Necròpolis de les roques del Ço del Roig a Alguaire: les sepultures medievals que revelen un passat rural

La Necròpolis de les roques del Ço del Roig, a Alguaire, és un conjunt arqueològic que contribueix a conèixer els costums funeraris i l’organització de les comunitats rurals del Segrià durant l’edat mitjana. Les tombes, excavades directament en un aflorament de gres, es troben en un sector de la plana agrícola que ha estat transformat al llarg del temps per l’activitat humana, especialment per l’extracció de pedra.

El jaciment es localitza a la zona d’horta del terme municipal d’Alguaire, entre la séquia de Pinyana i la Noguera Ribagorçana, enmig d’una extensa plana al·luvial de gran fertilitat. Aquest entorn, aparentment dominat pels conreus, conserva vestigis que permeten aprofundir en la història medieval del territori.

Més enllà de les sepultures, la seva tipologia, les restes conservades i la proximitat d’un antic assentament a les Roques de Vimpèlec obren noves perspectives per estudiar la relació entre els espais funeraris i els llocs d’hàbitat.

Una necròpolis excavada directament a la roca

Situat al peu de les Roques de So Roig, al sud-est d’Alguaire i a prop del límit municipal amb Vilanova de Segrià, el conjunt ocupa un aflorament rocós lleugerament elevat respecte dels terrenys circumdants. Es troba a uns 400 metres de les Roques de Vimpèlec, en un paisatge on els camps de conreu alternen amb petits sectors de roca emergent.

S’hi han documentat dotze tombes excavades a la roca del cingle. Vuit es conserven senceres, mentre que les altres han quedat parcialment destruïdes per l’extracció de pedra. Entre les sepultures identificades, n’hi ha una d’infantil.

Les tombes presenten una orientació general d’est a oest i segueixen l’eix transversal de l’aflorament. Les situades en blocs de roca aïllats mostren algunes desviacions, possiblement relacionades amb desplaçaments dels blocs al llarg del temps.

Al sector nord del cingle també s’han identificat diverses estructures excavades a la roca. Destaquen dues concavitats, conegudes com a cadolles, comunicades per un petit regueró, així com una estructura rectangular de funció incerta. Aquests elements amplien l’interès del conjunt, tot i que no se’n pot establir amb seguretat la finalitat.

Una tomba reutilitzada al llarg del temps

Durant la intervenció arqueològica de l’any 2001, una de les sepultures conservava restes humanes que van permetre documentar una pràctica funerària especialment significativa.

A l’interior es va recuperar l’esquelet gairebé sencer d’un individu jove de sexe masculí, en un estat de conservació relativament bo. Les restes es trobaven en posició anatòmica, en decúbit supí, és a dir, amb el cos estirat de panxa enlaire. El cap estava lleugerament girat cap a la dreta, els braços flexionats pels colzes i les mans reposaven sobre la pelvis. Les cames estaven estirades.

A la mà esquerra, l’individu duia un anell de bronze al dit anular. A banda i banda de l’esquelet també es van trobar restes òssies d’altres persones, algunes encara articulades.

La disposició d’aquestes restes indica que la tomba havia estat reutilitzada successivament i que contenia les restes de diversos individus. Segons la interpretació arqueològica de la intervenció, s’hi poden identificar restes de tres individus més, fet que apunta a un ús funerari compartit i prolongat. La possibilitat que pertanyessin a un mateix grup familiar és una hipòtesi plausible, però no es pot donar per demostrada només a partir d’aquesta evidència.

Les transformacions de l’aflorament i les tombes desaparegudes

L’estat actual de la necròpolis és el resultat tant de la conservació de la roca com de les transformacions que ha experimentat l’indret. L’extracció de gres ha afectat diverses sepultures i ha modificat l’aflorament original. A més, l’erosió i la caiguda de blocs al vessant meridional han contribuït a alterar la configuració del conjunt.

En alguns blocs despresos també s’han identificat senyals de sepultures, una dada que ajuda a entendre l’abast de les alteracions patides pel jaciment.

