Torre de defensa de finals del segle XVI, de planta circular per tal de defensar-se millor contra els atacs amb artilleria i de quatre plantes, la primera de les quals fou convertida en capella particular en el decurs del segle XVIII.
Destaquen els elements defensius propis d’aquest tipus de torres prop del litoral, com les troneres, les espitlleres, els matacans...
Les seves característiques arquitectòniques són molt similars a altres torres del Maresme com la Torre de carrer de Vall d’Arenys de Mar, o la Torre de Ratés o la Torre de Vall Xirau a Santa Susanna o a la Torre de Can Nadal de Vilassar de Mar, entre d’altres.
A partir de la segona meitat del segle XVI s’inicià la construcció en moltes zones pròximes al litoral català d’un sistema de defensa força estructurat i ben comunicat, a partir de torres, moltes de les quals foren promogudes per les pròpies universitats, especialment les més properes a la costa.
També en una segona línia defensiva s’aixecaren torres annexes a masies o petits nuclis habitats, aquestes construïdes amb aportacions privades. Entre les diverses torres hi havia una completa connexió de comunicació per tal d’avisar-se en cas de qualsevol atac a la zona a càrrec de corsaris turcs o berberiscs i de pirates en general. Sembla que la família dels Barba-roja (Arudj, primer, i el seu germà El-Kheir ed-din), el dàlmata Dragut, el sard Hassan, el calabrès Ochali, el croata Piali Pasa, així com pirates venecians, hongaresos, albanesos, tots ells amb base a la costa d’Alger algeriana van fer famosa la frases “moros a la costa”.
