❮
❯
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
Al principi del seu funcionament la superfície del camp d’aviació era de terra compactada; degut però, a les intenses pluges que hi va haver al començament de l’any 1937, es van adonar que el camp seria impracticable per als avions i per això van decidir sembrar-lo d’userda. Quan la userda era alta, el cap del camp donava permís perquè se segués i després la duien a l’església de Celrà, que servia com a magatzem.
Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs, tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien de Celrà per anar a bombardejar objectius militars del front d’Aragó, l’illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l’Ebre, i ja més tard objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.
També va servir, a l’inici, com a escola de vols nocturns. Complia també funcions de centre d’entrenament dels pilots que havien obtingut el títol i estaven a l’espera que se’ls donés un destí. Al final de 1937 es va instal·lar a Celrà un taller per al muntatge dels avions russos Polikarpov I-16 (coneguts com a Mosca), i un cop aquests eren engalzats els traslladaven al camp per fer-hi les proves de vol.
Com que el camp era un objectiu militar important, durant els anys del funcionament va ser objecte de deu bombardeigs. En el primer bombardeig, el del 27 de març de 1937, no hi va caure cap bomba perquè, segons l’informe de l’aviació italiana, es va retardar l’obertura de la porta llançabombes d’un dels avions. Això va provocar que al municipi de Bordils impactessin deu bombes, de les quals tres no van explotar.
Els refugis propers a can Conill Gros són construccions de dos accessos que en comptes d'entrar amb angles de 90º ho fan girant en semicercle. El passadís principal no arriba a la desena de metres.
Text: Ajuntament de Bordils
Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs, tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien de Celrà per anar a bombardejar objectius militars del front d’Aragó, l’illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l’Ebre, i ja més tard objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.
També va servir, a l’inici, com a escola de vols nocturns. Complia també funcions de centre d’entrenament dels pilots que havien obtingut el títol i estaven a l’espera que se’ls donés un destí. Al final de 1937 es va instal·lar a Celrà un taller per al muntatge dels avions russos Polikarpov I-16 (coneguts com a Mosca), i un cop aquests eren engalzats els traslladaven al camp per fer-hi les proves de vol.
Com que el camp era un objectiu militar important, durant els anys del funcionament va ser objecte de deu bombardeigs. En el primer bombardeig, el del 27 de març de 1937, no hi va caure cap bomba perquè, segons l’informe de l’aviació italiana, es va retardar l’obertura de la porta llançabombes d’un dels avions. Això va provocar que al municipi de Bordils impactessin deu bombes, de les quals tres no van explotar.
Els refugis propers a can Conill Gros són construccions de dos accessos que en comptes d'entrar amb angles de 90º ho fan girant en semicercle. El passadís principal no arriba a la desena de metres.
Text: Ajuntament de Bordils
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Refugis del camp d'aviació republicà de Bordils ***