❮
❯
Habitants:
292
Extensió:
56.83 Km²
Altitud:
462 m
Comarca i província:
Segrià, Lleida
Etimologia:
De l'àrab al-matrad, "lloc de caça major".
Gentilici:
almatretans
Llocs d'interès d'Almatret (18)
Què més s'hi pot fer a Almatret?
Experiències, rutes, esport, aventura, visites guiades i autoguiades, veus i secrets...
Almatret, visita autoguiada amb QR
Els Ajuntaments de Catalunya i www.festacatalunya.cat col·laboren en millorar l’oferta turística del país.S'han instal·lat a diversos municipis, faristols i plaques amb codis QR, un suport informatiu...
Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
{"id":33,"nom":"Almatret","slug":"almatret","codi_municipi":"2502080001","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=2502080001","nom_municipi_cat":"Almatret","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"municipi_descripcio":"<p><strong>Almatret, el balc\u00f3 de l\u2019Ebre: mines de lignit, patrimoni i paisatges singulars del Segri\u00e0<\/strong><\/p><p><strong>Almatret<\/strong> \u00e9s un dels municipis m\u00e9s singulars del sud del Segri\u00e0. Situat a 462 metres d\u2019altitud, entre els camps de sec\u00e0 i els costers que descendeixen cap al riu Ebre, ofereix un paisatge de pinedes, barrancs i miradors oberts sobre l\u2019embassament de Riba-roja. Per\u00f2 Almatret \u00e9s molt m\u00e9s que un balc\u00f3 natural: la seva hist\u00f2ria combina una vila d\u2019origen medieval, una llarga tradici\u00f3 agr\u00edcola, l\u2019explotaci\u00f3 del lignit i una mem\u00f2ria marcada pels combats de la Guerra Civil.<\/p><p>El patrimoni del poble amaga hist\u00f2ries poc conegudes. Una creu de terme del segle XVII va sortir de la pla\u00e7a Major per protegir-la dels estralls de la guerra i no hi va tornar fins al 2005. Les antigues mines recorden l\u2019etapa en qu\u00e8 el carb\u00f3 va donar feina a part de la poblaci\u00f3, mentre que un retrat de l\u2019alcalde d\u2019Almatret, pintat per Miquel Viladrich, conserva una imatge singular de la societat local de principis del segle XX.<\/p><p><strong>Visitar Almatret \u00e9s descobrir un territori on el paisatge explica la hist\u00f2ria<\/strong>: des dels miradors dels Tossals fins als vestigis industrials, els edificis hist\u00f2rics i els camins que ressegueixen la vall de l\u2019Ebre.<\/p><h2><strong>Almatret, un poble del Segri\u00e0 amb vistes privilegiades sobre l\u2019Ebre<\/strong><\/h2><p>Almatret pertany a la comarca del Segri\u00e0, a la demarcaci\u00f3 de Lleida, per\u00f2 la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica el relaciona estretament amb la vall de l\u2019Ebre. El terme municipal t\u00e9 aproximadament 56,8 quil\u00f2metres quadrats i combina una plana interior amb relleus abruptes que baixen cap al riu.<\/p><p>Aquesta diversitat es reflecteix en el paisatge. A les zones m\u00e9s planes predominen els camps de sec\u00e0, les oliveres, els ametllers i els camins rurals. Als vessants dels Tossals, les pinedes de pi blanc i la vegetaci\u00f3 mediterr\u00e0nia s\u2019adapten a un clima relativament sec. Des dels punts elevats, la vista s\u2019est\u00e9n sobre l\u2019embassament de Riba-roja i els relleus de la vall fluvial.<\/p><p>Almatret t\u00e9 una particularitat geogr\u00e0fica destacada: \u00e9s l\u2019\u00fanic municipi de la prov\u00edncia de Lleida pel qual passa el riu Ebre. Aquest contrast entre l\u2019altipl\u00e0 sec i la vall fluvial defineix bona part del seu atractiu natural.