Bellvei

Baix Penedès, Tarragona

Bellvei - escut

Ajuntament de Bellvei

C/ Jaume Palau, 10

43719

Tel: 977 168 185

bellvei.cat

[email protected]

Bellvei - Església parroquial de Santa Maria
Habitants: 2.464
Extensió: 8.27 Km²
Altitud: 108 m
Comarca i província: Baix Penedès, Tarragona
Etimologia:

Prové de les paraules llatines bellus que vol dir "bell, bonic" i visum que vol dir "vista".

Gentilici: bellveiencs

Bellvei, un poble amb història pròpia al Baix Penedès

Bellvei és un municipi del Baix Penedès on el paisatge, els antics masos, el nucli històric i la cultura popular permeten seguir una història que es remunta a l’edat mitjana i que ha canviat considerablement durant el darrer segle. El terme té 8,27 km² i comprèn el nucli de Bellvei, Baronia del Mar, les Casetes i Mas Canyís. Avui hi conviuen agricultura, indústria i zones residencials, una realitat que explica bona part del municipi actual.

Bellvei limita amb Banyeres del Penedès, l’Arboç, Calafell, Castellet i la Gornal, el Vendrell i Santa Oliva. La N-340 travessa el terme i la línia ferroviària de Martorell a Sant Vicenç de Calders també hi passa, encara que el poble no disposa d’estació pròpia. Aquesta situació ha facilitat històricament la relació de Bellvei amb els municipis del voltant i, alhora, ha contribuït a la transformació del seu territori.

Per entendre Bellvei, però, cal mirar més enllà de la seva ubicació. La personalitat del municipi apareix en la relació entre un passat agrícola molt present, un nucli amb elements patrimonials de diferents èpoques i una cultura popular que ha conservat tradicions pròpies i n’ha incorporat de noves.

Com ha canviat Bellvei al llarg dels segles?

Bellvei apareix documentat almenys des de 1037, quan la documentació medieval esmenta la torre de Bellvei i el lloc de la Muga en el context del terme de Castellet. Durant segles, el territori va estar vinculat a aquest terme senyorial. La documentació històrica recollida per l’Enciclopèdia Catalana també relaciona la torre amb un petit nucli fortificat i amb el llinatge dels Bellvei, que apareix a partir del segle XII.

Aquesta primera menció és especialment significativa perquè situa en un mateix moment documental dos dels elements que encara avui permeten explicar el municipi: la Torre de Bellvei i la Muga. No són, per tant, construccions desconnectades del territori, sinó testimonis d’una organització medieval en què les fortificacions i els masos articulaven l’espai.

La vinya va marcar una etapa de Bellvei

La transformació posterior va estar molt relacionada amb l’agricultura. A començament del segle XX, la vinya era el principal conreu del terme, però durant el segle XX aquesta situació va canviar i els cereals i la fruita van guanyar superfície. L’activitat agrícola continua formant part de l’economia local, però avui comparteix protagonisme amb la indústria i els nous usos residencials.

Aquest canvi és visible també en la configuració del municipi. El Bellvei dels masos i les explotacions agrícoles ha donat pas a un terme més divers, amb el nucli tradicional, Baronia del Mar i altres espais residencials. La història agrícola, però, encara es pot llegir en el paisatge i en alguns dels edificis que han arribat fins avui.

Quins espais expliquen millor el patrimoni de Bellvei?

El patrimoni de Bellvei té un punt d’interès especialment singular a la plaça Nova. És aquí on es troba Cal Roig i la Torre de Bellvei, que formen un mateix conjunt.

Cal Roig i la Torre de Bellvei, un conjunt amb arrels medievals

La Torre de Bellvei, també coneguda com a Torre de Cal Roig, està integrada dins de l’edifici de Cal Roig. La torre es relaciona amb l’antiga fortificació de Bellvei documentada el 1037 i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És de planta cilíndrica i conserva elements com el matacà i petites obertures; una part important de l’edifici va ser restaurada el 1932.

