Masades de Santa Bàrbara

A principi del segle XVIII, bona part del Pla de la Galera va ser colonitzada i s'estengué el conreu de l'olivera. Els nous pobladors van instal·lar la seva vivenda en masies, on també incorporarien les unitats domèstiques i agrícolas. Tot i això, ja existía anteriorment alguna gran finca dedicada a aquest conreu com l'Hostal dels Frares, propietat del Convent de Santa Catalina de Tortosa, on els frares mercedaris, a més de dedicar-se a l'assistència dels malalts i viatgers que feien camí entre Tortosa i Benifassà, disposaven d'un molí de premses de giny amb les seves corresponents moles.

Quan s'inicià el segle XIX, la nova localitat a comptava amb 143 famílies, i el 1817 es va decidir iniciar el procés de segregació del municipi de La Galera, que es ratificà el 9 de Maig de 1828 amb un Reial Decret de Ferran VII, concedint la seva independència municipal. En l'actualitat, encara es conserven una sèrie de masos d'aquella época (masada de l'Alto, masada de Martí, mas de Gironet, etc.) que evidencien l'activitat d'aquells temps en les planes del Montsià, ja des del segle XVIII, i de la important embranzida econòmica que va assolir tota l'àrea de l'Ebre gràcies al comerç de l'oli.

Al segle XIX, la situació aïllada dels masos, tanmateix a la vora d'importants vies com el Camí Reial, i la intensitat de les Guerres Carlines en aquestes terres, comportaren uns trets constructius i defensius diferencials, com el seu tancament perimetral amb espitlleres, creant el caràcter d'una fortalesa.

A les planes de Santa Bàrbara en destaquen altres grans masades de considerables dimensions, adaptades a allotjar un molí prensa de biga o de giny, junt amb la casa, la pallissa i els corrals.

Ajuntament de Santa Bàrbara