastit al primer terç del segle XVIII, reuneix religió i història, la vida material i la vida espiritual, els miracles i l'existència quotidiana, el món abrandat i febrós de la pietat barroca i les penalitats de la vida quotidiana. Ofereix una imatge condensada del paisatge espiritual i material del temps de la Guerra de Successió i també, amb molt detall, una imatge de l'estètica que dominava a l'època en l'art popular, encara més impregnada de barroquisme que no pas de neoclassicisme. El retaule de rajola de l'església de Palol és una mostra molt remarcable d'aquest art de la rajola catalana, que tanta expansió va experimentar en aquells segles, entre el XVII i el XVIII.
Els murals ocupen les dues parets laterals de la capella, amb una continuïtat evident de concepció gràfica i narrativa, entre el que es refereix a una paret i a l'altra. L'artista, per nosaltres desconegut, va concebre una obra unitària, amb una seqüència determinada, que passa d'una banda a l'altra de la capella.”
Comencem mirant el mural entrant a l’esquerra. El primer que trobem és la figura d'un soldat amb una alabarda, vestit de gala a la moda militar de l'època. En aquesta banda trobem tres escenes, sota el corresponent medalló descriptiu flanquejat per dos angelots músics amb trompetes a les mans. Seguirem les magnífiques descripcions efectuades per per Josep Antoni Cerdà a “Sobre la cronologia y autoria de los azulejos de la capilla del Roser en la iglesia de Sant Sadurní de Palol d’Onyar” a les Actes del XIX Congrés de l’Associació de Ceramologia.
A la primera escena, “Venint a sitiar Gerona foren saquejadas moltes isglesias de lentorn y per intercessió de Maria Santíssima fou deslliurada la de Palol de Onya que ja comensaven a despullar los pagessos en lo any 1710”, s’hi representa l’església parroquial de Sant Sadurní de Palol amb l’aparició de la Mare de Déu del Roser a la façana i un home amb un bastó que expulsa a tres persones. Se’ns dubte es fa referència al saqueig perpetrat per la soldadesca del duc de Noailles que participava al setge de la ciutat de Girona, el 1710.
Al centre, “Destorbant un heretge la devocio del Rosari fou posseit de 1500 dimonis y per deslliurarlo fou dir Sant Domingo lo Rosari al poble y eixian los dimonis sal dir las Aves Marias Any 1213” amb la representació de Sant Domènec de Guzmán obrant el miracle, amb la sortida de Diables amb forma de dracs fantàstics de la boca d’un home posseït, mentre altres dos l’ajuden amb presència de la Mare de Déu del Roser. El 1213, calmada una mica la guerra, apareix Sant Domènec predicant a Carcassona. S’explica que en una ocasió mentre estava predicant el Rosario li van portar un heretge albigenc posseït per dimonis, a qui va exorcitzar en presència d'una gran munió. El sant els va fer als malignes diverses preguntes i ells, per obligació, li van dir que eren 15.000 els que eren al cos d'aquell home, perquè aquest havia atacat els quinze misteris del Rosari. Durant l'exorcisme, els dimonis van dir al sant que amb el Rosari que predicava portava el terror i l'espant a tot l'infern, i que ell era l'home que més odiaven a el món, a causa de les ànimes que els treia amb aquesta devoció.