Cal Roig correspon a un casal del segle XVIII. A la façana hi figura la data de 1796 i el conjunt conserva elements arquitectònics com el portal adovellat, el ràfec decorat amb ceràmica i un petit campanar d’espadanya. La torre medieval integrada dins del casal explica visualment la superposició de diferents moments de la història del poble.

L’altre gran element patrimonial del terme és el Mas de la Muga. El lloc està documentat també des de 1037 i les restes actuals conserven torres i elements defensius que donen al conjunt un aspecte singular. El mas està catalogat com a BCIN i constitueix un dels testimonis més destacats de l’ocupació històrica de l’entorn rural de Bellvei.

La Muga permet entendre una dimensió del municipi que sovint queda fora de la primera visita: la d’un territori organitzat al voltant de masos i terres de conreu, amb construccions que actuaven com a centres de l’activitat agrícola i residencial.

Santa Maria i els carrers del nucli

L’església de Santa Maria és un dels principals punts de referència del centre de Bellvei. Al seu entorn es concentra bona part del nucli històric, amb edificis que permeten seguir la configuració tradicional del poble.

A aquest paisatge s’hi han incorporat, amb el temps, elements artístics contemporanis. És el cas dels murals de Bellvei, creats dins del projecte Colors i versos als carrers. Les pintures són de Maria Martos i els poemes, d’Anna Molina; les obres incorporen escenes quotidianes, folklore i antics treballs als carrers del nucli històric.

Els murals ofereixen així una manera diferent de recórrer el centre: la mirada passa de l’arquitectura tradicional a una intervenció artística integrada en les façanes i en la vida quotidiana dels carrers.

Per què la gorra de cop s’ha convertit en un símbol de Bellvei?

Hi ha un element que apareix inevitablement quan es parla de la cultura popular de Bellvei: la gorra de cop. La Generalitat l’inclou entre els elements característics del patrimoni festiu local i en documenta l’origen a través de la figura de Roc Vidal, conegut com el Roc dels Gorros.

Vidal era cisteller i es va establir a Bellvei cap a l’any 1800. Segons la fitxa de Patrimoni Festiu, va idear una gorra de palla amb un sortint semicircular al voltant del cap per protegir els infants dels cops quan començaven a caminar. L’objecte, concebut inicialment amb una funció pràctica, es va convertir amb el temps en una peça identificativa de Bellvei.

La seva història també explica la importància dels oficis artesans dins de la cultura local. La mostra d’oficis forma part de la Fira de Sant Isidre, una celebració que la Generalitat incorpora al patrimoni festiu de Bellvei.

Quines festes mantenen viva la cultura popular de Bellvei?

La Fira de Sant Isidre ocupa un lloc especialment relacionat amb la història agrícola del municipi. El calendari actual combina els oficis tradicionals amb activitats culturals, música, gastronomia i propostes vinculades als productors locals.

La Festa Major forma part també del calendari anual, dedicada a Santa Maria, però el paisatge festiu de Bellvei és més ampli. Les activitats de cultura popular, les entitats locals, els Diables de Bellvei, les trobades geganteres i les sardanes formen part d’una programació que es distribueix durant l’any. L’Ajuntament manté actualitzada una agenda amb activitats culturals, socials i festives.

Bellvei i l’art efímer

Una de les novetats culturals més destacades dels darrers anys és la vinculació amb el món dels catifaires. L’abril de 2026 Bellvei va acollir el II Simposi Internacional i la III Trobada Internacional de Catifaires, amb participants de diversos països i activitats relacionades amb l’elaboració de catifes florals.

L’esdeveniment va portar al municipi una activitat artística d’escala internacional i va incorporar un nou capítol a la seva agenda cultural. Durant la trobada, les catifes també van incorporar elements vinculats a Bellvei, entre aquests la gorra de cop, convertint un dels símbols locals en motiu d’art efímer.

Quins personatges estan vinculats a Bellvei?

