La història d’un poble no l’escriuen nomes els personatges il·lustres, els fets destacables i els edificis singulars, la història d’un poble l’escriuen tota la seva gent, el dia a dia dels seus habitants al llarg del temps i totes les seves cases i racons. El que anomenem com a nucli antic, cas històric o centre urbà són sempre el resultat de combinar aquests tres elements.
La fesomia d’un poble la configura en primer lloc la seva trama urbana, molt sovint repleta de detalls que per les seves característiques arquitectòniques no mereixen una descripció singular i personalitzada, però no per això no mereixedores que els propis veïns i visitants les coneguin i les descobreixin. Són elements tan simples com un passatge que ens expliquen moltes vegades com ha estat la comunicació entre veïns o l’aprofitament del terreny, construint per sobre del propi carrer.
Altres vegades els elements que trobem són més ornamentals, però hem de saber-lo copsar en tota la seva plenitud. Els motius ornamentals estan sempre supeditats a un altre element amb una funcionalitat concreta. Aquest és el cas de l’element decoratiu que trobem en aquesta font. D’entrada un escut ens indica a on pertany i en aquest cas l’escut és el de la població, però a més hi ha una indicació cronològica que ens situa en el moment que la població de Tordera va instal·lar unes fonts per a ús dels seus veïns (1931).
Elements com el pont de ferro sobre la Tordera ens mostren com un poble venç les adversitats. El fet que un riu travessi la població no ha de ser impediment perquè es produeixi la comunicació entre les parts d’una manera fluida. El pont és, doncs, un vehicle de comunicació que a la vegada posa a prova l’enginy i els avenços tècnics d’una època concreta.
Els diferents edificis que configuren la trama urbana d’un poble són els rastre més patent que ens poden deixar els seus habitants. Exemples com aquest casal renaixentista de portal adovellat i finestra lobulada, ubicats en un context concret ens serveixen per copsar com ha anat creixent la població i les seves diferents fases urbanístiques. I elements com una simple escultura ens poden dir mot dels seus habitants i de la seva gratitud a entitats, persones o fets que en el devenir diari han suposat un fet a rememorar.
Una simple placeta plena de flors és quelcom més que això, és la solució urbanística que en un moment donat s’ha donat a un espai. L’ús que en fem i la utilització continuada ens diran de la seva utilitat, de si ha estat pensada per les persones, de la seva funcionalitat...
Els habitatges sempre ens parlen de persones, no en va sorgiren per al servei d’aquestes persones. Per tant en un edifici el més important és la distribució d’espais. Si a això li sumen la tècnica constructiva i l’arquitectura en sí (tribunes, columnes...), l’edifici per sí mateix va adquirint importància. Altres elements que venen a sumar damunt dels murs són els elements decoratius propis d’un corrent artístic (reixats, ceràmiques vidriades, decoracions esgrafiades...). La conjunció de tots ells fan que en resultin conjunts que arquitectònicament ens aporten una manera de viure i de sentir la vida, pròpies d’un moment amb unes idees, una economia, una vida política, una cultura... pròpies.
Però un poble, com s’ha dit moltes vegades, és quelcom viu, no ancorat en un passat sinó que ha de cercar solucions en el dia a dia, adequant els seus models a les noves tendències. Tordera sap fer-ho, i ho fa en els elements urbans que configuren el seu paisatge. Noves tendències artístiques en els seus monuments i noves tendències arquitectòniques en els seus edificis i en els seus espais urbans, fent front a les necessitats que la població té en cada moment.
Aquest és el cas de l’espai del Teatre Clavé on la nova arquitectura, que combina el vidre i el metall, dona i dota de funcionalitat un espai en funció de les necessitats dels seus habitants. Tant aquest espai com l’arquitectura pretèrita han cercat el mateix, el servei a les persones.
