Ajuntament de Montoliu de Segarra
Call, núm. 5
25217
Tel: 973 53 12 62
Ajuntament de Montoliu de Segarra
Call, núm. 5
25217
Tel: 973 53 12 62
Amb el pas dels segles, diverses reformes han anat modulant la fesomia de la primitiva església. La més significativa és, potser, l’annexió de la sagristia l’any 1637, una data que encara avui es pot llegir incisa a la llinda d’una de les seves finestres, testimoni mut de les transformacions que han anat adaptant l’edifici a noves necessitats.
Coronant la façana, un campanar d’espadanya de dos ulls s’eleva amb senzillesa. Entre les obertures destinades a les campanes, una petita finestra culmina l’estructura amb un arc de mig punt monolític, centrada com un ull vigilant sobre la plaça. El parament paredat, amb carreus de pedra del país reforçant obertures i cantoneres, dota el conjunt d’una textura robusta i arrelada al territori.
Del passat més antic, en resta també un llegat funerari: quatre esteles del segle XII, procedents de l’antic fossar situat al costat de l’església de Sant Joan de Cabestany, avui conservades al cementiri nou, on reposen encimbellades als murs com fragments de memòria petrificada.
Curiositats
A la clau de l’arc de la porta, gairebé com un sospir petrificat en el temps, hi reposa el relleu d’una creu de l’orde de l’Hospital, signe antic dels qui un dia governaren aquestes terres. És una marca discreta però eloqüent, com si la pedra mateixa recordés el pas d’aquells cavallers que, entre fe i guerra, també saberen oferir acollida als pelegrins i guarir els cossos ferits del camí.
La seva presència ens retorna, com una remor llunyana, als orígens documentats del lloc al segle XI, quan el nom d’aquest indret ja s’escrivia en pergamins antics, l’any 1075. Més endavant, a la segona meitat del segle XIII, el domini passà a mans dels hospitalers, que hi deixaren una empremta tan subtil com persistent, consolidada cap al 1380, quan el petit nucli —amb prou feines sis focs— respirava encara una vida humil i fràgil.
Entre les ombres de la història hi desfilen noms com Saura de Rajadell, castlana el 1327, o fra Jordi de Maçons, que a finals del segle XIV obrí la terra a nous horitzons. Tots ells formen part d’un fil invisible que uneix aquest indret amb les comandes de Vallfogona de Riucorb i de l’Espluga de Francolí.
I així, segle rere segle, mentre el poble creixia i fins i tot esdevenia municipi independent al segle XIX, l’església ha continuat essent un refugi de memòria. Entre les seves pedres, gastades pel temps i per la mirada dels qui hi passen, encara avui hi batega un diàleg silenciós entre història i identitat, com una flama quieta que mai no s’ha apagat.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Poble de Cabestany a Montoliu de Segarra