El gruix de les parets de la basílica és de 1.93 metres als costats i de 1.27 al davant. La nau central amida 68 metres de llargada, 21 metres d’amplada i 33 metres d’alçada. L’interior presenta un aspecte (dintre de l’austeritat i discreció) que impressiona a tothom que la veu per primera vegada i aconsegueix que li quedi aquella visió per sempre més.
Les estàtues dels profetes: Ezequiel, Jeremies, Isaïes i Daniel, esculpides per l’escultor Josep Llimona, ens recorden les profecies referents a la maternitat virginal de Maria. L’espai que més ressalta és el presbiteri, l’altar avançat i de cara al poble, voltat pel cadiral del cor monàstic. Les parets estan decorades amb pintures modernistes de Alexandre de Riquer representant uns estols d’àngels en moviment vers a la Verge, unes representacions de Montserrat i de Catalunya amb els seus escuts i dues escenes de la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat: la troballa i el trasllat, obres de Joaquim Valcells, Dionís Baixeres i Joan Llimona.
A les pintures verticals de l’absis hi trobem exemplificats dos dels principals corrents artístics de Catalunya i el simbolisme religiós. Els plafons situats als extrems de cada banda i que són el doble d’ample que la resta, representen dues escenes de la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat: la troballa i el trasllat de la imatge. Els paisatges d’ambdós foren pintats per Joaquim Valcells, les figures del primer plafó són de Dionís Baixeres i les del segon plafó de Joan Llimona. De la resta de plafons –de caire més modernista- Alexandre de Riquer Ynglada en un parell representa una composició vegetal, on la natura estilitzada des de les mateixes arrels evoluciona i s’enfila fins a tocar el sol, representat com un símbol dual, el sol-creu. Entre el brancatge hi col·loca els escuts de Montserrat i Catalunya en un d’ells i en l’altre hi posa els escuts de l’Església i el dels Benedictins. En les altres dues teles hi organitza uns estols de figures femenines alades encarades a la Mare de Déu. Són dues composicions verticals, amb una vintena d’àngels representats en cos sencer i una quinzena de petits angelets, només amb cap i ales. Les figures angèliques de cos sencer representen l’ideal de la dona, de la bellesa femenina típica de l’època... dona fràgil, delicada, etèria ...
Per il·lustrar les quatre pintures de la part inferior de l’absis, el tema escollit va ser, la vida de Maria. L’encàrrec dels quatre plafons va anar al grup d’amics artistes que liderava Joan Llimona, acompanyat de Lluís Graner, Dionís Baixeres i Manel Ferran –que finalment no va realitzar cap obra i el mateix Llimona s’encarregà de l’execució d’una altra pintura-.
L’altar major està fet d’un bloc de pedra de 8.000 Kg. extret de la muntanya. Damunt de l’altar, penjat de la corona del baldaquí s’hi pot veure un Crist d’ivori (antiga obra d’art que s’havia atribuït a Lorenzo Ghiberti, (recentment s'havia publicat un estudi que l’atribuïa a un jove Miquel Àngel). Tampoc, segons experts italians, seria aquest el seu autor, de tota manera sigui qui sigui el seu creador és una obra d'altíssim nivell. Aquest Crist està clavat en una creu d’orfebreria ofrenada pel Col·legi de Metges de Catalunya i Balears. El P. Pere Busquets (arquitecte i monjo de Montserrat) el va dissenyar, procurant de trobar el punt just per tal que la imatge del Crist fos el centre real de tot l’altar.
Aquest altar està posat damunt d’una grada de marbre verd fosc, fou remarcat amb un marc d’argent del orfebre Manel Capdevila i decorat amb relleus de l’artista Montserrat Mainar representant: el Sant Sopar, les Noces de Canà, la Multiplicació del Pa i a cada costat s’hi va posar la figura d’un àngel. Va consagrar aquest altar el cardenal Eugène Tisserant, acompanyat de cinc bisbes i quatre abats entre ells, el pare Anselm Albareda historiador de Montserrat i aleshores abat de Ripoll. Corona baldaquí, de l’any 1961, obra de Manuel Capdevila serveix per honorar l’altar major, tot donant-li cobertura i permetent-hi una il·luminació intensa. L’obra d’orfebreria (de plata negra) és de Manuel Capdevila i inclou quatre motius abstractes referents a la Pasqua i a les altres tres estacions de l’any litúrgic. El tapís, dibuixat pel P. Joaquim González Cañete i realitzat sota la supervisió de Josep Grau Garriga, al·ludeix a la Creació. La corona fou ofrenada el 8 de setembre del 1961.
El presbiteri queda acabat amb un Arc de Triomf per honorar a la Verge Maria. Aquest arc es composa de tres dossers daurats; en el del centre s’hi remarca la Santa Imatge i en els dossers laterals les imatges dels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel (venerats com a guardians de Montserrat).
El petit altar que es troba en el bell mig entre la imatge de La Moreneta i l’altar major de la basílica està dedicat a la Regina Martyrium, la Verge patrona de tots els màrtirs i en honor d’ells sempre hi cremen 4 ciris que representen a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Els escuts de cada província estan a la base de cada ciri.
Es té constància documental de l’existència de llànties votives a l’església de Montserrat des de finals del segle XII. El nombre de llànties que vetllaven la Santa Imatge varia, segons les èpoques i les fonts. Són famoses les setanta-quatre llànties que ens recorda la cançó popular, si bé és possible que en el segle XVIII se superessin el centenar. Algunes són llegenda, com és el cas de la “llàntia del rei moro”. Amb la guerra del francès (1808-1814) es varen perdre totes les llànties. Quan a l’any 1946, la Comissió Abat Oliba, encarregada de l’organització de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu en el seu nou Tron, va proposar de restablir la tradició, la resposta va ésser tan gran, que avui dia Montserrat torna a tenir més de cent llànties. És per això, que la majoria de llànties votives que il·luminen la basílica són d’època moderna, doncs foren ofrenades entre 1947 i 1960.
Gairebé totes les llànties votives consten de quatre parts: un casquet o cúpula, unes cadenes, un cos central anomenat salvella i un penjoll. És freqüent l’ús de dues llengües: el català per informar de qui són els que fan l’ofrena i a qui va dirigida i el llatí en les invocacions. Els materials utilitzats, a part de l’argent, el bronze, l’aram, i el ferro, hi predomina el metall (platejat o daurat) i els detalls decoratius acostumen a ser d’esmalt, d’ivori, de fusta o de vidre.
El preciós vitrall de la gran rosassa és una obra sufragada pel senyor Francesc Cabot Rovira, projectada per l’arquitecte Francesc de P. Villar Carmona, dibuixada per Enric Monserdà Vidal i realitzada en els tallers dels Amigó. Està situada en la mateixa línia, (davant per davant) a l’altre punt oposat de la basílica, amb la imatge de la Verge Moreneta. Representa la coronació de la Verge Maria per Déu Trinitat Pare, Fill i Esperit Sant. Aquesta corona és la mateixa que li va oferir el poble català. Tot ella configura una composició extraordinàriament harmònica. Té el sol i la lluna als seus peus. En el rosetó hi han 8 divisions: la superior té l’escut de Montserrat i la inferior les inicials FCR del benefactor. A les dues del mig s’hi troben les inicials AR de l’abat Visitador Dom Antoni Ruera i JD de l’abat Josep Deàs –dues més porten la lletra M de Maria- i les altres dues la creu de Sant Jordi patró de Catalunya.
Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Basílica del monestir de Santa Maria de Montserrat ***
