Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Plaça el Firal, 23
17174
Tel: 972 444 011
Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Plaça el Firal, 23
17174
Tel: 972 444 011
A la vall de Sant Iscle de Colltort, envoltada de camps i boscos, es respira un passat centenari que encara es percep en cada mas i pedra del lloc. Al centre, l’església de Sant Iscle i Santa Victòria s’alça amb presència, oferint una imatge que combina solidesa i elegància rural. La nau única, la cabecera plana, el porxo cobert i l’espadanya amb merlets mostren com l’edifici ha anat evolucionant al llarg dels segles: des del romànic original, destruït pels terratrèmols del segle XV, fins a les ampliacions i reformes posteriors.
Un dels tresors menys visibles, però fascinants, són els fragments de pintures murals d’època medieval (segles XV‑XVI) que es van descobrir i consolidar durant les restauracions de 1985‑1987. Tot i que no formen un gran cicle figuratiu, aquests fragments ornamentals donen una idea de com es decoraven els interiors de moltes esglésies rurals després de les reconstruccions medievals, afegint un valor artístic i històric a l’edifici.
A pocs metres, el castell de Colltort domina la vall, recordant la funció defensiva i estratègica del lloc. La proximitat entre el castell i l’església reforça la relació entre defensa i religiositat, i contribueix a explicar la importància històrica de Sant Iscle dins de la comarca.
Avui, contemplar Sant Iscle de Colltort és un viatge per segles d’arquitectura, història i vida rural. Cada arc, cada finestral i cada fragment de pintura parla de tradició, resistència i continuïtat. En aquest racó de la Garrotxa, la natura i la pedra es combinen, mostrant-nos la història d’un lloc on l’església, el castell i el paisatge s’entrellacen amb elegància i memòria.
Curiositats
Amb l'alliberament del sud de França de l'ocupació nazi s'intensifica l’acció del maquis, amb l'objectiu de derrocar el règim franquista i restaurar la democràcia i la República. A finals de 1944 alguns maquis que havien combatut a la resistència francesa van creuar la frontera per tal d'organitzar l'Agrupació Guerrillera de Catalunya.
La vall de Sant Iscle de Colltort hi va tenir un paper estratègic gràcies la seva situació geogràfica, que servia tant per accedir fàcilment a la frontera com de pas per entrar a l'interior de Catalunya. El grup comandat per Francesc Serrat Pujolar, "Cisquet", establi un campament al Puig de Sant Joan i mantingué relacions amb alguns habitants de les masies properes. En aquell temps, unes dues-centes persones vivien a la zona de Sant Iscle.
Fruit d'una delació es produí una emboscada a la casa del Puigvert, on dues parelles de la Guardia Civil van sorprendre tres maquis que venien a buscar menjar. A conseqüència del tiroteig va resultar ferit de mort el guerriller anomenat "Palau", i ferit a la cama Antoni Figueres, que es pogué refugiar i fou protegit al mas La Salota. El cos d'en Palau, el guerriller desconegut, reposa en una fossa anònima al cementiri de Sant Iscle.