<\/p><h2><strong>La hist\u00f2ria d\u2019Almatret, de la carta de poblaci\u00f3 a les ordenances de 1558<\/strong><\/h2><p>Una de les dates fonamentals de la hist\u00f2ria d\u2019Almatret \u00e9s <strong>1301<\/strong>, any de la carta de poblaci\u00f3 vinculada a Guillem d\u2019Enten\u00e7a i la seva esposa Bereng\u00e0ria. El document concedia terres del pla d\u2019Almatret a un grup de pobladors perqu\u00e8 hi establissin una vila.<\/p><h3><strong>Francesc de Montcada i les ordenances municipals d\u2019Almatret<\/strong><\/h3><p>El 1558, quan Almatret va tornar a mans dels Montcada, es van establir unes ordenances municipals de <strong>88 disposicions<\/strong>. El document regulava els conreus, el bestiar, els camins, els pous, les basses, les mercaderies i el funcionament d\u2019establiments com la fleca i la taverna. El govern local s\u2019organitzava mitjan\u00e7ant un consell, tres jurats i un batlle.<\/p><p>Un detall especialment interessant \u00e9s la refer\u00e8ncia a l\u2019explotaci\u00f3 del carb\u00f3. No s\u2019ha de confondre amb l\u2019expansi\u00f3 industrial de les mines dels segles XIX i XX, per\u00f2 mostra que el carb\u00f3 ja formava part de l\u2019horitz\u00f3 econ\u00f2mic local molt abans de l\u2019etapa minera contempor\u00e0nia.<\/p><h2><strong>Almatret durant la Guerra Civil, entre els fronts del Segre i de l\u2019Ebre<\/strong><\/h2><p>La Guerra Civil va alterar profundament la vida d\u2019Almatret. El 1938, la seva posici\u00f3 entre els fronts del Segre i de l\u2019Ebre va donar al terme una import\u00e0ncia militar estrat\u00e8gica. Les operacions de guerra, els moviments de tropes i els bombardeigs van afectar la poblaci\u00f3 i les infraestructures.<\/p><p>El <strong>Cingle de la Pena<\/strong> conserva vestigis d\u2019aquell per\u00edode, amb restes de trinxeres, nius de metralladora, polvorins i punts d\u2019observaci\u00f3. Des d\u2019aquest indret es pot contemplar el sector relacionat amb els moviments de les forces republicanes durant l\u2019inici de la Batalla de l\u2019Ebre, el juliol de 1938.<\/p><p>Aquest espai de mem\u00f2ria permet comprendre com el relleu condicionava les posicions militars. Els barrancs, les elevacions i els punts de control oferien avantatges estrat\u00e8gics, per\u00f2 tamb\u00e9 exposaven el territori als combats.<\/p><h2><strong>L\u2019economia d\u2019Almatret, de l\u2019oli d\u2019oliva a les mines de lignit<\/strong><\/h2><p>L\u2019agricultura de sec\u00e0 ha estat una de les bases tradicionals de l\u2019economia d\u2019Almatret. Les oliveres, els ametllers i els cereals formen part del paisatge agrari, juntament amb les activitats ramaderes.<\/p><p>L\u2019<strong>oli d\u2019oliva<\/strong> \u00e9s un dels productes m\u00e9s representatius de la tradici\u00f3 agr\u00edcola local. A la pla\u00e7a Major es conserven peces de pedra procedents d\u2019antics molins d\u2019oli del segle XIX, com la mola i la sotamola. Aquests elements permeten entendre com es transformava el fruit de l\u2019olivera i la import\u00e0ncia que aquesta activitat tenia en l\u2019economia dom\u00e8stica.<\/p><h3><strong>Les mines de lignit d\u2019Almatret i la conca de Mequinensa<\/strong><\/h3><p>La mineria va afegir una dimensi\u00f3 industrial a un municipi principalment agrari. Almatret formava part de la <strong>conca lignit\u00edfera de Mequinensa<\/strong>, que s\u2019estenia per territoris del Segri\u00e0, el Baix Cinca i la vall de l\u2019Ebre. La documentaci\u00f3 municipal recull catorze mines al terme, entre les quals destaquen les de l\u2019Espanyola, del Duro i del Ricard.