Sant Salvador de Torroella a Navàs

Malgrat estar documentada des del l’any 1205, del temple original romànic no en resta cap testimoni. Conserva la categoria d’església parroquial des de l’any 1391. L’actual església de Sant Salvador de Torroella es va aixecar a la primera meitat del segle XVII, en un moment en què la comunitat va decidir abandonar l’emplaçament antic, situat dalt d’un turó i poc pràctic per al conjunt de masos de la parròquia. La recerca d’un espai més accessible va marcar el naixement del nou temple, en un indret més planer i proper a la vida quotidiana del territori.

La tradició oral recull fins i tot una llegenda evocadora segons la qual hauria estat la mestressa del mas Palà, cansada de la llunyania de l’antiga església, qui hauria assenyalat el lloc més adient. S’explica que sovint s’hi aturava a reposar, convertint aquell punt en un espai gairebé natural de trobada i recolliment. 

Les obres es van iniciar entorn de 1632 i el temple va ser consagrat el 1648, mentre que la rectoria annexa, probablement coetània, va anar evolucionant amb reformes i ampliacions posteriors.

En aquesta etapa fundacional, tot fa pensar que es va concebre també un retaule major dedicat al Sant Salvador. Tot i que la documentació és escassa, s’han conservat dues taules pictòriques d’aquell conjunt primigeni, amb escenes del retorn d’Egipte de la Sagrada Família i de sant Joan Baptista, avui custodiades al Museu Diocesà de Solsona. L’any 1643, l’edifici ja havia estat arrebossat exteriorment, testimoni d’una voluntat de dignificar el nou temple.

Amb el pas del temps, el segle XVIII va portar noves ampliacions que van anar enriquint el conjunt. Es van construir les capelles laterals del fons de la nau, dedicades a sant Isidre i al sant Crist, entre 1707 i 1710, i es va allargar una de les capelles més properes al presbiteri. També en aquesta època es va aixecar un nou retaule major barroc dedicat al Sant Salvador, obra d’un artesà fill de la parròquia, del qual en resta el record en una inscripció parcial: “Joseph Palá, Fuster, 17[]”.

Aquest retaule, malauradament, va desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936, emportant-se una part essencial de la memòria artística del temple. Tot i això, l’església conserva encara avui el seu caràcter serè i profund, com si les pedres continuessin guardant, en silenci, la llarga història de fe i de comunitat que l’ha anat modelant segle rere segle.

En un turó proper, a la banda de tramuntana de l’església, s’alçava el castell de Torroella.