En tercer lloc, “De la boca de un difunt que quant vivia deya la Ave Maria nasqué un abra que cada fulla deia Ave Maria gracia plena dominus tecum Beat Alsem Capito 17” amb la representació d’un clergue que observa com de la boca d’un difunt neix un arbre frondós i verd. Quina relació podem establir entre el beat Anselm i la representació de les rajoles? Al llibre segon, capítol 17 del Codex calixtinus o Llibre de Sant Jaume, es descriu com un pelegrí que, per amor a l'apòstol, es va matar Iinstigat pel diable, i Sant Jaume, amb auxili de la Maria, li va tornar de la mort a la vida. Jaime Barón, prior del convent de Sant Ildefons de Saragossa en un llibre datat l’any 1734 relata un miracle atribuït a Sant Jaume i la Mare de Déu del Roser. Diu el següent: “Un buen Cristiano caminava en hábito de peregrino, tenia tal devoción á la Madre de Dios, que continuamente rezaba el Ave Maria. Salteáronlo unos ladrones, matáronlo, y lo enterráron, poniendo por señal sobre la sepultura el báculo que llevaba el devoto peregrino.Después de algun tiempo, un Sacerdote y otro de su compañia se acogiéron debaxo de un árbol para descansar. Viéron todos que en cada hoja de aquel árbol con toda distinción habia unas letras, que leyéndolas decia: ‘Dios te Salve, María; llena eres de gracia; el Señor es contigo’. Admirados de lo que veian preguntaron á un pasagero, y les dixo que allí mataron á un peregrino, y enterrado, posiéron su báculo sobre sepultura. Caváron la tierra y descubriéron el cuerpo, que se conservaba entero y sin corrupción´. Viéron más, y fué, que el dicho árbol tenía raices en la boca del santo cuerpo difunto, y calificó el Señor con este prodigio la devoción del buen peregrino á su Madre santísima: basta, hijo, sobre este punto”. I seguint la teoria defensada per Josep Antoni Cerdà a l’obra citada: “L’any de 1734 seria doncs el que determinaria la datació del mural de rajoles de Palol, a diferència de les teories defensades per Cirici, Pairolí i Telese que el daten entre 1716 i 1718, moment d’una gran pedregada que va tenir lloc a Palol com es relata en una escena del mural.”
Seguim mirant el mural entrant a dreta. A l’igual que a l’altra banda el primer que trobem és un soldat del segle XVIII amb una llança, també vestit de gala. A continuació només es conserven dues escenes ja que una tercera va desaparèixer es diu que per instal·lar un confessionari.
A la primera escena “Selebrant missa lo beato Alano li aparagué Cristo en la Òstia y li manà predicàs lo rosari, quexanse de sa omició, asegurantli destruir a lo infern i aliviar a las ànimes del purgatori. Part segona, capítol 12”. Es mostra un prevere durant l'ofici litúrgic, a l'ofertori del pa. Aixeca la Sagrada Forma cap a la Mare de Déu del Roser, que està situada damunt la taula de l'altar. Darrere del prevere es veu el escolanet, de genolls i, encara més enrere, amb la boca oberta, al dimoni en forma de bèstia infernal, de la boca del qual surten flames i les ànimes de tres infeliços que semblen implorar la gràcia divina. L'escena es desenvolupa a l'interior d'un temple, ja que al fons veuen tres arcades i una finestra al costat de la qual s'aprecia una cinta amb una llegenda: “Predica lo rosari; destruiràs lo infern y aliviaràs las ànimas del Purgatori”.
El prevere oficiant seria, doncs, Alano de Rupe o Alano de la Roca, frare dominic considerat el primer gran difusor de l’ús devociaonal del Rosari i que va escriure el llibre “De dignitate et utilitate Psalterio Beatae Virginis Mariae”; la frase està extreta de la segona part del llibre, capítol 12.
A la segona escena “Lo dia 29 de iuñy de 1716 caigué per tots los termes veins de Palol de Onyar gran multitut de padregada y per devoció del Santísim rosari fou deslliurat tot lo territori de dit terma ses dingun dañi”. Mostra un home de genolls que resa el rosari davant d'un altar, damunt de la taula del qual s'apareix la Mare de Déu del Rosari amb el Nen. Darrere seu s'aprecien altres persones també de genolls que fan el mateix. El text té un caràcter narratiu marcat, referint-se a un miracle que va esdevenir a Palol d'Onyar. La data s’ha fet servir en moltes ocasions com a referència per determinar el moment en què fou decorada la capella amb aquests magnífiques rajoles.
Les escenes estan separades verticalment per columnes salomòniques decorades amb pàmpols, raïms i ocells, i coronades per sobre del fris superior, amb gerros amb rams de flors. Tot el conjunt està emmarcat per un fris tant a la part superior com inferior, amb decoració vegetal pintada de color ocre sobre un fons blau.