<\/p><p>El lignit \u00e9s un tipus de carb\u00f3 amb un contingut d\u2019aigua relativament elevat i un poder calor\u00edfic inferior al d\u2019altres carbons. A la conca, les capes de lignit apareixien intercalades entre materials sedimentaris i podien presentar gruixos molt variables. Aquestes caracter\u00edstiques condicionaven el cost de l\u2019extracci\u00f3 i la rendibilitat de les explotacions.<\/p><p>La feina a les mines va complementar l\u2019agricultura i va proporcionar ingressos a una part de la poblaci\u00f3. Durant la Primera Guerra Mundial, la reducci\u00f3 de les importacions de carb\u00f3 va afavorir l\u2019expansi\u00f3 de les explotacions locals. La producci\u00f3 de la conca del Baix Segre va passar de 21.755 tones el 1914 a 215.041 tones el 1918. Aquestes xifres corresponen al conjunt de la conca, no exclusivament a Almatret.<\/p><h3><strong>Com s\u2019extreia el lignit a Almatret?<\/strong><\/h3><p>El carb\u00f3 s\u2019extreia mitjan\u00e7ant galeries subterr\u00e0nies. Els miners picaven les vetes i carregaven el material en caixons amb rodes, coneguts com a <em>gats<\/em>, que es transportaven fins a les galeries principals. Des d\u2019all\u00e0, el lignit es carregava en vagons sobre rails i es treia a l\u2019exterior, manualment o amb l\u2019ajut de mules.<\/p><p>El transport era una part essencial del proc\u00e9s. El carb\u00f3 de la conca es condu\u00efa cap als embarcadors fluvials i es traslladava per l\u2019Ebre fins a punts de distribuci\u00f3 i consum. La navegaci\u00f3 fluvial va facilitar la sortida del mineral i va connectar els pobles miners amb una xarxa econ\u00f2mica m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p><p>La Guerra Civil va interrompre l\u2019activitat minera en diversos punts, mentre que l\u2019escassetat de combustibles de la postguerra va donar un nou impuls a la producci\u00f3. A partir de la d\u00e8cada de 1950, per\u00f2, la rendibilitat de les explotacions va disminuir i la mineria va anar desapareixent d\u2019Almatret a mitjan segle XX.<\/p><p>Les antigues mines formen avui part del patrimoni industrial del municipi. Les restes permeten entendre una etapa en qu\u00e8 el carb\u00f3 va transformar l\u2019economia rural i va vincular Almatret amb les necessitats energ\u00e8tiques del pa\u00eds. Cal visitar aquests indrets amb prud\u00e8ncia i no entrar en galeries o estructures abandonades sense condicions de seguretat.<\/p><h2><strong>Qu\u00e8 visitar a Almatret: els principals punts d\u2019inter\u00e8s patrimonial<\/strong><\/h2><p>El patrimoni d\u2019Almatret es pot descobrir combinant una passejada pel nucli urb\u00e0 amb excursions cap als miradors, les antigues mines i els espais de mem\u00f2ria. La pla\u00e7a Major \u00e9s el punt de partida ideal.<\/p><h3><strong>La creu de terme d\u2019Almatret, una hist\u00f2ria de desaparici\u00f3 i retorn<\/strong><\/h3><p>La <strong>creu de terme de 1608<\/strong> \u00e9s una de les peces patrimonials m\u00e9s singulars del poble. Despr\u00e9s de caure durant els anys vint del segle XX, va quedar dipositada sota el campanar. Durant la Guerra Civil, l\u2019escultor Apel\u00b7les Fenosa la va retirar per protegir-la i la va traslladar al monestir de Sant Cugat.