Vil·la romana de la Clota de Creixell

Creixell - escut

Ajuntament de Creixell

Carrer de l'Església, 3

43839

Tel: 977 80 02 02

www.creixell.cat

[email protected]

Vil·la romana de la Clota de Creixell

La Clota de Creixell: una vil·la romana entre les àmfores, els grafits i el comerç mediterrani

A tocar de l’antiga Via Augusta i a menys de 700 metres del Mediterrani, la Clota de Creixell conserva les traces d’un assentament rural romà que va combinar diferents funcions al llarg dels segles. Les excavacions hi han documentat restes d’una vil·la romana, estructures vinculades a la producció ceràmica, una bassa per preparar argila i abocadors amb fragments d’àmfores. Entre les troballes més singulars hi ha les àmfores Dressel 2-4 i desenes de grafits incisos abans de la cocció.


La recerca arqueològica permet reconstruir una part d’aquesta història, des d’un petit assentament anterior a l’Imperi fins a l’activitat terrissera de l’època romana imperial. Però també deixa interrogants oberts: com s’organitzava la vil·la, quina escala tenia la producció i fins on arribaven les àmfores fabricades a Creixell?

Un assentament rural amb més d’una vida

La història arqueològica de la Clota va començar a donar-se a conèixer el 1958, quan Salvador Vilaseca va rebre notícia de les restes documentades per Solé Caralt. El 1962 en va publicar una primera referència amb el títol Villa romana de Creixell (Tarragona). Anys més tard, les intervencions arqueològiques d’urgència efectuades entre 1989 i 1992, arran de la urbanització de la zona, van permetre aprofundir en el coneixement del jaciment.


Les excavacions van identificar una primera fase d’època republicana, datada a la primera meitat del segle I aC. Les restes corresponien a un assentament d’uns 90 metres quadrats, de planta rectangular i dividit en cinc recintes. Alguns espais tenien paviments d’opus signinum, un material constructiu romà elaborat amb morter i fragments ceràmics.


Aquesta primera ocupació és important perquè demostra que la història del lloc no va començar amb el taller d’àmfores. La Clota va experimentar transformacions al llarg del temps, i les diferents fases no s’han de confondre en una única etapa d’activitat.

De la vil·la a un centre de producció ceràmica

Durant l’època imperial, la Clota va destacar per la fabricació local d’àmfores Dressel 2-4 i de ceràmica comuna. La presència d’aquestes produccions, juntament amb les estructures identificades a les excavacions, mostra que el conjunt rural no es limitava a l’habitatge: també acollia una activitat econòmica especialitzada.


La paraula vil·la designa un establiment rural romà que podia combinar espais residencials, agrícoles i productius. En el cas de la Clota, però, cal ser prudents a l’hora de reconstruir-ne l’aspecte: les excavacions publicades han documentat especialment les instal·lacions industrials, mentre que el coneixement de les zones residencials continua sent incomplet.


La proximitat a la Via Augusta i al litoral constituïa un avantatge per a un establiment d’aquest tipus. La via facilitava la comunicació terrestre, mentre que el mar obria possibles connexions amb altres punts de la costa. Aquest emplaçament ajuda a entendre el potencial econòmic del lloc, encara que no permet identificar automàticament les rutes comercials que seguien els seus productes.

Una terrisseria que encara conserva les empremtes del treball

La preparació de l’argila i els espais de producció

Les intervencions arqueològiques de 2006 van dividir la zona estudiada en quatre sectors. En un d’ells es van identificar diverses estructures allargades, d’uns 18,2 metres per cinc, relacionades amb el procés de producció ceràmica. En un altre es van documentar tres estances, una de les quals contenia una bassa de decantació d’argiles revestida amb opus signinum.


Aquesta estructura constitueix una evidència directa de la preparació de la matèria primera. Abans de modelar els recipients, calia treballar l’argila perquè tingués les propietats adequades. També es va identificar una zona oberta interpretada com un possible pati per carregar i descarregar materials.

Les proves que s’hi coïen àmfores

La Clota no era només un lloc de preparació o emmagatzematge. La bibliografia arqueològica recull un fragment de paret de la cambra de cocció d’un forn, vitrificat per l’acció de les temperatures elevades. És una prova material vinculada a l’activitat de cocció, tot i que les dades publicades no permeten reconstruir íntegrament el forn ni establir-ne la capacitat.


Les excavacions també van recuperar abocadors amb fragments d’àmfores Dressel 2-4 i material de construcció. Aquestes deixalles són especialment útils per identificar un centre productor: a diferència d’una àmfora trobada en un habitatge o en un vaixell, els fragments rebutjats en un entorn industrial poden vincular-se a les activitats desenvolupades al mateix lloc.

Quaranta-vuit grafits que ens acosten als terrissaires

Entre les troballes destacades de la Clota hi ha 48 grafits ante cocturam, incisions realitzades abans de coure les peces. Segons l’estudi de Vilaseca Canals i Carilla Sanz, es van documentar als pivots de les àmfores, la part inferior massissa dels recipients.


Aquestes marques ofereixen una finestra sobre el treball quotidià del taller. Podien respondre a necessitats de control o identificació durant la producció, però no se’ls pot atribuir una funció comercial concreta sense una interpretació específica. Tampoc no s’han de confondre amb segells de terrisser: la documentació recollida a la fitxa científica no n’identifica cap a la Clota.

Una història que les excavacions encara no han acabat d’explicar

Les intervencions de 2005 van incloure 50 sondejos i van documentar noves estructures del complex industrial. Es va confirmar l’ocupació de la vil·la fins a l’inici del segle V dC, molt després de l’amortització de la zona productiva, situada cap a mitjan segle II dC.


El final de la terrisseria no implica necessàriament l’abandonament immediat de tot l’assentament. Futures intervencions ens aportaran, de ben segur, nous coneixements que ens permetran precisar l’organització de la vil·la, la dimensió de la producció i la distribució de les àmfores.


A Festacatalunya ens agrada descobrir indrets que expliquen el territori més enllà del paisatge actual. La Clota és un d’aquests llocs: una vil·la romana amb una activitat productiva documentada, on una bassa d’argila, un fragment de forn i desenes de grafits permeten acostar-nos a les persones que hi van treballar fa prop de dos mil anys.

Creixell - Vil·la romana de la Clota de Creixell
Torna a dalt