Almatret

Segrià, Lleida

Almatret - escut

Ajuntament d’Almatret

C/ Major, 2

25187

Tel: 973 138 013

www.almatret.cat

[email protected]

Almatret - Església parroquial de Sant Miquel
Habitants: 292
Extensió: 56.83 Km²
Altitud: 462 m
Comarca i província: Segrià, Lleida
Etimologia:

De l'àrab al-matrad, "lloc de caça major".

Gentilici: almatretans

Almatret, el balcó de l’Ebre: mines de lignit, patrimoni i paisatges singulars del Segrià

Almatret és un dels municipis més singulars del sud del Segrià. Situat a 462 metres d’altitud, entre els camps de secà i els costers que descendeixen cap al riu Ebre, ofereix un paisatge de pinedes, barrancs i miradors oberts sobre l’embassament de Riba-roja. Però Almatret és molt més que un balcó natural: la seva història combina una vila d’origen medieval, una llarga tradició agrícola, l’explotació del lignit i una memòria marcada pels combats de la Guerra Civil.

El patrimoni del poble amaga històries poc conegudes. Una creu de terme del segle XVII va sortir de la plaça Major per protegir-la dels estralls de la guerra i no hi va tornar fins al 2005. Les antigues mines recorden l’etapa en què el carbó va donar feina a part de la població, mentre que un retrat de l’alcalde d’Almatret, pintat per Miquel Viladrich, conserva una imatge singular de la societat local de principis del segle XX.

Visitar Almatret és descobrir un territori on el paisatge explica la història: des dels miradors dels Tossals fins als vestigis industrials, els edificis històrics i els camins que ressegueixen la vall de l’Ebre.

Almatret, un poble del Segrià amb vistes privilegiades sobre l’Ebre

Almatret pertany a la comarca del Segrià, a la demarcació de Lleida, però la seva situació geogràfica el relaciona estretament amb la vall de l’Ebre. El terme municipal té aproximadament 56,8 quilòmetres quadrats i combina una plana interior amb relleus abruptes que baixen cap al riu.

Aquesta diversitat es reflecteix en el paisatge. A les zones més planes predominen els camps de secà, les oliveres, els ametllers i els camins rurals. Als vessants dels Tossals, les pinedes de pi blanc i la vegetació mediterrània s’adapten a un clima relativament sec. Des dels punts elevats, la vista s’estén sobre l’embassament de Riba-roja i els relleus de la vall fluvial.

Almatret té una particularitat geogràfica destacada: és l’únic municipi de la província de Lleida pel qual passa el riu Ebre. Aquest contrast entre l’altiplà sec i la vall fluvial defineix bona part del seu atractiu natural.

La història d’Almatret, de la carta de població a les ordenances de 1558

Una de les dates fonamentals de la història d’Almatret és 1301, any de la carta de població vinculada a Guillem d’Entença i la seva esposa Berengària. El document concedia terres del pla d’Almatret a un grup de pobladors perquè hi establissin una vila.

Francesc de Montcada i les ordenances municipals d’Almatret

El 1558, quan Almatret va tornar a mans dels Montcada, es van establir unes ordenances municipals de 88 disposicions. El document regulava els conreus, el bestiar, els camins, els pous, les basses, les mercaderies i el funcionament d’establiments com la fleca i la taverna. El govern local s’organitzava mitjançant un consell, tres jurats i un batlle.

Un detall especialment interessant és la referència a l’explotació del carbó. No s’ha de confondre amb l’expansió industrial de les mines dels segles XIX i XX, però mostra que el carbó ja formava part de l’horitzó econòmic local molt abans de l’etapa minera contemporània.

Almatret durant la Guerra Civil, entre els fronts del Segre i de l’Ebre

La Guerra Civil va alterar profundament la vida d’Almatret. El 1938, la seva posició entre els fronts del Segre i de l’Ebre va donar al terme una importància militar estratègica. Les operacions de guerra, els moviments de tropes i els bombardeigs van afectar la població i les infraestructures.

El Cingle de la Pena conserva vestigis d’aquell període, amb restes de trinxeres, nius de metralladora, polvorins i punts d’observació. Des d’aquest indret es pot contemplar el sector relacionat amb els moviments de les forces republicanes durant l’inici de la Batalla de l’Ebre, el juliol de 1938.

Aquest espai de memòria permet comprendre com el relleu condicionava les posicions militars. Els barrancs, les elevacions i els punts de control oferien avantatges estratègics, però també exposaven el territori als combats.