<\/p><p>Amb el pas del temps, la creu va acabar davant de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Anna de Barcelona. Les gestions per recuperar-la van culminar amb la restauraci\u00f3 i el retorn a Almatret el <strong>20 de desembre de 2005<\/strong>. El conjunt actual combina els elements originals restaurats amb una columna, una base i unes escales reconstru\u00efdes a partir de fotografies.<\/p><p>El seu recorregut \u00e9s una hist\u00f2ria de salvaguarda patrimonial i perseveran\u00e7a col\u00b7lectiva. La tornada a la pla\u00e7a Major va permetre recuperar un s\u00edmbol que havia format part de la vida p\u00fablica del poble durant segles.<\/p><h3><strong>L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel i l\u2019antiga pres\u00f3<\/strong><\/h3><p>L\u2019<strong>esgl\u00e9sia parroquial de Sant Miquel<\/strong>, constru\u00efda al segle XVIII, \u00e9s un dels edificis m\u00e9s destacats del nucli antic. La seva fa\u00e7ana barroca, amb una portalada monumental i columnes amb capitells compostos, reflecteix la import\u00e0ncia de la parr\u00f2quia en la vida local.<\/p><p>La primera missa s\u2019hi va celebrar el 29 de setembre de 1768, diada de Sant Miquel, despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019obres. L\u2019edifici va substituir una esgl\u00e9sia anterior que havia quedat petita davant el creixement de la poblaci\u00f3.<\/p><p>Al carrer Major tamb\u00e9 es conserva l\u2019antiga pres\u00f3, damunt de la porta de la qual hi ha l\u2019escut dels Montcada. Aquest detall vincula l\u2019edifici amb la hist\u00f2ria senyorial i les formes d\u2019organitzaci\u00f3 del municipi.<\/p><h3><strong>El Pou de la Vila, la bassa i els cellers sota el cingle<\/strong><\/h3><p>El <strong>Pou de la Vila<\/strong> i la bassa s\u00f3n testimonis de la import\u00e0ncia de l\u2019aigua en un territori de sec\u00e0. Aquestes infraestructures permetien disposar d\u2019aigua per al bestiar i per a altres necessitats quotidianes. La bassa d\u2019Amunt \u00e9s un altre dels punts d\u2019inter\u00e8s recollits a la informaci\u00f3 tur\u00edstica municipal.<\/p><p>Tamb\u00e9 destaquen els cellers excavats sota el cingle, que mantenien una temperatura adequada per guardar vi i aliments. El celler de casa Jacinto es va utilitzar com a refugi durant els bombardeigs de la Guerra Civil, una funci\u00f3 que mostra com els espais dom\u00e8stics podien esdevenir llocs de protecci\u00f3 en temps de guerra.<\/p><h3><strong>Les mines, els forns de les Sorts i la galeria Jordi Forn\u00f3s<\/strong><\/h3><p>Les antigues mines, la f\u00e0brica de ciment i els forns de les Sorts formen part del patrimoni industrial d\u2019Almatret. El seu estat de conservaci\u00f3 i les condicions d\u2019acc\u00e9s poden variar, per la qual cosa \u00e9s convenient consultar la informaci\u00f3 local abans de preparar una ruta.<\/p><p>Un altre indret singular \u00e9s la <strong>galeria Jordi Forn\u00f3s<\/strong>. Despr\u00e9s de treballar a les mines, Forn\u00f3s es va dedicar a la talla de pedra i va crear escuts, reproduccions d\u2019edificis i objectes de gran precisi\u00f3, incloses cadenes tallades a partir d\u2019una sola pe\u00e7a. La seva obra connecta l\u2019activitat minera amb l\u2019artesania i la capacitat de transformar els materials del territori en creacions art\u00edstiques.<\/p><h2><strong>Els Tossals d\u2019Almatret, miradors i natura sobre l\u2019embassament<\/strong><\/h2><p>Els <strong>Tossals d\u2019Almatret<\/strong> s\u00f3n un dels principals atractius naturals del municipi. Protegit des de 1992, aquest espai combina costers abruptes, pinedes de pi blanc, m\u00e0quies i brolles mediterr\u00e0nies. La vegetaci\u00f3 s\u2019adapta a un clima sec, mentre que els vessants ofereixen perspectives obertes sobre l\u2019Ebre.