❮
❯
L’agregat disseminat d’Hortsavinyà és centrat per l’església parroquial de Santa Eulàlia o Sant Llop d’Hortsavinyà, de façana barroca, amb la rectoria i l’hostal, al vessant del puig d’Hostasavinyà. El lloc és esmentat el 1101 com alodium Orti Saviniani.
L’actual edifici respon a una església de façana barroca, de caràcter molt senzill, amb campanar lateral i capelles afegides. Té un típic rosetó a la façana. Al costat esquerre hi ha la rectoria. Té adossat un petit cementiri. No té finestres, només unes petites obertures. Tant la porta de l'església com la del cementiri van a parar a una petita era, feta de toves, que servia com a lloc de reunió i trobada. El conjunt format per l'església, la rectoria i l'hostal resta abandonat ja que l'hostal ha deixat de funcionar.
L’actual edifici respon a una església de façana barroca, de caràcter molt senzill, amb campanar lateral i capelles afegides. Té un típic rosetó a la façana. Al costat esquerre hi ha la rectoria. Té adossat un petit cementiri. No té finestres, només unes petites obertures. Tant la porta de l'església com la del cementiri van a parar a una petita era, feta de toves, que servia com a lloc de reunió i trobada. El conjunt format per l'església, la rectoria i l'hostal resta abandonat ja que l'hostal ha deixat de funcionar.
La primera referència documental a la parròquia, sota l’advocació de Santa Eulàlia, és de l’any 1246 quan va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. El 1320 hi ha una altra referència documental a aquesta parròquia en l'homenatge fet per Guillem de Camós, fill de Guillem de Pineda, a favor del bisbe Pere de Girona, a canvi de la meitat del delme. Va formar part de la baronia de Montpalau, i posteriorment es va convertir en municipi independent, al qual havien pertangut Vallmanya i Sant Pere de Riu, fins al primer terç del segle XX.
