Santa Maria del Castell de Fornells de la Selva

Enmig dels camps i boscos que envolten Fornells de la Selva, s’alcen les restes silencioses de Santa Maria del Castell, una capella que parla del poder i la vida del seu temps. L’edifici, humil en grandària però noble en intenció, constava d’una sola nau coronada per una volta que avui ja ha caigut, i capçada a llevant per un absis semicircular on encara es percep l’arrencada de l’arc que la unia amb la nau, així com una finestra de doble esqueixada, que deixava filtrar la llum amb un joc de clarobscur romànic.

A ponent, on es conserva la porta i un campanar d’espadanya, la pedra va ser remodelada al segle XVIII, recordant la vida continuada del lloc. L’aparell, fet de còdols units amb morter, conserva fragments d’arrebossat que parlen de la cura amb què es construïa en temps antics.

Durant l’edat mitjana, Santa Maria del Castell no era només un recinte sagrat, sinó el cor espiritual del castell i de la seva comunitat. Era el lloc on els senyors del castell i els habitants de les terres circumdants acudien a la litúrgia, a jurar lleialtats, a beneir collites i a cercar refugi espiritual en temps d’incertesa. Com testimoni documental, el Liber Feudorum Maior registra un acte del maig de 1048 en què Bernat Ermengol deixa la capella i les terres del “Kastrum de Fornels” al comte Ramon Berenguer I, subratllant la importància del castell i de la seva capella com a centre de poder feudal i de cohesió social.

Avui, Santa Maria del Castell conserva la memòria d’una època en què la pedra i la fe s’entrellaçaven, on cada finestra i cada arc era part de la vida quotidiana del castell. Tot i la ruïna, la capella continua essent un testimoni silenciós d’una Catalunya antiga, un lloc on la història medieval es pot entreveure en cada còdol i cada ombra.