<\/p><p>Entre els punts panor\u00e0mics hi ha el mirador dels Tossals, la Corba de l\u2019Urbano, la Corba de l\u2019Espanyola, el Puntal dels Escambrons, el mirador de Riba-roja i el Cingle de la Pena. Cadascun ofereix una perspectiva diferent del paisatge: des de les parets calc\u00e0ries i els costers fins a l\u2019embassament i la vall fluvial.<\/p><p>La fita de les tres prov\u00edncies \u00e9s una altra curiositat geogr\u00e0fica de la zona. Pel que fa als arbres singulars, el valor natural m\u00e9s ben documentat \u00e9s el conjunt de les pinedes i la vegetaci\u00f3 dels Tossals; no \u00e9s convenient atribuir al municipi exemplars monumentals concrets sense una identificaci\u00f3 contrastada.<\/p><h2><strong>Les festes d\u2019Almatret i les tradicions populars<\/strong><\/h2><p>El calendari festiu d\u2019Almatret combina celebracions religioses, activitats populars i trobades comunit\u00e0ries. La <strong>Festa Major d\u2019hivern de Sant Blai<\/strong>, al voltant del 3 de febrer, \u00e9s una de les cites tradicionals. Tamb\u00e9 s\u2019hi ha vinculat Santa \u00c0gueda, coneguda com la festa de les dones, i actualment hi coincideixen actes de Carnaval.<\/p><p>Entre els costums associats a Sant Blai hi ha el repartiment d\u2019un petit pa de pessic bene\u00eft, conegut localment com a <em>ptitet<\/em>. \u00c9s una mostra de com la gastronomia festiva forma part de la mem\u00f2ria compartida, sense que calgui presentar-la com un plat exclusiu del municipi.<\/p><p>La <strong>Festa Major de Sant Miquel<\/strong>, al setembre, se celebra en honor del patr\u00f3 local, el 29 de setembre. El programa inclou actes populars i propostes per a diferents edats. L\u2019esport tamb\u00e9 ha guanyat protagonisme en el calendari, especialment amb la Xallenge David Duaig\u00fces i la Cursa i Marxa Tossals d\u2019Almatret.<\/p><h2><strong>Personatges d\u2019Almatret: el tenor Joan Riba, Miquel Viladrich i Apel\u00b7les Fenosa<\/strong><\/h2><p>Almatret tamb\u00e9 destaca per les persones que han contribu\u00eft a projectar-ne el nom en \u00e0mbits culturals i patrimonials.<\/p><p><strong>Joan Riba i Vall\u00e9s (1904\u20131992)<\/strong>, conegut com el <em>tenor d\u2019Almatret<\/em>, va actuar als teatres m\u00e9s prestigiosos de Barcelona i Val\u00e8ncia durant els anys trenta. Especialitzat en sarsueles i operetes, tamb\u00e9 va explorar les anomenades can\u00e7ons impressionistes. La Guerra Civil i la repressi\u00f3 franquista van estroncar la seva carrera, una traject\u00f2ria recuperada per un estudi publicat a la revista <em>Shikar<\/em>.<\/p><p>El pintor <strong>Miquel Viladrich i Vil\u00e0 (1887\u20131956)<\/strong> va passar temporades a Almatret i hi va retratar persones del seu entorn. La seva obra <em>El alcalde de Almatret<\/em>, pintada cap al 1910, representa Ton Pinar i Calder\u00f3 amb vestit de vellut, faixa, capa i bast\u00f3. El gat negre als seus peus \u00e9s un detall curi\u00f3s que dona un toc quotidi\u00e0 a una imatge solemne de l\u2019autoritat local. L\u2019original es conserva a la Sala Viladrich del Palau de la Diputaci\u00f3 de Lleida i al municipi se\u2019n pot veure una reproducci\u00f3.