Encetem la cinquena edició de Lletrescena a Teià i aquest cop ens proposem d’aprofundir en el teatre que ens parla de fets reals, el que s’entén com a teatre documental. I ho farem de la mà de Jordi Casanovas, dramaturg, director, productor teatral i un dels exponents de la dramatúrgia contemporània catalana. Justament ell ha utilitzat sovint la realitat com a material per a les seves creacions i moltes de les obres que signa estan centrades en temes polèmics i d’actualitat, on empra un llenguatge molt pròxim a aquesta realitat.
Aquesta mena de teatre pot resultar en un híbrid entre el document i la ficció, on la proporció dels dos ingredients sol ser variable, des del teatre verbatim, que reprodueix les paraules reals fil per randa, a tota una construcció ficcionada, a més o menys distància del fet real o simplement a partir d’un fet real, segons la voluntat del dramaturg que sempre buscarà interpel·lar-nos i emocionar-nos.
Per tot això hi caben, en aquesta edició del festival, propostes teatrals amateurs com Un ram de margarides (a cada nínxol de bruixa), i professionals com El combat de les oblidades, ambdues amb rellevant protagonisme de les dones. I alhora hi caben, ni que sigui més tangencialment, les propostes teatrals de Llegir el teatre amb Èdip&Antígona de Sòfocles o el Venus i Adonis de Shakespeare, perquè la mitologia potser no ens explica la realitat però ens ajuda a entendre-la.
Seguirem comptant amb la resta d’activitats habituals, a destacar la participació dels intèrprets i directors amateurs de La Palma en els exitosos Itineraris dramatitzats, a més d’algunes presentacions de llibres a càrrec dels propis autors, entre els quals el segon volum de Lletrescenes, amb els textos de Màrius Serra i Marta Marín-Dómine, que ens van acompanyar en residència de cap de setmana l’any passat.
“Estem tips de mentides”, va dir Salvador Sunyer, fundador de Temporada Alta, en rebre la Premi Honorífic Catalunya de Teatre 2025, “però al mateix temps anem cada cop més al teatre on ens enganyen i ho sabem. Per què hi anem, doncs? Perquè aquestes mentides són l’única manera d’explicar algunes veritats”. Què hi diríeu, doncs? El teatre ens explica una mentida que sembla veritat o potser veritats que semblen mentida? En parlem a Llestrescena!
