Ermita de Santa Fe de Valldeperes a Navàs

El temple té un origen romànic, tot i que la seva fesomia actual és el resultat d’un llarg procés de transformacions, especialment intens durant el segle XVII. D’una sola nau acabada en absis orientat a llevant, l’edifici incorpora dues capelles laterals que li confereixen una estructura de transsepte afegit, fruit de les ampliacions modernes.

Del període romànic encara en són visibles elements essencials com els murs laterals de la nau i l’absis, on s’obre una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt. A la façana de ponent destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, mentre que la portalada, datada el 1658, reflecteix ja una clara influència renaixentista, amb frontó senzill i pilastres decorades amb motius geomètrics. Just al damunt s’hi conserva una petita finestra d’origen romànic, un dels pocs testimonis del primitiu accés. Darrere el campanar s’hi afegeix un cos posterior que havia fet les funcions de comunidor.

El conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que integra un petit cementiri amb nínxols i una creu de ferro sobre base de pedra, un espai que reforça el caràcter íntim i rural del lloc. A la banda sud s’hi adossa la sagristia, amb una llinda datada el 1682, mentre que al nord un porxo de fusta facilita l’accés lateral al temple.

A l’interior, la pedra vista domina la nau i només l’absis conserva revestiment. La coberta és de volta de canó i encara s’hi poden observar restes del portal romànic original, avui cegat. Les dues capelles laterals acullen importants retaules. La del costat nord, la més antiga, data de principis del segle XVII i està coberta amb una notable volta de canó; hi destaca el retaule del Roser, d’estil renaixentista i autoria desconeguda. La capella sud, aixecada el 1658, acull el retaule barroc dedicat a sant Isidre i sant Galderic, obra de l’escultor manresà Josep Generes (1660). A l’altar major es conserven tres imatges procedents de l’antic retaule: Santa Fe i els Sants Metges Cosme i Damià.