Per aquest motiu, les tombes que es conserven actualment no permeten determinar per si soles les dimensions originals de la necròpolis. L’extracció de pedra ha destruït part de les estructures funeràries, però també ha deixat al descobert elements que contribueixen a reconstruir la història de l’aflorament.

Un testimoni de les comunitats rurals medievals

La cronologia tradicional situa les tombes del Ço del Roig dins l’alta edat mitjana, abans de l’any 1000, tot i que la datació precisa del conjunt no es pot establir únicament a partir de la forma de les sepultures.

Aquest tipus d’enterraments, excavats directament a la roca, és present en altres indrets de Catalunya i constitueix una font d’informació per estudiar les pràctiques funeràries de les comunitats medievals. La seva distribució territorial i les característiques de les tombes permeten plantejar preguntes sobre l’organització dels assentaments, les creences i les formes d’ocupació del paisatge.

En els estudis sobre les necròpolis del Segrià, els investigadors Ch. Folch i Jordi Gibert han remarcat la importància d’analitzar els espais funeraris en relació amb els llocs d’hàbitat. Aquesta perspectiva ajuda a interpretar les sepultures no com a elements aïllats, sinó com a part d’un territori ocupat i utilitzat per comunitats humanes.

Ço del Roig i les Roques de Vimpèlec: possibles vincles entre enterrament i poblament

A uns 400 metres de la necròpolis es troben les Roques de Vimpèlec, on s’han documentat vestigis d’un assentament medieval identificat com un vilatge de les Roques de Vimpèlec.

La proximitat entre els dos indrets ha portat a plantejar la possible relació entre el poblament i l’espai funerari. Aquesta hipòtesi és interessant perquè permet estudiar on podien viure les persones enterrades al Ço del Roig i com s’organitzaven els espais residencials i funeraris dins el territori.

Tanmateix, no s’ha de considerar demostrada una vinculació directa entre el vilatge i la necròpolis. La distància entre tots dos jaciments i la seva cronologia són aspectes que cal valorar a partir de les dades arqueològiques disponibles.

En qualsevol cas, la seva proximitat ofereix una oportunitat per estudiar el paisatge medieval d’Alguaire i la possible distribució dels espais d’habitatge, treball i enterrament.

Les intervencions arqueològiques i els estudis publicats

Una de les referències bibliogràfiques destacades és l’article «Les intervencions arqueològiques a les necròpolis de tombes excavades a la roca de Ço del Roig (Alguaire, Segrià) i la Valleta (Sunyer, Segrià)», publicat l’any 2014 al primer número de Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

El treball, signat per Montserrat Gené, Josep Gallart, Assumpció Malgosa i Marta Pujol, aborda les intervencions arqueològiques efectuades en dos conjunts funeraris de la comarca. Constitueix una referència especialitzada per aprofundir en la documentació de les tombes i en l’estudi d’aquest tipus de necròpolis.

Les investigacions arqueològiques permeten anar més enllà de la descripció de les sepultures i situar el Ço del Roig dins l’estudi de les pràctiques funeràries i les formes d’ocupació del territori durant l’edat mitjana.

Un patrimoni discret per entendre la història d’Alguaire

Des de Festacatalunya, ens agrada descobrir indrets on les restes materials ajuden a explicar històries que sovint passen desapercebudes. La necròpolis del Ço del Roig és un d’aquests espais: un conjunt de tombes modestes que aporta informació sobre les comunitats que van viure en aquest sector del Segrià fa més de mil anys.

Les sepultures excavades al gres, les restes humanes documentades i la proximitat del vilatge medieval de les Roques de Vimpèlec ofereixen elements per reflexionar sobre els costums funeraris i l’organització del poblament. Alhora, les transformacions provocades per l’extracció de pedra recorden que el patrimoni arqueològic també forma part d’un paisatge canviant.

La singularitat del Ço del Roig no rau en la monumentalitat, sinó en el seu valor històric. En aquestes tombes excavades a la roca, Alguaire conserva una petita però significativa empremta del passat medieval de les terres de Ponent.