L’economia d’Almatret, de l’oli d’oliva a les mines de lignit

L’agricultura de secà ha estat una de les bases tradicionals de l’economia d’Almatret. Les oliveres, els ametllers i els cereals formen part del paisatge agrari, juntament amb les activitats ramaderes.

L’oli d’oliva és un dels productes més representatius de la tradició agrícola local. A la plaça Major es conserven peces de pedra procedents d’antics molins d’oli del segle XIX, com la mola i la sotamola. Aquests elements permeten entendre com es transformava el fruit de l’olivera i la importància que aquesta activitat tenia en l’economia domèstica.

Les mines de lignit d’Almatret i la conca de Mequinensa

La mineria va afegir una dimensió industrial a un municipi principalment agrari. Almatret formava part de la conca lignitífera de Mequinensa, que s’estenia per territoris del Segrià, el Baix Cinca i la vall de l’Ebre. La documentació municipal recull catorze mines al terme, entre les quals destaquen les de l’Espanyola, del Duro i del Ricard.

El lignit és un tipus de carbó amb un contingut d’aigua relativament elevat i un poder calorífic inferior al d’altres carbons. A la conca, les capes de lignit apareixien intercalades entre materials sedimentaris i podien presentar gruixos molt variables. Aquestes característiques condicionaven el cost de l’extracció i la rendibilitat de les explotacions.

La feina a les mines va complementar l’agricultura i va proporcionar ingressos a una part de la població. Durant la Primera Guerra Mundial, la reducció de les importacions de carbó va afavorir l’expansió de les explotacions locals. La producció de la conca del Baix Segre va passar de 21.755 tones el 1914 a 215.041 tones el 1918. Aquestes xifres corresponen al conjunt de la conca, no exclusivament a Almatret.

Com s’extreia el lignit a Almatret?

El carbó s’extreia mitjançant galeries subterrànies. Els miners picaven les vetes i carregaven el material en caixons amb rodes, coneguts com a gats, que es transportaven fins a les galeries principals. Des d’allà, el lignit es carregava en vagons sobre rails i es treia a l’exterior, manualment o amb l’ajut de mules.

El transport era una part essencial del procés. El carbó de la conca es conduïa cap als embarcadors fluvials i es traslladava per l’Ebre fins a punts de distribució i consum. La navegació fluvial va facilitar la sortida del mineral i va connectar els pobles miners amb una xarxa econòmica més àmplia.

La Guerra Civil va interrompre l’activitat minera en diversos punts, mentre que l’escassetat de combustibles de la postguerra va donar un nou impuls a la producció. A partir de la dècada de 1950, però, la rendibilitat de les explotacions va disminuir i la mineria va anar desapareixent d’Almatret a mitjan segle XX.

Les antigues mines formen avui part del patrimoni industrial del municipi. Les restes permeten entendre una etapa en què el carbó va transformar l’economia rural i va vincular Almatret amb les necessitats energètiques del país. Cal visitar aquests indrets amb prudència i no entrar en galeries o estructures abandonades sense condicions de seguretat.

Què visitar a Almatret: els principals punts d’interès patrimonial

El patrimoni d’Almatret es pot descobrir combinant una passejada pel nucli urbà amb excursions cap als miradors, les antigues mines i els espais de memòria. La plaça Major és el punt de partida ideal.

La creu de terme d’Almatret, una història de desaparició i retorn

La creu de terme de 1608 és una de les peces patrimonials més singulars del poble. Després de caure durant els anys vint del segle XX, va quedar dipositada sota el campanar. Durant la Guerra Civil, l’escultor Apel·les Fenosa la va retirar per protegir-la i la va traslladar al monestir de Sant Cugat.

Amb el pas del temps, la creu va acabar davant de l’església de Santa Anna de Barcelona. Les gestions per recuperar-la van culminar amb la restauració i el retorn a Almatret el 20 de desembre de 2005. El conjunt actual combina els elements originals restaurats amb una columna, una base i unes escales reconstruïdes a partir de fotografies.

El seu recorregut és una història de salvaguarda patrimonial i perseverança col·lectiva. La tornada a la plaça Major va permetre recuperar un símbol que havia format part de la vida pública del poble durant segles.

