Cal Sabater de Masllorenç

El dia 3 d’agost de 1843, davant del notari Rafel Escofet del Vendrell, Josep Segú Bundó i Maria Ferre Batalla, van signar Capítols Matrimonials i el dia 31 d’aquell mateix mes van contraure matrimoni a l’església parroquial de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç.

Aquell mateix dia en aquella mateixa església, també es van maridar el pare del contraent, Ramon Segú Gatell, vidu de Josepa Bundó Martí, amb la mare de la contraent, Maria Batalla Nin, vídua de Ramon Ferré. Tots eren pagesos de Masllorenç.

En aquells capítols matrimonials, el pare del contraent li va fer donació i heretament universal dels béns que posseís el dia de la seva mort.

El dia 27 de febrer de 1868, davant del notari Miquel Ribas del Vendrell, aquest hereu va atorgar inventari dels béns heretats del seu pare i en ell, hi apareix aquesta casa assenyalada amb el número dos del carrer Major de Masllorenç, composta de planta baixa, un pis i golfa, amb un corral al darrera, de quaranta-quatre pams d’amplada per setanta de llarg; que confinava a la dreta (nord) amb la casa de Ramon Serramià, a l’esquerra (migdia) amb el celler d’Anton Segú, al darrera (ponent) amb corral de Joan Garriga, i al davant (orient) amb el carrer on té la porta. Consta que el té per la Hisenda Nacional com a successora de la Comanda de Malta, sense prestació de cens senyorials, ni altres càrregues, de manera que només es trobava afectada per un cens de pensió un escut sis-centes mil·lèsimes corresponent al 3% d’un capital de cinquanta-tres escuts tres-centes trenta-tres mil·lèsimes que s’havia de pagar anualment al baró de la Selva.

Aquell mateix dia, davant del mateix notari, l’atorgant va signar escriptura de compra-venda a favor de Ramon Ferré Palau, sabater, solter, de Masllorenç.

Tot i amb això, en el Padró Municipal d’Habitants de 1867, apareixen donats d’alta en aquest habitatge Joan Robert Tusquelles i Rosa Mañé; i en el de 1871, hi havia domiciliada la família de Josep Bosch Vilà amb Josep Boi Faura Martí. Tots dos eren picapedrers, naturals de Sant Boi de Llobregat i deurien haver traslladat la seva residència a Masllorenç coincidint amb l’època que es va començar a explotar la pedrera ubicada al sud-est de la població arran de la construcció de la carretera que anava d’Alcover a Santa Creu de Calafell, actualment la C-51.

El nou propietari, Ramon Ferré Palau va contraure matrimoni amb Teresa Cendra Segú de Masllorenç, el dia 21 d’abril de 1870 i en principi, van establir la seva residència a la casa materna del marit, al carrer Sant Ramon, núm. 6 de Masllorenç però després  la van traslladar a aquest immoble amb els seus fills Crispin i Apol.lònia on apareixen relacionats en el mateix full del Padró Municipal d’Habitants de 1871 en el qual hi ha inscrits els picapedrers de Sant Boi de Llobregat després de la seva baixa.

En el padró de la matrícula de la contribució industrial i de comerç de l’Ajuntament de Masllorenç de l’exercici 1873-1874 el comprador consta tributant en aquest immoble com a sabater fins l’exercici 1883-1884 i aquest ofici va donar lloc al renom a la casa.

El dia 7 de gener de 1883, Ramon Ferré Palau va passar a ser secretari de l’Ajuntament de Masllorenç d’on ho va ser fins el 12 de gener de 1902.

El 30 de maig de 1896, el fill d’aquest secretari, Crispin Ferré Cendra, va contraure matrimoni amb Maria Colet Pallarès, natural de Vespella i resident a Masllorenç, i van establir el seu domicili en aquesta mateixa casa.

Els anys 1913 i 1914, un germà del contraent, Àngel Ferré Cendra, consta tributant a la matrícula de la contribució industrial i de comerç de l’Ajuntament de Masllorenç pel concepte d’una botiga de queviures en aquest immoble.

El dia 12 de desembre de 1923, davant del notari Josep Selva Font de Valls, el propietari de l’edifici, Ramon Ferré Palau, va vendre aquesta finca al seu fill Crispin Ferré Cendra.

El dia 26 d’abril de 1924, el fill d’aquest darrer, Ramon Ferré Colet, es va casar amb Maria Magriñá Segú de cal Carlitos de Masllorenç, i també van fixar la seva residència en aquest habitatge.

Aquests, el mes de juliol de 1925, van tornar a donar d’alta botiga de queviures que estava ubicada a la planta baixa d’aquest immoble a la matrícula de la contribució industrial i de comerç de l’Ajuntament de Masllorenç. Aquest comerç tenia com a peculiaritat la matança del porc que feien un cop de setmana per posar a la venda els productes obtinguts d’elaboració pròpia.

El dia 7 de desembre de 1950, la filla gran d’aquest matrimoni, Dolors Ferré Magriña, es va casar amb Ramon Garriga Serramià de cal Frederic de Masllorenç, i van fixar la seva residència en una casa que s’havien construït de nova planta a l’entrada del poble de Masllorenç pel carrer Major.

El dia 2 de març de 1958, va morir el propietari de la casa i la va passar a posseir el seu fill Ramon Ferré Colet.

Aquest va morir el dia 13 de setembre de 1973 i la nova propietària va passar a ser la seva filla Dolors Ferré Magriña.

Aquesta també s’havia fet càrrec de la botiga de queviures i hi va afegir l’estanc de la localitat arran de l’autorització que li va ser atorgada per Tabacalera, SA el dia 26 de febrer de 1981.

El dia 24 de gener de 1992, Teressita Magriña Miracle va passar a regentar aquests establiments els quals van adoptar el seu nom.

El dia 7 de gener de 1993, va morir la mare de la propietària, Maria Magriña Segú, essent la darrera estadant de la família d’aquesta casa.

El 26 de febrer de 2000, la regent de la botiga i l’estanc va morir i el seu fill, Xavier Anguela Magriña, va passar a fer-se càrrec del negoci.

El dia 11 de juliol de 2023, va morir la propietària de l’edifici i aquest el va heretar la seva filla Maria Isabel Garriga Ferré.

El dia 4 d’octubre de 2025, es va inaugurar el canvi de titular de la botiga de queviures a favor de Caterina Segura González i l’establiment es va passar a dir Ca la Teressita 2.0.