Sant Pere de les Ventoses és l'església parroquial d’aquest nucli situat en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit d'Urgell i Pradell, que surt citada l’any 1179 en una butlla del papa Alexandre III, ratificant a l'abadia de Sant Pere d'Àger, entre moltes altres propietats, la possessió de l'«ecclesiam de Ventoses» amb totes les seves pertinences.
La pertinença a Àger està documentada també el 1648 en un llibre de sinodals on hi ha la llista de parròquies que configuraven l'arxiprestat de Sant Pere d'Àger. Posteriorment, el 1783-84 es menciona en un llibre de visites de l'arxiprestat, del qual en depengué fins al segle XIX.
És un petit temple aïllat, d'una sola nau, orientat d'oest a est. L'edifici presenta un absis semicircular a la capçalera, un dels únics elements romànics que resten de les primitives estructures alt-medievals i que s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. A nord i a sud del cos principal, en sobresurten dues capelles laterals.
Presenta fàbrica de carreus d'aparell regular, de pedra sorrenca. Al portal d'entrada únicament destaca la llinda bisellada d'una sola peça amb la inscripció de la data 1730. Sobre aquesta llinda s'obre una petita fornícula, avui buida, d'arc de mig punt recte, protegida amb una cornisa triangular que crea l'efecte de frontó sobre la llinda. Sobre aquest frontó, dues filades de carreus més amunt, hi ha un ull de bou octogonal de la mateixa amplada que la fornícula.
A la part dreta de la façana, s'aixeca el campanar, fet amb maons, de planta quadrada aixamfranada i amb obertures d'arc de mig punt a les quatre cares. També està fet amb maons un cos triangular sobrealçat que corona la part esquerra de la façana, on destaca una creu llatina amb tres esferes.
Conserva la part oriental dels murs perimetrals de la primitiva estructura, destacant l'angle sud-est resolt amb un contrafort. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la part superior i al mur nord hi ha una renglera de forats rectangulars, testimoni de les bastides utilitzades en l’obra de carreus regulars ben tallats i polits, disposats en filades uniformes i regulars com correspon a les formes constructives dels segles XII i XIII.