L’església de Sant Miquel i l’antiga presó

L’església parroquial de Sant Miquel, construïda al segle XVIII, és un dels edificis més destacats del nucli antic. La seva façana barroca, amb una portalada monumental i columnes amb capitells compostos, reflecteix la importància de la parròquia en la vida local.

La primera missa s’hi va celebrar el 29 de setembre de 1768, diada de Sant Miquel, després d’anys d’obres. L’edifici va substituir una església anterior que havia quedat petita davant el creixement de la població.

Al carrer Major també es conserva l’antiga presó, damunt de la porta de la qual hi ha l’escut dels Montcada. Aquest detall vincula l’edifici amb la història senyorial i les formes d’organització del municipi.

El Pou de la Vila, la bassa i els cellers sota el cingle

El Pou de la Vila i la bassa són testimonis de la importància de l’aigua en un territori de secà. Aquestes infraestructures permetien disposar d’aigua per al bestiar i per a altres necessitats quotidianes. La bassa d’Amunt és un altre dels punts d’interès recollits a la informació turística municipal.

També destaquen els cellers excavats sota el cingle, que mantenien una temperatura adequada per guardar vi i aliments. El celler de casa Jacinto es va utilitzar com a refugi durant els bombardeigs de la Guerra Civil, una funció que mostra com els espais domèstics podien esdevenir llocs de protecció en temps de guerra.

Les mines, els forns de les Sorts i la galeria Jordi Fornós

Les antigues mines, la fàbrica de ciment i els forns de les Sorts formen part del patrimoni industrial d’Almatret. El seu estat de conservació i les condicions d’accés poden variar, per la qual cosa és convenient consultar la informació local abans de preparar una ruta.

Un altre indret singular és la galeria Jordi Fornós. Després de treballar a les mines, Fornós es va dedicar a la talla de pedra i va crear escuts, reproduccions d’edificis i objectes de gran precisió, incloses cadenes tallades a partir d’una sola peça. La seva obra connecta l’activitat minera amb l’artesania i la capacitat de transformar els materials del territori en creacions artístiques.

Els Tossals d’Almatret, miradors i natura sobre l’embassament

Els Tossals d’Almatret són un dels principals atractius naturals del municipi. Protegit des de 1992, aquest espai combina costers abruptes, pinedes de pi blanc, màquies i brolles mediterrànies. La vegetació s’adapta a un clima sec, mentre que els vessants ofereixen perspectives obertes sobre l’Ebre.

Entre els punts panoràmics hi ha el mirador dels Tossals, la Corba de l’Urbano, la Corba de l’Espanyola, el Puntal dels Escambrons, el mirador de Riba-roja i el Cingle de la Pena. Cadascun ofereix una perspectiva diferent del paisatge: des de les parets calcàries i els costers fins a l’embassament i la vall fluvial.

La fita de les tres províncies és una altra curiositat geogràfica de la zona. Pel que fa als arbres singulars, el valor natural més ben documentat és el conjunt de les pinedes i la vegetació dels Tossals; no és convenient atribuir al municipi exemplars monumentals concrets sense una identificació contrastada.

Les festes d’Almatret i les tradicions populars

El calendari festiu d’Almatret combina celebracions religioses, activitats populars i trobades comunitàries. La Festa Major d’hivern de Sant Blai, al voltant del 3 de febrer, és una de les cites tradicionals. També s’hi ha vinculat Santa Àgueda, coneguda com la festa de les dones, i actualment hi coincideixen actes de Carnaval.

Entre els costums associats a Sant Blai hi ha el repartiment d’un petit pa de pessic beneït, conegut localment com a ptitet. És una mostra de com la gastronomia festiva forma part de la memòria compartida, sense que calgui presentar-la com un plat exclusiu del municipi.

La Festa Major de Sant Miquel, al setembre, se celebra en honor del patró local, el 29 de setembre. El programa inclou actes populars i propostes per a diferents edats. L’esport també ha guanyat protagonisme en el calendari, especialment amb la Xallenge David Duaigües i la Cursa i Marxa Tossals d’Almatret.

Personatges d’Almatret: el tenor Joan Riba, Miquel Viladrich i Apel·les Fenosa

Almatret també destaca per les persones que han contribuït a projectar-ne el nom en àmbits culturals i patrimonials.

Joan Riba i Vallés (1904–1992), conegut com el tenor d’Almatret, va actuar als teatres més prestigiosos de Barcelona i València durant els anys trenta. Especialitzat en sarsueles i operetes, també va explorar les anomenades cançons impressionistes. La Guerra Civil i la repressió franquista van estroncar la seva carrera, una trajectòria recuperada per un estudi publicat a la revista Shikar.

