Hereves de les giroles dels antics temples, són les escales que condueixen als pelegrins al indret on reposa la Santa Imatge. El seu prefaci és la Porta dels Àngels, de marbre i alabastre, esculpida per Enric Monjo. Aquesta porta, començament del camí marià, ha d’evocar la preexistència eterna de Maria, en el pensament de Déu. En aquest timpà s’hi representa La Creació. La Verge Maria, donarà a Jesús perquè mori per salvar el món. Tota l’esqueixada s’omple amb els àngels que evoquen l’esplendor de la puresa, i es fan suggeridors de tendresa en la seva exquisida fragilitat.
Aquí s’hi pot veure un paral·lelisme entre l’escena de l’expulsió del Paradís (quan la promesa fou feta) i l’escena de l’Anunciació (on la promesa fou realitzada). S’estableix una relació entre Maria i Eva; mentre Eva, pel seu pecat original, fa tancar la porta del Paradís, la nova Eva, Maria, amb l’Anunciació, obre de nou el camí cap el Paradís.
Els personatges bíblics, patriarques i profetes, habituals de les portalades que es construïen en l’Edat Mitjana són: Abraham (a l’esquerra, és el pare del poble escollit per Déu. L’home que oferí al seu fill Isaac en sacrifici. Reconegut pel Judaisme, el Cristianisme i per l’Islam). Jacob (fill de Isaac i germà de Esa, Judà (fill de Jacob i rei de la tribu de Judà. Segons la profecia Crist era “el Lleó de la tribu de Judà, l’arrel de David”; Judà va universalitzà el nom jueu). David (a la dreta, rei de Israel. Salmista i profeta. Va vèncer al gegant Goliat). Jesé (pare de David. Isaïes va profetitzar que el Crist naixeria del “tronc de Jesé”. Al ésser Crist descendent del tronc de David, també ho és del tronc de Jesé). Moisés (la gran figura del poble de Israel, i en molts aspectes representant de Déu entre els homes).
Les escultures dels profetes Isaïes a l’esquerra i de Ezequiel a la dreta expliquen que Déu se’ls aparegué assegut en un soli alt, els serafins damunt seu, sis ales l’un i sis ales l’altre, entre els quatre éssers alats del Tetramorf. Aquestes visions estan representades a la cúpula del Tron de la Moreneta. Les dues últimes figures pujant per l’escala, a l’esquerra són Joaquim (pare de la Verge Maria) i Josep el seu espòs- i a la dreta Anna (la profetessa que el lloà en la seva presentació al temple) i Joan Baptista com a persones pròximes a Maria, doncs van conviure amb ella.
Es pot observar el detall del profeta Isaïes que mira amunt, cap a la Mare de Déu com si volgués veure el misteri que segles abans, ell havia predit. Més a la vora del misteri Joaquim mira el present que està vivint, en canvi Josep mira avall, com si volgués explicar als pelegrins que la profecia s’havia complert del tot. A l’altre costat també és curiós el detall del profeta Ezequiel portant a les mans un temple amb la porta tancada, símbol de la virginitat de Maria. També demana l’atenció, que amb tants àngels cantant i tocant instruments musicals. Un d’ells ens demani silenci, com recordant-nos el lloc sagrat en que ens trobem, mentre que un altre ens ofereix aigua beneïda, com per purificar-nos en entrar al temple.
Paral·lelament flanquejant l’escala ascendent, dues processons de personatges femenins, les Santes Mares a una banda amb la inscripció Gaudium Maris Habens (Van tenir el goig de ser mares) i les Santes Verges a l’altra banda, amb la inscripció Cum Virginatis Honore (L’honor de la virginitat), simbolitzant i honorant la virginitat i la maternitat de Maria.
Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Cambril o capella de la Mare de Déu de Montserrat o Moreneta ***
