Passadissos d'accés a l'atri del monestir de Montserrat ***

En la porxada abans d'arribar a l'atri podem veure, a mà esquerra, la Porteria, que dóna accés al Monestir. El fris de pedra que emmarca la porta es del 1960 i obra de Enric Monjo. Representa la llegenda de la troballa de la Verge i la fundació del monestir el 1025. A la porteria és on els monjos reben les visites.

Al costat mateix de la porteria hi ha l’escultura de sant Benet, de 1962, obra de Domènec Fita. La seva ubicació, al costat de la porta del monestir, i el seu gest volen representar l’actitud d’acolliment  i benvinguda que reben els hostes del monestir.

S’hi entrem pel passadís de l’esquerra hi trobarem un plafó amb el nom dels monjos que van morir durant la Guerra Civil (1936 – 1939) i una pintura naif de l’artista Francesc Fornells Pla. Representa l’arribada dels Reis Catòlics a Montserrat. A més de la Reforma (abolició dels abats comanditaris i l’organització d’una comunitat més perfecta amb un nivell espiritual més alt) que portaren a terme els monjos de Valladolid, es va aprofitar per castellanitzar Montserrat anul·lant la importància que aquesta tenia  sobre Catalunya, i anul·lant també la importància que Catalunya tenia sobre Espanya. Al fons els monjos catalans abandonen Montserrat.

A l’antiga porta gòtica nomenada del “Pont de la galeria”, que dóna a la sala dels exvots  van incrustar-li a sobre, la clau de volta de l’antiga capella de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges, que el prior Jaume de Vivers havia fet erigir a mitjan segle XIV a un costat de l’església romànica. La figura femenina coronada que porta a la mà dreta la palma del martiri i a l’esquerra una fletxa és la gentil princesa que, segons la Llegenda Àurea, morí assagetada a Colònia per resistir-se a l’assetjament sexual del bàrbar Àtila.

A mà dreta d’aquesta porxada prèvia a l’atri, observem els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó i Bernat de Vilamarí, del segle XVI.

Joan d’Aragó, duc de Luna, comte de Ribagorça, virrei de Nàpols, nebot del rei Ferran el Catòlic i amic personal de l’abat Pedro de Burgos va encarregar aquest sepulcre a un taller napolità a l’any 1508 mentre era virrei, el feu instal·lar a Montserrat i l’ocupà quan morí el 1528. Tot i que tenia més de setanta anys quan va morir, està retratat de quan era jove, agenollat i mirant a la Mare de Déu.- Dues figures hercúlies, agenollades, sostenen l’escut d’armes de Joan d’Aragó. Com a curiositat quan va acabar el seu regnat de virrei, va passar per Roma on el Papa (Juli II) el va convidar a dinar. Durant l'àpat Joan d'Aragó va demanar al Papa el privilegi de ser sepultat a l’església de Montserrat - desig que li fou concedit.

Bernat de Vilamarí, almirall i lloctinent de Ferran el Catòlic en el  regne de Nàpols, va morir a l’any 1516. El sepulcre el feren construir la seva dona Elisabet i la seva filla la princesa de Salerno. Hi està també enterrada una filla  seva, que va morir als 13 anys. La part central està ocupada pel sarcòfag amb una imatge jaient de l’almirall, amb el cap reposant sobre l’elm. Formen part del monument, les figures de les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat i les quatre cardinals: Justícia, Prudència, Fortalesa i Temperància. Si s’observa atentament es pot veure la diferència entre les parts antigues que es conserven i les noves reformades. Com a curiositat, aquest mausoleu, obra mestre del renaixement italià, és superat encara pel sepulcre de Ramon Folc de Cardona (Virrei de Sicília i Nàpols, mort l’any 1522) que es conserva a la localitat de Bellpuig.

Entrant per aquest lateral dret s’hi troba el portal de l’antiga església romànica i gairebé enfront una pintura que en podríem dir d’art naïf obra de l’artista Francesc Fornells Pla: Joan d’Àustria visita Montserrat. Després de la batalla de Lepanto, Joan d’Àustria va emportar-se la llàntia de la galera capitana  del rei moro Ali  Muezzin Zade paixà del rei turc Selim II, i en va fer ofrena a la Moreneta  com a vot de gràcies per haver guanyat la batalla. Diuen que el dia que la volien encendre va baixar un àngel del cel i va dir: “no la encengueu, doncs s’encendria el món” per això sempre havia estat apagada.

L'únic element que es conserva del temple romànic de Montserrat és aquesta portada obrada al segle XII  La decoració de la porta era força sumptuosa, però l'erosió l'ha mutilat i, fins i tot, ha esborrat bona part de les escultures. Aquesta no és la seva posició original ja que es va traslladar aquí. per resguardar-la de més erosió.  S’hi havia posat una imatge de la Verge, però finalment  es va decidir de  treure-la.

I finalment si entrem a l’atri pel passadís central és com si ens donessin la benvinguda al santuari dues escultures de Sant Josep i Sant Joan Baptista, de 1952, obra de Josep Clarà.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat