El Pont del Diable s’inscriu com una de les construccions hidràuliques de la riera de Pineda, un curs d’aigua que històricament ha tingut un intens aprofitament hídric, coneixent-se com la riera del deu molins: moli de més amunt del Salt , molí de can Mas, molí de mas Furriol, molí de can Buc de les Nogueres, Can Cornei (restaurat), molí de can Bufí, molí de can Vert, molí de can Marquès, molí de can Bauveta i molí de Castellar.
El Pont del Diable, en realitat és un aqüeducte que formava part de la canalització que portava l’aigua des del molí de can Bauveta al molí de Castellar o de sant Jaume, el darrer dels deu molins de la riera de Pineda.
Però el seu origen romà no descarta que aquesta canalització que travessa la riera de Pineda formés part del mateix sistema hidràulic de la vall de la riera, conjuntament amb l’aqüeducte romà de can Clua, qui sap si amb una finalitat d’ús domèstic, sense conèixer la seva vinculació amb restes com les de la vil·la romana de can Roig.
La opinió més versemblant apunta que l’origen del pont és tardoromà, la base és romana tot i que el pont va estar reformat a l’edat mitjana i reconstruït en diverses ocasions. A simple vista es superposen construccions de dues èpoques diferents, incorporant l’obra nova (medieval) un canalització més antiga (romana).
