L’agregat de Sant Pere de Riu, al sector meridional del terme, presidit per l’església parroquial de Sant Pere de Riu, es troba en un petit promontori que domina la vall de la riera de Pineda. Formà part de la baronia de Montpalau i la parròquia fou també coneguda per Sant Pere de Pineda.
La parròquia de Sant Pere de Riu es documenta per primera vegada el 1185. L'any 1264, per una butlla papal d’Innocenci IV, juntament amb la parròquia de santa Maria de Pineda és encomanada al monestir de Sant Salvador de Breda. El 1362 passà a dependre de la Seu de Girona, com totes les parròquies de la zona i el 1367 a l’acta de la visita pastoral del bisbe Vallterra de Girona surt citada com Sancti Petri de Pineda. Fins al segle XVI, l'església de Pineda era sufragània de la de Sant Pere de Riu.
L'església de Sant Pere de Riu és el resultat d’una refecció barroca sobre el primitiu temple romànic del segle XI d’una sola nau, capçada amb absis, i porta a migdia. L'interior, molt deteriorat, és cobert amb volta de mig canó reforçada amb arcs torals. Les finestres són de doble esqueixada. L’absis, ben conservat, presenta decoració d’arcuacions llombardes entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada. Posteriorment es portà a terme un sobrealçat d’aquest absis amb coberta a doble vessant. El campanar, que conserva l’estructura romànica, te una base matussera. A la part alta presenta doble finestral en dues de les seves façanes, oposades.
A partir de mitjan segle XVIII es va portar a terme ampliacions, autoritzades pel visitador canònic el 1743. Així s’obrí el portal de ponent que a la dovella central té la data de 1744, amb una rosassa, es va alçar un terrabastall sobre la volta, es va enguixar l’interior i exterior del temple, es va modificar la teulada a un sol vessant i es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser al lloc de l’antic portal de migdia.
A més, se li adossaren rectoria i la sagristia. La rectoria és un edifici format per dos cossos que fan angle, un dels quals està adossat a l'església. La porta principal, que es troba a la plaça que formen l'església i la rectoria, és d'arc rodó adovellat. Les finestres són totes quadrades amb llinda rectangular que bé podrien correspondre a la mateixa època que les obres efectuades al campanar, quan es va cobrir amb coberta piramidal entre merlets esglaonats. L’antiga rectoria ha estat convertida en casa de colònies d’estiu.
A llevant del conjunt, per darrera de l’absis hi ha un antic comunidor, conegut popularment com el mirador, unit al conjunt parroquial per un pas elevat a manera de pont. És una edificació de planta quadrangular amb dues finestres, construïda amb parets de pedra d'un aparell molt rústec, el que ha fet que algun autor el considerés visigòtic. S'accedeix a l'interior per una porta sota el pas elevat. Ha estat restaurat modernament i cobert amb teulada a quatre vessants sostinguda sobre pilars d’obra.
