Nucli històric de La Riba: carrers costeruts, aigua i memòria paperera
El nucli històric de La Riba és d’aquells llocs que s’entenen millor caminant que no pas mirant un mapa. El poble va néixer en un espai estret, entre el Brugent i el Francolí, i va anar ocupant els llocs que permetia un territori encaixat, amb les cases buscant els replans i els carrers adaptant-se al relleu.
La imatge d’un poble esgarrapat a la terra resulta especialment apropiada. No perquè La Riba sigui simplement un poble costerut, sinó perquè la seva història mostra com cada època va anar ocupant un espai limitat d’una manera diferent. Primer hi havia les cases, els conreus i els ramats; després, els molins; més endavant, les fàbriques, la carretera i el ferrocarril.
Com va aconseguir el Nucli històric de La Riba fer-se lloc entre el Brugent i el Francolí?
La situació de La Riba explica el punt de partida. El poble queda encaixat entre dues valls i condicionat per la confluència del Brugent amb el Francolí. Aquesta ubicació va fer que el creixement fos irregular i que els diferents sectors de població s’anessin definint segons les possibilitats de cada espai.
Però la geografia no explica tota la història. La Riba també es va anar transformant a mesura que canviaven les activitats dels seus habitants.
Quan La Riba ja tenia una comunitat organitzada?
La història documentada del poble es remunta almenys a l’edat mitjana. El 1159 ja consta un molí i, l’any 1190, apareix un batlle de la Riba, una dada que permet entendre que existia ja una comunitat amb una organització pròpia.
Molt més tard, el fogatge de 1553 hi registra només nou focs. És una fotografia d’una Riba encara petita, abans de la gran transformació industrial.
Entre aquell petit nucli medieval i la població industrial del segle XIX hi ha alguns dels episodis que millor expliquen l'actual configuració del poble.
Per què el nucli històric de La Riba es divideix en sectors amb personalitat pròpia?
La forma de La Riba també conserva la memòria de les diferents maneres d’ocupar el territori.
El Cap de la Riba, a la part alta, va estar tradicionalment relacionat amb famílies dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Més avall es va consolidar el nucli central, mentre que entre aquests dos àmbits es va desenvolupar el sector dels Molins de Més Amunt.
No és una divisió purament geogràfica. Darrere dels noms hi ha activitats, formes de vida i moments diferents de la història local.
Què expliquen el Cap de la Riba, la Costa Alta i els Molins de Més Amunt?
Junts permeten entendre com La Riba va passar d’un petit nucli rural a una població marcada per la indústria.
El Cap de la Riba conserva el record d’una comunitat vinculada al camp. La Costa Alta es convertirà després en un dels principals eixos de l’activitat paperera. I els Molins de Més Amunt recorden fins a quin punt la producció va acabar formant part de la mateixa estructura del poble.
La Riba no va créixer d’una sola vegada. Es va anar transformant per capes.
Quan els molins van començar a canviar la història del nucli històric de La Riba?
L’aprofitament de l’aigua és anterior a la indústria paperera. El 1584 es va autoritzar la construcció d’un molí draper, una dada que mostra que l’activitat molinera ja tenia una certa importància abans de la gran expansió del paper.
Durant el segle XVIII, però, la fabricació paperera va adquirir una dimensió molt més gran. La combinació de recursos hídrics i força motriu va convertir La Riba en un dels principals centres paperers del territori.
I els molins no van quedar apartats del poble. Van entrar dins de la seva mateixa trama urbana.
Per què la Costa Alta és una peça essencial del nucli històric de La Riba?
Al segle XIX, La Riba arribaria a tenir 42 molins paperers: 20 dins de la població, 15 a la vora del Brugent i 7 al Francolí.
Els molins situats dins la vila s’arrengleraven al llarg de la Costa Alta i aprofitaven la caiguda de l’aigua per fer funcionar successivament diferents establiments.
És una dada que canvia la manera de mirar aquest carrer.
El traçat que avui recorrem com a part del nucli històric també havia estat una peça d’un gran sistema industrial.
Com va passar La Riba de nou focs a més de 1.600 habitants?
El creixement industrial va tenir una conseqüència directa sobre la població. Dels nou focs registrats el 1553, La Riba va passar als 1.697 habitants l’any 1857.
Aquest augment explica que el poble hagués d’incorporar nous espais i noves formes d’ocupació.
Al segle XVII ja s’havia començat a formar el barri de la Carretera, a l’altra banda del Francolí, amb dues rengleres de cases disposades al llarg de la via de comunicació.
La població ja no es concentrava únicament en els espais tradicionals. El poble s’obria cap als nous itineraris que connectaven La Riba amb l’exterior.
Què va canviar quan el ferrocarril va arribar al nucli històric de La Riba?
La construcció del ferrocarril entre 1858 i 1863 va marcar una nova etapa. L’espai disponible era tan limitat que la línia ferroviària i la carretera van haver de compartir el corredor, amb diversos passos a nivell molt pròxims.
La història de La Riba mostra així una successió de maneres d’ocupar el mateix territori: primer les activitats rurals, després els molins i la indústria paperera, i finalment les grans vies de comunicació.
I encara hi havia un altre factor que obligava a adaptar-se contínuament: les riuades.
El pont sobre el Francolí va ser destruït en diferents ocasions, entre elles els anys 1792, 1843, 1874 i 1930. El riu, que havia estat font d’energia i motor econòmic, també podia interrompre les comunicacions i obligar a reconstruir.
Quina història continua explicant avui el nucli històric de La Riba?
A Festacatalunya ens agrada descobrir els pobles a partir d’allò que encara es pot llegir quan els recorrem a peu. I a La Riba aquesta lectura és especialment rica.
Els noms dels carrers, la disposició dels habitatges, la Costa Alta, els antics espais industrials i la relació amb els dos rius permeten reconstruir una història que no ha desaparegut del tot.
El nucli històric de La Riba és el resultat de molts segles de transformacions. Un petit nucli medieval es va convertir en poble rural; els molins van aprofitar els recursos del territori; la indústria paperera va provocar un extraordinari creixement demogràfic; la carretera i el ferrocarril van introduir nous eixos de comunicació.
I tot això va passar en un espai que sempre havia estat limitat. Potser per això la millor imatge per explicar La Riba continua sent la d’un poble que s’ha anat fent lloc a poc a poc, esgarrapant-se a la terra. No com una lluita contra el territori, sinó en diàleg amb ell.
Entre el Brugent i el Francolí, La Riba va trobar el seu lloc. I encara avui, quan es camina pels seus carrers, aquella història continua sota els peus.