<\/p><p><strong>Apel\u00b7les Fenosa (1899\u20131988)<\/strong>, escultor catal\u00e0 de projecci\u00f3 internacional, va protegir la creu de terme durant la Guerra Civil i va contribuir a preservar-la. La seva intervenci\u00f3 \u00e9s un episodi destacat de la hist\u00f2ria patrimonial d\u2019Almatret.<\/p><p>Tamb\u00e9 cal recordar <strong>Francesc de Montcada<\/strong>, vinculat a les ordenances de 1558, i <strong>Jordi Forn\u00f3s<\/strong>, que va transformar la seva experi\u00e8ncia minera en una obra artesanal de talla de pedra. Les seves traject\u00f2ries mostren diferents maneres de connectar la hist\u00f2ria, el treball i la cultura local.<\/p><h2><strong>Qu\u00e8 fer a Almatret: senderisme, bicicleta i descoberta del territori<\/strong><\/h2><p>Almatret \u00e9s una destinaci\u00f3 adequada per als qui gaudeixen del senderisme, la bicicleta de muntanya i els paisatges poc urbanitzats. Els camins permeten combinar miradors, restes mineres i espais de mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p><p>El <strong>GR-99, Cam\u00ed Natural de l\u2019Ebre<\/strong>, connecta Almatret amb Mequinensa i Flix. La guia municipal el situa al final de l\u2019etapa procedent de Mequinensa i a l\u2019inici de la que continua cap a Flix. Les rutes BTT permeten endinsar-se als Tossals i arribar a diferents punts panor\u00e0mics.<\/p><p>Una visita d\u2019un dia pot comen\u00e7ar a la pla\u00e7a Major, continuar per l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel i la creu de terme, i acabar amb una excursi\u00f3 cap al Cingle de la Pena o algun dels miradors. Abans de sortir, conv\u00e9 consultar la informaci\u00f3 municipal sobre accessos, durada dels itineraris i estat dels camins.<\/p><p>L\u2019embassament de Riba-roja forma part del paisatge i de les possibilitats recreatives de l\u2019entorn. Les activitats aqu\u00e0tiques i la pesca depenen de la normativa i dels serveis disponibles en cada moment, de manera que cal verificar-ne les condicions abans de planificar-les.<\/p><h2><strong>Com arribar a Almatret i preparar una visita<\/strong><\/h2><p>Almatret s\u2019hi arriba principalment per carretera, a trav\u00e9s de la xarxa vi\u00e0ria del sud del Segri\u00e0. La pla\u00e7a Major \u00e9s un bon punt de refer\u00e8ncia per comen\u00e7ar la visita al nucli urb\u00e0; els miradors i les antigues mines requereixen despla\u00e7aments addicionals per carreteres locals, pistes o camins.<\/p><p>\u00c9s recomanable portar aigua, cal\u00e7at adequat i consultar el desnivell i la durada dels itineraris. Durant els mesos calorosos, les temperatures i l\u2019exposici\u00f3 al sol poden fer m\u00e9s exigents les excursions. Les zones mineres i les restes de la Guerra Civil tamb\u00e9 demanen prud\u00e8ncia, especialment si hi ha estructures deteriorades.<\/p><p>Per con\u00e8ixer b\u00e9 Almatret, la millor opci\u00f3 \u00e9s combinar el patrimoni del nucli amb una sortida als Tossals. Aix\u00ed, el visitant pot entendre alhora la hist\u00f2ria del poble, la seva economia i la relaci\u00f3 entre el territori i el riu.<\/p><h2><strong>Almatret, un poble on el paisatge conserva la mem\u00f2ria<\/strong><\/h2><p>La singularitat d\u2019Almatret no dep\u00e8n d\u2019un \u00fanic monument. Les mines de lignit i les posicions de la Guerra Civil expliquen diferents etapes d\u2019un municipi que ha canviat amb el pas dels segles.<\/p><p>Als Tossals, el paisatge continua oferint una de les panor\u00e0miques m\u00e9s singulars de la vall de l\u2019Ebre. A les mines, les restes d\u2019una economia desapareguda encara expliquen el valor del treball i les transformacions energ\u00e8tiques. i les posicions de la Guerra Civil ajuden a entendre una de les etapes hist\u00f2riques recents d\u2019aquest municipi que ha canviat amb el pas dels segles.