La cultura de Bellvei també té noms propis. Un dels més vinculats al municipi és el pintor Joan Josep Vidal Vidal, nascut a Bellvei el 1944 i format a l’Escola Massana. La seva obra està relacionada amb el paisatge, les marines, els pobles i les arquitectures, i la Diputació de Tarragona li va dedicar el 2023 l’exposició Reflexes del meu poble. L’Ajuntament també ha incorporat obra seva a exposicions culturals locals.

A la música hi trobem Guifré Sastre, nascut a Bellvei i oboista format al Vendrell, al Conservatori de Barcelona i a l’ESMUC. Durant la seva trajectòria formativa va formar part de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya i va col·laborar amb diverses formacions, entre aquestes la Banda Municipal de Barcelona, Barcelona 216 i l’Orquestra Simfònica de Girona.

I el mapa artístic actual incorpora també Alberto Bustos, artista ceramista nascut a Valladolid i establert a Bellvei. La Diputació de Tarragona ha destacat la seva trajectòria internacional i la seva recerca artística sobre les formes de la natura; el 2026 li ha dedicat l’exposició NatuRareza als centres d’Art i Cultura de Tortosa i Valls.

Són trajectòries diferents —pintura, música i ceràmica— però aporten una perspectiva interessant sobre la vida cultural del municipi més enllà del calendari festiu.

Quina és la realitat de Bellvei avui?

La imatge actual de Bellvei és el resultat d’una transformació econòmica i territorial progressiva. L’agricultura continua formant part del terme, però el municipi disposa també d’activitat industrial i d’una estructura residencial molt més diversa que la del poble agrícola d’altres èpoques. La Diputació assenyala explícitament el pes actual dels sectors agrícola i industrial i identifica els diferents nuclis de població del municipi.

Baronia del Mar n’és un dels exemples més evidents. El desenvolupament residencial ha modificat la distribució de la població i ha ampliat la realitat municipal més enllà del nucli tradicional. Aquesta convivència entre poble, espais residencials, indústria i paisatge agrícola és una de les característiques més recognoscibles del Bellvei contemporani.

Com es pot descobrir Bellvei?

Per conèixer Bellvei, el nucli ofereix un recorregut on es poden relacionar alguns dels seus elements més representatius: Santa Maria, la plaça Nova, Cal Roig i la Torre de Bellvei, els carrers amb murals i els espais de cultura popular.

Per entendre el terme en conjunt, però, cal mirar també cap als antics masos i cap al paisatge que envolta el poble. El Mas de la Muga és especialment revelador d’aquesta dimensió rural i històrica.

La visita també pot coincidir amb el calendari cultural. La Fira de Sant Isidre permet acostar-se a la tradició dels oficis i al passat agrícola; les activitats de cultura popular mostren el teixit associatiu actual; i la gorra de cop ofereix un fil conductor molt particular entre artesania, vida quotidiana i identitat local.

Com arribar a Bellvei?

La N-340 és el principal eix viari del municipi i permet arribar-hi des de Barcelona i Tarragona. Des del mateix terme surt la carretera que comunica amb Calafell a través de la Cobertera. La línia ferroviària de Martorell a Sant Vicenç de Calders travessa Bellvei, però el municipi no disposa d’estació pròpia.

Bellvei, un municipi de moltes capes

La història de Bellvei es pot resseguir a través d’un conjunt d’elements que han sobreviscut a les transformacions del territori: la documentació medieval de la Torre i la Muga, el passat agrícola i vitivinícola, els masos, l’església de Santa Maria, el conjunt de Cal Roig i la Torre de Bellvei, els murals i una cultura popular que té en la gorra de cop un dels seus símbols més singulars.

Però el municipi no viu només del seu passat. L’activitat industrial, els nous espais residencials, els creadors vinculats al poble i una agenda cultural que ha incorporat iniciatives com la trobada internacional de catifaires expliquen un Bellvei actual i canviant.

És precisament aquesta combinació la que permet entendre el municipi en tota la seva dimensió: un poble del Baix Penedès on el paisatge agrícola, el patrimoni arquitectònic, els oficis, la cultura popular i la creació contemporània conviuen dins d’un mateix terme.

Torna a dalt