Plaça Major de Copons ***

La Plaça Major de Copons, centre neuràlgic de la vida coponenca, constitueix un exemple de típica plaça amb porxos en dos dels seus quatre costats. Els porxos combinen els arcs de mig i els arcs rebaixats. Des dels seus inicis la plaça de Copons albergà el lloc de fira i de mercat. Cal destacar que el rei Jaume II concedí a la vila el dret de fira de deu dies a partir de la festa de sant Bartomeu, coincidint amb la d’Igualada -de cinc dies de durada-, concedida per Alfons el Benigne l’any 1333 que se celebrava cinc dies després de la festa del patró. El litigi es resolgué amb una concòrdia, ratificada el 1409 pel rei Martí l’Humà que retirà la concessió als coponencs de celebrar els cinc últims dies de fira.

Però, si la plaça Major havia estat un punt cabdal en la seva història, aquesta importància es veié reforçada els segles XVII i XVIII coincidint amb l’ expansió econòmica i comercial de la vila de Copons. La plaça era el punt de sortida dels grups de traginers i comerciants de la vila.

Així es configurà la fesomia de la plaça que s’envoltà de cases notables, d’entre les quals destaca cal Poldo. Constitueix un dels edificis emblemàtics de la plaça Major. El conjunt el formen la planta baixa i tres pisos, alçada que per la banda del carrer major es veu compensada pel desnivell existent entre el carrer i la plaça. Els portals de la planta baixa són d’arc rebaixat, mentre que les obertures del primer i segon pis són allindades, essent uns òculs i uns finestrals semicirculars els espais d’obertura a l’exterior del tercer pis o golfes. Els marcs de les obertures són tots ells de pedra ben tallada. Aquest edifici del segle XVIII, recentment restaurat s’hi va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya.

Afavorit pel moviment dels traginers, a la plaça Major hi hagué un hostal que perdurà fins ben entrat el segle XX.