Pou de les Figueretes, restes del castell i del monestir de Nostra Senyora a la Ràpita

Davant del mercat i damunt del turonet on hi havia l'antic castell trobem el pou de les Figueretes. És un antic brocal circular de pedra calcària que estava situat originalment al carrer del pou de Figueretes i per això encara se’l coneix amb aquest nom. Està documentat des del 1610 amb motiu de l’expulsió dels moriscs quan estava prop del monestir santjoanista. El monòlit central és posterior i es va incorporar quan es va traslladar a la ubicació actual i es va convertir en una font.

L’origen del castell es remunta al període d’ocupació musulmana del territori, edifici que malauradament no en queda cap testimoni visible. El 1097, Ramon Berenguer III va cedir el castell de la Ràpita al monestir de Sant Cugat del Vallès. Va posar com a condició que s'establís un priorat que iniciés la recolonització d'aquestes terres, especialment activa durant el segle XIII. El 1260 els monjos benedictins de Sant Cugat van vendre el castell i el seu terme als monjos hospitalaris. Al castell van establir una comunitat de monges procedents de Sijena, que hi va romandre fins al 1579, quan es van traslladar a Tortosa, a causa dels continus atacs dels pirates barbarescos. Jaume II els va concedir a les monges la propietat perpètua de la torre i el convent fins que el van abandonar. Del convent es conserva un mur exterior i un petit campanar de paret.

A la segona meitat del segle XVIII, el rei Carles III va ordenar la construcció d'un gran port a la Badia dels Alfacs, i un ampli canal per a la navegació, amb una gran ciutat, que en honor seu s'anomenaria Sant Carles de la Ràpita. La mort del rei el 1788, va paralitzar tot el projecte quan ja estava a mig construir. El 1748 es va redactar un primer projecte per construir una bateria per defensar el port, modificat per un altre amb data 1749. Sembla que va començar a construir-se entre 1780 i 1787. Una bateria que es va anomenar Bateria de Sant Carles i es va construir al Sud de l'antiga torre. En construir-se al mateix lloc que el castell-monestir anterior va acabar anomenant-se igual: “el Castell”.

En el plànol del projecte d'un canal y una bateria de defensa amb els allotjaments corresponents per defensar l'entrada al port dels Alfacs, signat a Barcelona el 9 d'agost de 1748 pel coronel i enginyer director Miguel Marín i l'enginyer Francesc Llobet, es dibuixa clarament el monestir i la torre y justifica una construcció d'una bateria "bastante capaç, con sus edificios correspondientes para guardar la entrada del canal propuesto, costa y parte de la entrada del Puerto de los Alfaques". Apareixen ben determinats els edifics fins aleshores existents ("Torre de la Rapita, hostal, capella, cuartel de caballería, cuartel para la infanteria, corrales, pozo") i els que caldrà construir ("batería para 14 cañones, cisterna, almacen de pólvora, cuerpo de guardia de los soldados, quarto del oficial, alojamiento del gobernador").

El 6 de setembre de 1749, el marí Antoni d’Ulloa va elaborar un informe de la badia de Sant Joan dels Alfacs de Tortosa acompanyada d’un plànol d’aquesta zona de la costa tarragonina, després d’haver-la visitat personalment. Les seves consideracions per a la construcció d'un port i la fortificació als Alfacs s'han de situar en el context del reformisme il·lustrat espanyol del segle XVIII. Les idees per al desenvolupament econòmic del conjunt del país mitjançant un programa d'obres públiques vast, enllacen amb l'informe d'Ulloa a través de les propostes de creació de la xarxa de canals, especialment el d'Aragó i Sant Carles (Alfaques), que havien de connectar, per al transport fluvial, l'altiplà amb un port al Mediterrani a l'altura dels Alfacs; i també amb la política de creació de noves poblacions expressada per Bernardo Ward en el seu Projecte Econòmic publicat el 1762, que donarà lloc a la fundació de Sant Carles de la Ràpita a finals del segle, a partir de 1780.

També un any després, el 1749, trobem un altre plànol ("Plano original del Puerto de los Alfaques y de el curso del río Ebro desde Amposta hasta el Mar, levantado para proyectar un Canal, per el Coronel é Yngeniero Director Dn Miguel Marin año 1749") es dibuixa ara una bateria ara de 8 canons, un pont llevadís, espais pel cos de guàrdia, plaça d'armes, quarter d'infanteria, quarter de cavalleria, cuina, allotjament d'oficials, allotjament del governador, capella i magatzems); també apareix signat per Francesc Llobet amb data 23 de maig de 1778 (probablement la data de les obres). Efectivament tots aquests projectes no es van culminar fins a l'últim quart de segle, quan es va concedir al port dels Alfacs el decret per al lliure comerç amb Amèrica el 1778 (Real Decreto de diez y seis de marzo de 1778 por el que habilita S.M. el puerto de los Alfaques de Tortosa y el de Almería, para el comercio libre a Indias, bajo los mismos términos y circunstancias que los demás comprehendidos en el de dos de febrero del mismo año).

Per construir l’actual mercat municipal a la dècada dels setanta del segle XX, es va enderrocar gran part de les restes existents. En l’actualitat podem veure encara part del perímetre de la base construït amb gran carreus que confirmen les grans dimensions de la construcció.