<\/p><p><strong>Almatret \u00e9s un poble que sorpr\u00e8n quan s\u2019hi mira de prop: un territori on la natura, la mem\u00f2ria i el patrimoni es complementen i donen sentit a una visita tranquil\u00b7la i plena de descobertes.<\/strong><\/p>","gentilici":"almatretans","etimologia":"<p>De l'\u00e0rab <em>al-matrad<\/em>, "lloc de ca\u00e7a major".<\/p>","nuclis_poblacio":null,"comarca":{"id":35,"nom":"Segri\u00e0","slug":"segria","codi_comarca":"8103320002","nom_comarca_cat":"Segri\u00e0","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"comarca_descripcio":null,"gentilici":"segrianenc, segrianenca.","etimologia":"<p>Pertanyent al rei Segre, nom que prov\u00e9 de l'antrop\u00f2nim prerom\u00e0 <em>Sicori<\/em>s; tamb\u00e9 hi ha autors que el relacionen amb el llat\u00ed <em>sequer<\/em>e, "fluir, lliscar".<\/p>","capital":"Lleida","co_capital":null,"codi_provincia":"25","provincia":"Lleida","altitud":500,"superficie":1396.7,"svg_path":"58.03,418.52 57.8,418.26 59.44,417.97 61.05,417.85 61.6,417.72 62.58,417.62 63.64,417.56 65.43,417.39 66.6,417.31 66.36,417.27 68.07,417.11 68.47,417.1 69.51,416.94 70.3,417.0 70.77,416.95 71.67,417.02 72.53,417.01 73.68,417.09 74.76,417.08 76.36,416.86 76.61,416.8 76.29,416.66 75.21,416.62 73.78,416.62 73.72,416.5 72.9,416.42 72.85,416.34 74.8,416.29 76.08,415.88 74.26,415.88 73.49,415.8 73.13,415.67 74.11,415.62 76.29,415.58 76.35,415.5 75.64,415.5 75.48,415.41 75.87,415.38 74.57,415.29 74.17,415.3 72.68,415.19 70.88,415.25 69.49,415.0 69.79,414.9 69.22,414.77 67.9,414.77 67.23,414.8 66.47,414.73 66.31,414.58 65.84,414.55 64.28,414.55 63.32,414.5 62.71,414.52 62.07,414.38 62.17,414.26 63.04,414.14 62.4,413.98 61.28,413.9 60.63,413.9 58.48,413.76 58.62,413.61 58.3,413.55 58.74,413.45 58.04,413.19 57.41,413.18 55.45,413.27 54.5,413.2 54.22,413.1 53.05,413.0 52.61,412.9 50.41,412.9 49.7,413.04 48.13,413.18 46.96,413.31 46.18,413.35 45.62,413.3 44.12,413.25 43.34,413.13 43.65,412.99 43.39,412.88 43.45,412.75 42.82,412.74 38.71,412.78 37.03,412.96 36.5,413.04 36.95,413.1 36.7,413.18 35.07,413.25 34.84,413.29 35.9,413.42 37.23,413.48 37.39,413.53 36.26,413.66 35.34,413.74 32.04,413.95 34.39,414.16 35.17,414.33 34.47,414.39 35.64,414.51 34.59,414.59 33.84,414.83 34.84,414.87 35.13,414.85 38.51,414.86 39.73,414.9 41.05,415.05 41.82,415.17 42.67,415.22 43.88,415.37 44.64,415.43 43.92,415.56 43.07,415.65 43.01,415.77 43.61,415.84 42.89,416.03 40.29,415.93 39.31,415.96 34.95,416.0 34.64,416.22 35.86,416.32 34.68,416.4 33.4,416.6 32.72,416.62 32.65,416.78 34.49,416.99 36.82,417.15 36.93,417.26 37.32,417.25 38.32,417.41 39.52,417.33 39.8,417.56 40.82,417.59 43.97,417.62 44.79,417.65 46.42,417.64 47.0,417.67 47.41,417.88 48.27,418.0 49.92,418.07 50.17,418.14 51.52,418.23 54.37,418.21 55.35,418.35 55.33,418.5 55.78,418.54 58.03,418.52","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102595,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":null,"desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":null,"desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T09:15:59.