Torres de defensa a Creixell

Creixell - escut

Ajuntament de Creixell

Carrer de l'Església, 3

43839

Tel: 977 80 02 02

www.creixell.cat

[email protected]

Torres de defensa a Creixell

Torres de defensa de Creixell: pedra, poder i memòria d’una vila emmurallada

Les Torres de defensa de Creixell són les restes visibles d’un sistema militar que va condicionar la forma del nucli antic i que avui permet interpretar la història de la vila a través de la seva arquitectura. Al Tarragonès, aquestes construccions medievals han sobreviscut integrades en cases, carrers i places, sovint lluny de la imatge convencional d’una fortalesa aïllada. La seva importància rau precisament en aquesta continuïtat: les torres no són només monuments, sinó fragments d’una estructura urbana concebuda per protegir la població.

Per què es van construir les torres medievals de Creixell?

La documentació patrimonial identifica quatre elements principals de l’arquitectura militar de Creixell: el castell i les torres de Ca la Miquelina, Cal Jeroni i Cal Xacó. L’acord de protecció publicat el 2009 explica que la seva disposició responia a la defensa de diferents sectors de l’antic assentament, envoltat per un perímetre emmurallat.


El castell ocupava el sector nord, sobre un turó; Ca la Miquelina se situava a llevant, Cal Jeroni al sud i Cal Xacó a ponent. Aquesta distribució permet entendre el conjunt com un dispositiu defensiu articulat amb el relleu i els accessos a la vila.


La construcció de les torres s’emmarca en l’arquitectura militar medieval, amb exemplars datats al segle XIV. Tanmateix, les fonts consultades no permeten vincular-ne l’origen a un atac concret. És més rigorós relacionar-les amb la necessitat de defensar el recinte i oferir refugi als habitants en moments de perill que no pas atribuir-les a un episodi bèl·lic sense documentació.

Com era l’arquitectura de les torres de defensa de Creixell?

Cal Jeroni: alçada, planta quadrada i merlets monumentals

Situada a la plaça Major, la torre de Cal Jeroni destaca per la seva planta quadrada i el coronament de grans merlets acabats en forma piramidal. La documentació institucional en situa la construcció al segle XIV i n’assenyala una alçada aproximada de quinze metres.


La seva verticalitat contrasta amb les edificacions que l’envolten. Aquesta relació entre torre i trama urbana és essencial per entendre com un element militar ha esdevingut també una referència visual del centre històric. Malgrat que l’exterior conserva notablement la seva configuració, l’interior ha experimentat modificacions al llarg del temps.

Cal Xacó: una fortificació transformada per la vida domèstica

Al carrer de Sant Jaume, 4-6, la torre de Cal Xacó mostra un procés diferent. La construcció, de planta rectangular segons la descripció oficial, ha quedat adossada a edificacions posteriors. La pèrdua dels merlets i la incorporació d’una coberta moderna n’han alterat la silueta original.


Aquestes transformacions no n’anul·len l’interès. Al contrari, documenten el canvi de funció de les antigues estructures defensives, que amb els segles van passar a formar part de l’espai residencial. Les obertures conservades, entre les quals s’identifiquen finestres originals, són indicis materials d’aquesta història arquitectònica.

Ca la Miquelina: una torre medieval entre el gòtic i el Renaixement

A tocar de l’església de Sant Jaume, al carrer de l’Església, Ca la Miquelina presenta una superposició d’etapes constructives especialment interessant. L’origen de la torre es podria situar al segle XIV, mentre que el casal senyorial que l’acompanya va adquirir la seva configuració posterior durant els segles XVI i XVII.


Entre els elements més singulars hi ha una gàrgola zoomòrfica, incorporada a la part superior, i diverses finestres renaixentistes amb motllurats ornamentals. Una de les obertures destaca pel perfil mixtilini i la decoració dels brancals i de la zona inferior.


La convivència entre l’arquitectura militar i els elements residencials revela com les necessitats i les formes de representació social van modificar els edificis sense esborrar-ne del tot l’origen defensiu.

Què explica el recinte emmurallat sobre el Creixell medieval?

La lectura del conjunt no s’ha de limitar a les torres. L’expedient patrimonial de 2009 assenyala que el perímetre defensiu va condicionar la morfologia del nucli antic i que el carrer de l’Església, amb les seves ramificacions, articula bona part de l’estructura urbana.


Aquesta observació és rellevant des del punt de vista de la història de l’urbanisme: els monuments conserven el seu valor no només per les característiques constructives, sinó també per la posició que ocupen respecte dels carrers, les places i les perspectives del poble.

Quan es van protegir les torres de defensa de Creixell?

El castell i la torre de Ca la Miquelina ja gaudien de protecció patrimonial anterior. El 15 de juliol de 2008 es va incoar l’expedient per protegir Cal Jeroni i Cal Xacó, i el 5 de maig de 2009 es va aprovar la declaració de totes dues com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de monument històric.


La resolució també va establir un entorn de protecció comú, inclòs el subsòl, per preservar les relacions visuals entre els monuments i el teixit urbà. Aquesta mesura reconeix que el patrimoni no acaba en els murs: també depèn de l’espai que els envolta i de la informació arqueològica que encara pugui conservar el terreny.

Una lectura del patrimoni més enllà de les pedres

A Festacatalunya ens agrada descobrir els indrets on l’arquitectura permet reconstruir la història. A Creixell, les torres conviden a observar els canvis d’ús, les tècniques constructives i la manera com una antiga infraestructura defensiva ha quedat incorporada a la vida quotidiana.


Recórrer la plaça Major, el carrer de Sant Jaume i l’entorn de l’església és, per tant, una manera de llegir el poble a través dels seus edificis. El valor de les torres de Creixell no rau només en allò que conserven, sinó també en les transformacions que permeten documentar.

Creixell - Torres de defensa
Torna a dalt