L’església parroquial de Santa Maria s’ubica on hi hagué l’antiga capella del castell de Bellvei. Fou a finals del segle XVII, quan la baronessa d’Aguilar i senyora de Castellet va promoure la construcció de l’edifici que ara veiem, un edifici molt més gran que el que hi havia, coronat per un campanar d’espadanya de doble obertura. Les campanes són del segle XVIII.
L’edifici, molt auster, presenta portal amb llinda, el brancal del qual és de pedra, com ho és també el de la finestra rectangular que s’obre per damunt la porta. Consta d’una sola nau coberta amb volta de canó i capelles laterals.
L’any 1859 deixà de ser sufragània per passar a convertir-se en parròquia independent.
A l’interior una rèplica de l’altar major renaixentista destruït durant la guerra de 1936 presideix el temple.
Curiositats
Memòria i reconstrucció de l'església de Santa Maria de Bellvei
L’església parroquial de Santa Maria de Bellvei (Baix Penedès) custodia una de les històries més representatives de la pèrdua i recuperació del patrimoni sacre català arran de la Guerra Civil Espanyola.
La joia original (1611–1616)
El temple albergava un monumental retaule major d’estil renaixentista cap al barroc, tallat entre els anys 1611 i 1616 pel prestigiós escultor Agustí Pujol (conegut com Agustí Pujol fill). El conjunt destacava per la seva severitat clàssica i la finor de les seves talles dedicades a la Mare de Déu.
La destrucció (Juliol de 1936)
Amb l'esclat del conflicte bèl·lic l'estiu de 1936, el temple va patir un assalt anticlerical. Com recullen els inventaris posteriors de l'Arquebisbat i els informes de la Causa General, l’interior de l’església va ser desvalisat i el valuós retaule d’Agustí Pujol va ser completament cremat, quedant l'edifici totalment despullat.
La reconstrucció de postguerra: Per aixecar la reproducció que es pot admirar avui dia, es va optar per fer una rèplica exacta de l'original perdut. Per aconseguir-ho, els artesans van treballar de forma minuciosa copiant les motllures i relleus a partir de fotografies d’abans de la guerra custodiades en arxius excursionistes i culturals.
Qui ho va fer: L’obra va ser executada per tallers de talla i imatgeria religiosa sota la direcció i finançament de la Junta de Reconstrucció de Temples de l’Arquebisbat de Tarragona, comptant també amb el suport de la comunitat local. Dècades més tard, l'any 1958, la dignificació de l'entorn del presbiteri es completaria amb les pintures murals de l'artista Agustí Ferrer Pino.