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Segri\u00e0 | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Segri\u00e0 i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8103320002","provincia":"Lleida","codi_provincia":"25","num_habitants":292,"altitud":462,"superficie":56.83,"img_id_text":null,"img_escut":92730,"img_panoramica":"92733","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"92731","img_altres_llocs":"3246","video_poblacio":null,"entitat1":"53","entitat2":"1368","entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":null,"mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":true,"created_at":null,"updated_at":"2026-10-22T06:24:04.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"Almatret (Segri\u00e0) Lleida - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix Almatret i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de setmana.","plan":null,"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":21458,"num_doc":"92730","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Almatret - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal d'Almatret amb una m\u00e0 blava sobre fons blau i corona d'esclat d'or.","arxiu":"escut_municipal_almatret.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":21461,"num_doc":"92733","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Almatret - Vista panor\u00e0mica","paraules_clau":"Campanes tradicionals i esgl\u00e9sies al panorama rural catal\u00e0.","arxiu":"vista_panormica_1_redi-2.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_secundaria":{"id":21459,"num_doc":"92731","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Almatret - Esgl\u00e9sia parroquial de Sant Miquel","paraules_clau":"Una esgl\u00e9sia parroquial de Sant Miquel a Almatret, amb fa\u00e7ana cl\u00e0ssica i torre, al dia amb cel esplendor\u00f3s.","arxiu":"esglsia_parroquial_de_sant_miquel_17_ok.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":110437,"num_doc":"3246","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Rosa dels Vents Pin\u00f3s","paraules_clau":"Rosa, Vents, altres llocs destacats","arxiu":"rosa_vents_pins_redimensionada.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":{"id":911,"codi_entitat":"53","nom_entitat":"Ajuntament d\u2019Almatret","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=53","tipus_entitat_value":"1","tipus_entitat_text":"ajuntaments","adreca_postal":"C\/ Major, 2","codi_postal":"25187","municipi_value":"2502080001","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 138 013","fax":"973-138067","email":"[email protected]","web":"www.almatret.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"","latitud":"41.305800","longitud":"0.423710","active":true,"is_premium_user":true,"num_doc":"91718","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":true,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":"2026-03-03T07:33:59.000000Z"},"entitat2_relation":{"id":2312,"codi_entitat":"1368","nom_entitat":"Patronat de Turisme de les Terres de Lleida - Ara Lleida","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=1368","tipus_entitat_value":"61","tipus_entitat_text":"organismes i institucions","adreca_postal":"Rambla Ferran, 18 3r pis","codi_postal":"25007","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 24 55 58","fax":"973 24 54 08","email":"[email protected]","web":"www.aralleida.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"rambla ferran, lleida, catalu\u00f1a, espa\u00f1a","latitud":"41.617570","longitud":"0.630250","active":false,"is_premium_user":false,"num_doc":"69436","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":false,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":null,"videos":[]}