Carrer Major de Santa Bàrbara

Al bell mig de la Plana del Montsià i rodejada de grans camps d’oliveres, Santa Bàrbara s’estén suaument entre la majestuositat dels nostres dos grans parcs naturals, els Ports i el Delta, una porta oberta a la història més recent, la tradició i els valors més arrelats de les nostres terres.

Santa Bàrbara és un municipi jove però dinàmic.

La seva gent, els planers i les planeres, han mostrat sempre una gran capacitat de sacrifici i vitalitat, perquè Santa Bàrbara sigui el que és avui dia. Com aquells terrenys erms dels avantpassats que van convertir-los en oliveres fortes que avui dia segueixen donant els seus fruits.

Els primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera (com es coneixia aleshores) en camps d’oliveres, passant a denominar aquelles terres com les Planes de Santa Bàrbara (d’aquí el gentilici de planers i planeres), un cop es va construir una capella en el seu honor.

Al Carrer Major cal prestar atenció a diversos edificis noucentistes i amb caràcter modernista. L'historiador de l'art Daniel Giralt- Miracle afirma: "l'abast i la importancia de l'arquitectura noucentista a la Catalunya meridional, una aportació que massa vegades ha passat desapercebuda davant l'arquitectura modernista que, perla seva intensitat formal i conceptual i per la seva vocació monumental, ha gaudit d'una atenció privilegiada en els estudis de la nostra historia i del nostre art. I és que el Noucentisme no ha tingut la mateixa sort, tot i tenir una transcendencia determinant, i sempre se l'ha considerat com un art menor. Pero cal reconeixer que ideologicament, estetica i política la Catalunya moderna és resultat d'aquell moviment que va voler conjuminar modernitat i normalització i aspirava a crear un país homologable a la resta de les cultures avançades d'Europa(...) En la cronología del moviment a la Catalunya meridional hi ha un decalatge entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Durant la segona decada del segle XX, quan al Camp hi domina el Noucentisme, a l'Ebre -que viu el boom de l'arros- el Modernisme encara es troba en el seu millor moment, mentre que el Noucentisme hi és poc representat. No passa el mateix a la resta de poblacions de les terres de l'Ebre, on el Noucentisme és l'estil del progrés. La bonança economica propicia un augment de l'edificació que fa que també apareguin edificis noucentistes a poblacions on no hi havia tradició d'inmobles particulars significatius com és el cas de Santa Bàrbara."  

Un exemple és la casa de Federico Espuny, un edifici cantoner de planta baixa i dos pisos: conserva un esgrafiat interessant a la llinda d'una porta: "EF Año 1910".

També cal mencionar la casa noucentista del Dr. Manel Pont fou construïda entre els anys 1932 i 1933 pel contractista de Tortosa, Agustí Pedrol. El balcó corregut amb la barana és l’element constructiu més significatiu de l’edifici. Conserva una decoració amb esgrafiats amb formes vegetals i uns elegants respiralls del terrat.