Nucli històric de Sant Jordi Desvalls ***

Sant Jordi Desvalls s’alça, serè i atent, dalt d’un turó que un dia va ser dominat per la presència d’un castell, avui gairebé desaparegut però encara viu en la forma del poble i en la memòria de les seves pedres. Des d’aquí, el paisatge s’obre com un llibre antic, i el nucli històric convida el visitant a caminar lentament, a respirar el seu passat medieval i a seguir el traçat invisible d’aquella antiga muralla que encara sembla murmurar sota els carrers.

A la part més alta del turó, com vigilant silenciós del temps, s’hi dreça l’església de Sant Jordi amb el seu campanar, construït aprofitant una de les antigues torres del castell. Aquest campanar, nascut de la pedra defensiva, transforma la força militar en verticalitat espiritual, com si la història hagués decidit alçar-se cap al cel en lloc de mirar només la terra.

Probablement, el clos emmurallat del poble es bastí de manera contemporània a la construcció del castell, configurant el seu recinte jussà i abraçant-lo com una segona pell de pedra. Es tracta d’un recinte de traçat el·líptic que envoltava el conjunt castral, del qual avui encara en perviuen fragments ben visibles, especialment al carrer de Baix —al sector oriental del clos— i al carrer de les Eres —al sector occidental—, on es conserven trams de muralla atalussats que encara desafien discretament el pas dels segles.

Aquest recinte, que tenia com a eixos principals el carrer del Portal, antic accés occidental, i el carrer de Baix, porta d’entrada oriental, es va anar construint aprofitant en gran part les façanes posteriors dels habitatges, convertint les cases en peça activa del sistema defensiu. Moltes d’aquestes construccions conserven encara avui un gran interès històric, amb finestres gòtiques o renaixentistes espitllerades que semblen observar el present amb la mateixa curiositat amb què un dia van vigilar l’exterior del recinte.

Les llindes datades d’algunes d’aquestes cases esdevenen veritables marques de temps, petites inscripcions que permeten llegir els moments de major puixança econòmica del poble, quan la prosperitat es traduïa en reformes, ampliacions i noves façanes. A Sant Jordi Desvalls, una d’aquestes etapes d’esplendor s’estén entre els darrers anys del segle XVI i el primer terç del segle XVII, període en què es concentren nombroses llindes datades o, en alguns casos, no datades però amb característiques pròpies d’aquella mateixa època.

Després d’aquell temps de creixement, però, arribaria una etapa més dura i silenciosa: la crisi agrària iniciada cap al 1630, les epidèmies de pesta i els estralls de la guerra dels Segadors entre 1640 i 1652. Tot plegat obrí un període de decadència que s’allargaria durant dècades, com una ombra estesa sobre el territori, i que no començaria a revertir-se fins ben entrat el segle XVIII, quan el poble, lentament, tornaria a recuperar el pols de la seva vida.