El pintor Miquel Viladrich i Vilà (1887–1956) va passar temporades a Almatret i hi va retratar persones del seu entorn. La seva obra El alcalde de Almatret, pintada cap al 1910, representa Ton Pinar i Calderó amb vestit de vellut, faixa, capa i bastó. El gat negre als seus peus és un detall curiós que dona un toc quotidià a una imatge solemne de l’autoritat local. L’original es conserva a la Sala Viladrich del Palau de la Diputació de Lleida i al municipi se’n pot veure una reproducció.

Apel·les Fenosa (1899–1988), escultor català de projecció internacional, va protegir la creu de terme durant la Guerra Civil i va contribuir a preservar-la. La seva intervenció és un episodi destacat de la història patrimonial d’Almatret.

També cal recordar Francesc de Montcada, vinculat a les ordenances de 1558, i Jordi Fornós, que va transformar la seva experiència minera en una obra artesanal de talla de pedra. Les seves trajectòries mostren diferents maneres de connectar la història, el treball i la cultura local.

Què fer a Almatret: senderisme, bicicleta i descoberta del territori

Almatret és una destinació adequada per als qui gaudeixen del senderisme, la bicicleta de muntanya i els paisatges poc urbanitzats. Els camins permeten combinar miradors, restes mineres i espais de memòria històrica.

El GR-99, Camí Natural de l’Ebre, connecta Almatret amb Mequinensa i Flix. La guia municipal el situa al final de l’etapa procedent de Mequinensa i a l’inici de la que continua cap a Flix. Les rutes BTT permeten endinsar-se als Tossals i arribar a diferents punts panoràmics.

Una visita d’un dia pot començar a la plaça Major, continuar per l’església de Sant Miquel i la creu de terme, i acabar amb una excursió cap al Cingle de la Pena o algun dels miradors. Abans de sortir, convé consultar la informació municipal sobre accessos, durada dels itineraris i estat dels camins.

L’embassament de Riba-roja forma part del paisatge i de les possibilitats recreatives de l’entorn. Les activitats aquàtiques i la pesca depenen de la normativa i dels serveis disponibles en cada moment, de manera que cal verificar-ne les condicions abans de planificar-les.

Com arribar a Almatret i preparar una visita

Almatret s’hi arriba principalment per carretera, a través de la xarxa viària del sud del Segrià. La plaça Major és un bon punt de referència per començar la visita al nucli urbà; els miradors i les antigues mines requereixen desplaçaments addicionals per carreteres locals, pistes o camins.

És recomanable portar aigua, calçat adequat i consultar el desnivell i la durada dels itineraris. Durant els mesos calorosos, les temperatures i l’exposició al sol poden fer més exigents les excursions. Les zones mineres i les restes de la Guerra Civil també demanen prudència, especialment si hi ha estructures deteriorades.

Per conèixer bé Almatret, la millor opció és combinar el patrimoni del nucli amb una sortida als Tossals. Així, el visitant pot entendre alhora la història del poble, la seva economia i la relació entre el territori i el riu.

Almatret, un poble on el paisatge conserva la memòria

La singularitat d’Almatret no depèn d’un únic monument. Les mines de lignit i les posicions de la Guerra Civil expliquen diferents etapes d’un municipi que ha canviat amb el pas dels segles.

Als Tossals, el paisatge continua oferint una de les panoràmiques més singulars de la vall de l’Ebre. A les mines, les restes d’una economia desapareguda encara expliquen el valor del treball i les transformacions energètiques. i les posicions de la Guerra Civil ajuden a entendre una de les etapes històriques recents d’aquest municipi que ha canviat amb el pas dels segles.

Almatret és un poble que sorprèn quan s’hi mira de prop: un territori on la natura, la memòria i el patrimoni es complementen i donen sentit a una visita tranquil·la i plena de descobertes.

Què més s'hi pot fer a Almatret?

Experiències, rutes, esport, aventura, visites guiades i autoguiades, veus i secrets...

Almatret, visita autoguiada amb QR

Almatret, visita autoguiada amb QR

Els Ajuntaments de Catalunya i www.festacatalunya.cat col·laboren en millorar l’oferta turística del país.S'han instal·lat a diversos municipis, faristols i plaques amb codis QR, un suport informatiu...

Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
Torna a dalt