Ajuntament de Montoliu de Segarra
Call, núm. 5
25217
Tel: 973 53 12 62
Ajuntament de Montoliu de Segarra
Call, núm. 5
25217
Tel: 973 53 12 62
Sant Salvador de Montoliu de Segarra s’alça avui amb una serenor que sembla fora del temps, com si cada pedra guardés un record antic. L’església actual, d’estil neoclàssic i datada el 1891 —reconstruïda després de les ferides de 1939—, és hereva d’una història que es remunta molt més enllà, fins a l’any 1077, quan ja apareix esmentada com a possessió dels comtes de Barcelona, dins el vell comtat de Manresa.
Amb els segles, el temple canvià de mans i de destí. El 1227, Guillem de Cervera el donà al monestir de Santes Creus, i durant generacions quedà sota la seva ombra espiritual fins que la desamortització de Mendizábal en trencà el vincle. Però la petjada més fonda no fou només humana: la terra mateixa, inquieta, va sacsejar l’antiga església romànica amb els terratrèmols del segle XV, deixant-la tan malmesa que, amb el temps, acabaria cedint el seu lloc al temple actual. Ja en època més recent, el 1957, el seu batec religiós passà a formar part del bisbat de Solsona.
L’edifici es desplega amb tres naus, austeres i clares, construïdes amb carreus irregulars de la pedra blanca de la Segarra, que reflecteix la llum amb una suavitat gairebé íntima. La façana principal respira senzillesa: una porta d’arc de mig punt, emmarcada amb dovelles ben escairades, convida a entrar; damunt seu, una fornícula buida sembla esperar encara una presència absent, mentre un òcul deixa filtrar la llum com un ull obert al cel. Tot plegat es corona amb una cornisa que dibuixa una línia suau, culminada per una creu que s’alça discreta però ferma.
A un costat, el campanar s’enlaira sense ostentació, fidel a la seva funció. Construït al segle XIX, combina un primer cos gairebé quadrat amb un segon de caires aixamfranats que s’obre en finestres d’arc apuntat. Allí, una campana penja i, quan sona, sembla escampar pel paisatge una veu antiga, com un eco que travessa els camps. Amb els seus més de vint-i-tres metres d’alçada, vigila el poble des de l’angle sud-est, banyat per la llum del migdia.
Sant Salvador no és només un edifici: és una presència. Entre les seves pedres clares i el silenci que l’envolta, hi ha una mena de calma que convida a escoltar el temps, a imaginar les vides que hi han passat i a sentir, encara avui, el batec discret d’una història que no s’ha apagat
Curiositats
Entre la fi del segle XIV i la primera meitat del XV, Catalunya va viure un període marcat per una activitat sísmica insòlita que va sacsejar tant el territori com la mentalitat de la seva gent. El terratrèmol del 3 de març de 1373, amb epicentre al comtat de Ribagorça, va ser un dels primers avisos d’un cicle que tindria el seu punt àlgid dècades més tard.
L’any 1427 es convertiria en un dels més convulsos, amb diversos sismes que van afectar especialment les terres del nord-est. Els moviments del 19 de març, amb epicentre a Amer, i del 15 de maig, localitzat a Olot i la vall d’en Bas, van provocar danys considerables. Però seria el terratrèmol del 2 de febrer de 1428, amb epicentre entre Camprodon i Puigcerdà, el que deixaria una empremta més profunda: amb un radi d’afectació molt extens i una violència excepcional, va causar la mort de més d’un miler de persones i una devastació generalitzada en nombroses poblacions.
Aquest cicle sísmic es tancaria amb el sisme del 25 de maig de 1448, amb epicentre al Vallès Occidental, confirmant que durant dècades el territori havia estat sotmès a una inestabilitat poc habitual. Aquests terratrèmols van arribar a tot el territori català i trobem les seves conseqüències arreu.
Més enllà dels danys materials i humans, aquests esdeveniments van tenir un impacte profund en la societat de l’època. Les sacsejades van ser interpretades com a manifestacions de la ira divina, i van donar lloc a un intens moviment de caràcter expiatori. Les autoritats religioses van promoure oracions col·lectives, processons i prèdiques amb l’objectiu d’apaivagar el càstig celestial.
En aquest context, es va reforçar el control moral sobre la població. Es condemnaven conductes considerades pecaminoses i es fomentava el retorn a una vida ordenada segons els principis religiosos. Així, els terratrèmols no només van transformar el paisatge físic, sinó que també van sacsejar profundament les creences i els comportaments d’una societat que buscava sentit i consol enmig de la catàstrofe.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Poble de Montoliu de Segarra ***