Refugis de la Canova de Bordils

El terreny on s’havia de fer el camp era, en aquella època, molt desnivellat amb molts marges i amb una xarxa de recs de regadiu. Per tant, la primera tasca a fer era omplir de terra els camins, eliminar els recs, rebaixar els marges i terraplenar les zones de nivell més baix.

La tècnica per fer-ho consistia primer de tot en llaurar la terra per amollir-lo, després amb una llosa tirada per animals s’anava rebaixant fent-ne piles; aquesta terra, després, es carregava en tombarells i es transportava als llocs on s’havia de terra-planar. Per acabar, van passar-hi un corró de tres mil kg. Per compactar el sòl.

Com a mà d’obra es va reclutar personal dels pobles del voltant, prioritzant els camperols que van quedar afectats per l’expropiació. Aquest personal tenia assignada una paga de 10 pessetes diàries, el mateix que cobrava un milicià de la zona republicana.

Sempre va haver-hi treballadors al camp, ja que un cop acabat aquest, van començar a construir els refugis, el polvorí, les barraques de la tropa,….

El Mas de la Cànova, masia del segle XVIII, durant la Guerra va albergar les tropes del camp d'aviació. Davant seu es troba el refugi de dos accessos revestit de formigó i protegit amb un túmul de terra a sobre.

Més informació dels plànols

Podeu ampliar informació en un interessant documental

Veure la pàgina principal amb totes les experiències